Christian Zacharias a Palau 100

Temporada 2015-2016 de Palau 100

Dilluns, 23 de novembre de 2015

Christian Zacharias

Domenico Scarlatti

– Sonates en Mi major K162, Do menor K226, Mi bemoll major K193, Fa menor K183, Fa menor K386

Maurice Ravel

– Sonatina per a piano en Fa diesi menor

Antoni Soler

– Sonates núm.87, 84,24,88

Frédéric Chopin

– Scherzos núm. 1 i 2

– Masurques en Do diesi menor op.41, La menor op.17, La menor op.post KK2b, Do diesi menor op.30

 

Christian Zacharias – piano

 

Domenico Scarlatti va començar la carrera com a compositor d’òpera i cantates, però la seva obra vocal està força oblidad avui en dia. Ben al contrari, les seves més de cinc-centes sonates per a clavecí són reconegudes i admirades per la seva riquesa i esperit creatiu. Com que no se’n coneix cap autògraf, la cronologia és dubtosa, però sembla que devien datar de l’època que va viure a la cort de Madrid, on la tradició italiana heretada del seu pare, el compositor Alessandro Scarlatti, es degué fondre amb la influència de la guitarra i els ritmes espanyols. Així, són obres de forma simple la majoria d’un sol moviment, de llenguatge harmònic lleuger i abundància d’elements ornamentals, però alhora de gran virtuosisme i dificultat.

Per començar el concert el pianista Christian Zacharias va interpretar Sonates per a teclat de Domenico Scarlatti amb un so preciosista amb una articulació clara i virtuosa aportant a la música d’Scarlatti rigor i maduresa.

La Sonatina per a piano en Fa diesi menor de Murice Ravel va ser enllestida el 1905 amb motiu d’un concurs organitzat per una revista musical. Les seves reduïdes dimensions, la delicadesa de l’escriptura i el classicisme de la forma van crear admiració al seu temps.

La Sonatina de Ravel va canviar l’atmosfera de la primera part amb una música delicada i colorista, que Zacharias va interpretar amb un so bonic i transparent amb sensacions expressionistes.

El compositor Antoni Soler va ser el músic espanyol més important del seu temps en l’escriptura de la música de l’escola de clavecí espanyola, encara molt desconeguda sobretot a l’ombra de la preeminència de la guitarra. Va ser un excel·lent compositor, teòric i també inventor i constructor d’instruments. Va escriure moltes obres vocals religioses i també música instrumental d’una gran originalitat, que inclou més de cent sonates per a clavecí.

La música d’Antoni Soler va tenir un aire semblant a les partitures d’Scarlatti amb precisió sonora i estilistica.

zachspan

Frédéric Chopin va conrear, entre d’altres, formes com la plonesa, el vals, el nocturn, la balada o l’impromptu, però aquest vocabulari el feia servir sense restrincions en una invenció controlada. Així, els seus scherzi no tenen cap relació amb l’scherzo de la sonata clàssica, sinó que són peces àmpliament desenvolupades en ritme ternari plenes de fantasia. Chopin sintetitza l’enyorança del seu país en la seva seixantena de masurques. La masurca és una dansa popular a Polònia des del segle XVI i que el compositor en conserva el ritme característic en les seves composicions i que ennobleix la melodia i n’anplia les proporcions.

La segona part composta per la música de Frédéric Chopin va mostrar un pianista amb un relleu musical més profund, amb una sonoritat més densa, amb un sentit més dramàtic de l’expressivitat i amb la brillantor dels Scherzi.

Christian Zacharias és un gran pianista que el temps li ha donat una maduresa intel·ligent i enriquidora per la seva musicalitat i la seva impecable tècnica.