Les Arts Florissants al Palau

Temporada de “Palau 100 Bach” 20115-2016

Dijous, 16 de juny de 2016

hqdefault

Johann Sebastian Bach

– Missa en Si menor, BWV 232

 

Katherine Watson – soprano

Tim Mead – contratenor

Reinoud Van Mechelen – tenor

André Morsch – baix

Les Arts Florissants

William Christie – director i clavecí

 

Cap carta ni cap document contemporani de Johann Sebastian Bach esmenta la composició que avui dia coneixem amb el nom de Missa en Si menor. De fet, pràcticament la primera referència a l’obra es troba en el catàleg del llegat post mortem del seu fill Carl Philipp Emanuel, en què el 1790 apareix identificada com “Die groSe catholische Messe”, és a dir, “La gran Missa catòlica”. Un gran sentit pràctic va provocar que la Missa passés a associar-se sistemèticament a partir de la dècada del 1820 amb la tonalitat principal de la majoria de les seves seccions, Si menor, un costum que prengué en l’edició de la Bach-Gesamtausgabe del 1856.

Friedrich Smend (1893-1980), prestigiós estudiós de Bach, exposa que no es tracta d’una obra homogènia, sinó d’una reunió accidental de quatre obres completes destinades al servei religiós luterà i consignades per Bach en un recull. Segons el director Nikolaus Harnoncourt, la quarta part Osanna, Benedictus, Agnus Dei et dona nobis pacem no tindria un lloc en el servei religiós luterà, pel fet de ser música acompanyant a la distribució de la comunió i inapropiada per la seva riquesa i pompositat instrumental, amb doble cor, timbals i trompetes. Tant Harnoncourt com Georg von Dadelsen pensen que per la successió exacte dels seus moviments i per la seva dsitribució i tonalitat, no pot interpretar-se d’altra manera que com una obra sencera.

La cronologia d’aquesta obra i les dates de la seva primera execució no estan del tot clares, però Smend proposa l’any 1724 per l’acabament del Sanctus com a obra independent i executada per primera vegada el Nadal d’aquell any ; 1723 per la composició de la Missa (que constaria del Kyrie i el Gloria) i executada el 21 de d’abril de 1733 amb motiu de l’elecció del nou príncep elector després de la mort d’August II el Fort; i cap a 1748 la composició del Symbolum Nicenum (Credo); des d’aquell any continuà la seva ampliació de l’obra amb l’escriptura del Sanctus, i la composició i escriptura dels restants moviments des de l’Osanna fins al Dona nobis pacem, i enquardenació conjunta de totes les partitures.

En els últims anys de la seva vida, Bach va ampliar els moviments que havia escrit fins a completar la Missa. Es coneix poca cosa respecte a les execucions de l’obra dirigides pel mateix Bach, però si que es té per gairebé cert que mai la va executar en la seva totalitat.

bach_mass_1_m

Sublim interpretació  la que ens van regalar Les Arts Florissant amb la direcció de William Christie.

Christie per primera vegada aborda des del 2016 la fantàstica partitura de Johann Sebastian Bach, ja que en les seves paraules diu que fins ara no s’atrevia a interpretar-la: “La Missa en Si menor és una de les grans obres escrites al món occidental, i probablement un dels grans símbols culturals de la nostra societat. He trigat molts anys a atrevir-me a interpretar aquesta obra, perquè no creia estar preparat, però ara, a l’edat de 71 anys, sento que si. Ara crec que tinc alguna cosa que dir-hi, i que amb el meu adorable ensemble puc aportar quelcom més a aquesta música. Interpretar aquesta obra suposa un enorme repte, perquè és una gran peça que requereix enormes aptituds del cor, de l’orquestra i dels solistes”.

La seva interpretació va ser profunda en el sentit del text amb la música. Va treballar amb pulcritud tots els detalls musicals en els seus frasejos i dinàmiques, creant una musicalitat amb un gran sentit musical i amb una gran linea en el fraseig. Es van poder sentir totes les dinàmiques internes en l’orquestra com en el cor, on es podia seguir a la perfecció el que estava interpretant cada instrument o com cada veu del cor. Es van expressar tant la brillantor com el jubileu del Gloria in excelsis Deo o del Cum Sancto Spiritu o del Et resurrexit, contrastat amb la sensibilitat i recolliment del Crucifixus o del Et  incarnatus est, o amb la densitat sonora i relleu entre les veus del Sanctus, i amb la noblesa del Dona nobis pacem. En cada nota i en cada so hi havia un sentit  treballat amb profunditat i espiritualitat, amb un so de l’orquestra omogeni i virtuosistic amb tots els solos dels instruments solistes curosos, amb gran nivell i musicals. El Cor va sonar amb un color preciòs i unificat, on cada corda tenia la seva particular sonoritat  amb una total cohesió entre les veus, aconseguint una total unificació amb una extraordinària articulació on s’entenien totes les notes i de la particular música de Bach.

Els solistes vocals formaven part del Cor: La soprano Katherine Watson va cantar amb una veu de bell timbre amb una afinació impecable i una molt bona articulació, juntament amb una musicalitat esquisida. El fabulós contratenor Tim Mead ens va deleitar amb dues fantàstiques àries amb una gran musicalitat, amb una veu preciosa, amb una tècnica impecable, i el seu Agnus Dei va ser sublim i emocionant amb una expressiva linea vocal. El tenor Reinoud Van Mechelen va cantar amb seguretat vocal com musical amb un bonic fraseig. El baix André Morsch va fer unes intervencions amb expressivitat musical i amb una excel·lent tècnica vocal.

Va ser un gran esdeveniment de la Temporada 2015-2016 del Palau, per la gran vàlua artística com humana que  posseeixen Les Arts Florissants amb William Christie.

ClGWRm0XIAAyAXv