Concert inagural del Palau de la Música

Temporada 2016-2017 de Palau 100

Dilluns, 12 de setembre de 2016

palau-musica-16_17

Giuseppe Verdi

– Messa da Requiem

 

Erika Grimaldi – soprano

Violeta Urmana – mezzosoprano

Saimir Pirgu – tenor

Michele Pertusi – baix

Orfeó Català (dir: Simon Halsey), Cor Jove de l’Orfeó Català (dir: Esteve Nabona)

London Symphony Orchestra

Gianandrea Noseda – director

1381230126418chiediloaverdi2

La Messa da Requiem per a cor, veus solistes i orquestra de Giuseppe Verdi va ser estrenada el 22 de maig de 1874 a l’església San Marco de Milà amb Teresa Stolz, Maria Waldmann, Giuseppe Capponi, Arnando Maini, i sota la direcció del mateix compositor.

Després de l’èxit de la seva òpera Aida, Verdi es va retirar durant un llarg període de la composició operística. No es va retenir de compondre un altre tipus d’obres i la més important d’aquest període és la Messa da Requiem, normalment anomenada simplement Requiem.

Verdi pensava des de feia algun temps compondre’n una en col·laboració amb Gioachino Rossini, coneguda com la Missa de Rossini, i que la mort de Rossini el 1868 va impedir acabar-la.

Verdi va quedar molt impressionat per la mort del seu compatriota l’escriptor Alessandro Manzoni al 1873. Manzoni i Verdi estaven molt compromesos amb la unitata d’Italia duta a terme uns anys abans, compartint amb ell els valors del Risorgimento, la justícia i la llibertat. La seva mort va suposar una oportunitat per fer realitat el vell projecte de compondre una Messa da Requiem.

L’estrena la va fer coincidir amb el primer aniversari de la mort de Alessandro Mazzoni. L’èxit de l’obra va ser immens i el compositor va haver de dirigir-ne una segona audició al Teatro alla Scala de Milà, que en va programar encara dues més dirigides pel jove mestre Franco Faccio.

14212736_1221594111224210_9123621002311023849_n

 

Gran concert es el que va protagonitzar la inaguració de la Temporada 2016-2017 de Palau de la Música Catalana. Es va interpretar el fabulós Requiem de Giuseppe Verdi amb un gran nivell interpretatiu per part de tots els seus intèrprts.

La partitura de Verdi posseeix una gran dificultat tant tècnica com musical i que en mans dels músics va traspassar la dificultat i van passar a una interpretació personal i expressiva.

Amb la batuta de Gianandrea Noseda es va poder sentir la màgia de la comunicació entre els humans i la partitura, on el director des dels primers compasos va crear una atmosfera sensitiva, intimista, dramàtica, expressiva i profunda. Noseda domina la partitura a la perfecció on es va notar el sentit que li volia donar a cada frase musical, a cada expressió musical amb el text, a cada sospir musical i a cada moviment. Va passar del so més delicat al principi de la partitura com al més visceral i dramàtic com el Dies irae. Va ser un Requiem ple de sensibilitat, amb grans frasejos musicals, amb una gran unitat musical plena de dinàmiques i textures diferents, aprofitant al màxim les qualitats dels cors, l’orquestra i solistes, amb una gran força sonora sempre controlada i ben articulada i precisa, amb una direcció molt precisa i potent.

La London Symphony Orchestra va sonar amb un so brillant, potent i de gran qualitat amb una gran nivell tècnic on tots els seus músics van estar completament entregats a la música i al director, amb una gran resposta d’ells a les indicacions del mestre.

14344119_1221594831224138_4772258167766984565_n

El quartet solista va ser de gran nivell on va destacar la homogenietat de les veus i del fraseig musical:

La soprano Erika Grimaldi va cantar amb una veu de preciós timbre amb una tècnica impecable i una gran expressivitat. Va tenir unes intervencions exquisides amb un final “Liberame” de gran nivell amb un control absolut de la seva veu on va poder dibuixar les frases amb elegancia i musicalitat.

La mezzosoprano Violeta Urmana va cantar amb una veu esplèndida en tot moment, amb gran soltura i sentit dramàtic, amb un timbre ampolós de gran qualitat sonora i expressivitat. Va crear uns duets magnifics amb la soprano a el “Recordare” i “Agnus Dei” on les seves veus es van entrellaçar a la perfecció on van jugar amb les dinàmiques i les sonoritats amb gran inel·ligència.

El tenor Saimir Pirgu va cantar amb un timbre fresc i expansiu, amb una molt bona musicalitat i expressivitat, però amb un abús del falset que no va acabar de concencer.

Michele Pertusi va cantar amb una gran seguretat vocal amb un timbre noble, amb un bon fraseig musical i expressivitat dramàtica.

En aquest concert debutava el nou director titular de l’Orfeó Català Simon Halsey, i el seu debut no va poder ser millor. La conjunció de l’Orfeó Català i del Cor Jove de l’Orfeó Català van fer unes intervencions de molt bon nivell tant vocal com musical. El Requiem de Verdi es bastant difícil vocalment per el cor per la seva dificultat tècnica i d’extensió vocal, on els Cors de l’Orfeó ho van solventar a la perfecció. Es va notar la gran feina prèvia dels seus directors Esteve Nabona, Pablo Larraz i Simon Halsey on es van preparar cusosament tots els detalls de la partitura amb una perfercta afinació, un bon equilibri entre les veus, una bona dicció, un so compacte amb molta força i volum quan ho requeria, seguretat en els aguts, un so delicat i misterós quan era adient i sempre amb bona qualitat sonora. La conjunció dels dos cors va donar un timbre més eteri i fresc per les veus del Cor Jove i que això li va donar un plus de personalitat a la interpretació.

Va ser una gran inaguració de Temporada del Palau de la Música Catalana amb una gran obra amb una brillant, sensible, emocionant i expressiva interpretació.

14238312_1221595911224030_1177725626342523609_nFotos: Antoni Bofill