L’OBC i Valery Gergiev-Orq Mariïnski

Temporada de l’OBC 2016-2017

Diumenge, 29 de gener de 2017

C156Ct8WgAEkTNuDmitri Xostakóvitx

– Simfonia núm. 4 en Do menor, op. 43 (1936). 1a audició

 

Orquestra del Teatre Mariïnski

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Anton Gakkel – director assistent

Valery Gergiev – director

 

Dmitri Xostakóvitx va començar a escriure la seva Quarta Simfonia a finals del 1935 i la va acabar al 1936. Havia estudiat durant mesos les simfonies de Gustav Mahler i volia aplicar els principis del compositor austríac a la seva música simfònica. De fet, es volia presentar davant el públic com un autèntic simfonista, un cop havia recollit ja èxits com a autor de música d’escena. Immers en l’òrbita de la grandiositat mahleriana, va plantejar la Quarta en tres moviments i amb una instrumentació generosa, que requereix prop de 40 instrumentistes de vent, 10 de percussió i, per equilibrar aquest exèrcit sonor, com a mínim 60 instrumentistes de corda (que en el concert de l’OBC van ser 80). Al llarg dels prop de 65 minuts que dura l’obra hi ha de tot: fragments d’orquestració plena i moments cambrístics, melodies amples i líriques al costat d’efectes rítmics i trepidants, música densa i emotiva, i episodis irònics i grotescos.

L’obra va ser retirada pocs dies abans de l’estrena perquè les pressions que rebien l’autor, el director i la mateixa Filharmònica de Leningrad van fer-ne impossible la interpretació. A partir d’aquell moment, Xostakóvitx va començar a treballar en la Simfonia núm. 5, que va estrenar l’any següent. La partitura de la Quarta es va perdre, però al començament dels anys seixanta, a partir de les particel·les dels instrumets que van quedar oblidades a Leningrad es va poder reconstruir, i per fi es va estrenar per la Filharmònica de Moscou el 30 de desembre de 1961 en presència del compositor.

Alguna vegada Xostakóvitx va dir sobre la Quarta que hi volia reflectir grans sentiments i grans passions, o que seria com el seu credo de treball creatiu, però les circumstàncies que van envoltar la composició de la Quarta fan complicat atorgar-li un únic sentit.

C3WFpQBWcAQbf0O

Gran concert es el que es va viure a l’Auditori. La feliç conjunció de l’OBC i l’Orquestra del Teatre Mariïnski, liderats pel fantàstic Valery Gergiev, va ser un fet històric per la nostra orquestra, i també va ser un esdeveniment al interpretar la Quarta de Xostakóvitx per primera vegada per l’OBC.

El treball que va fer Gergiev amb la conjunció de les dues orquestres va ser excel·lent, amb una total cohesió en el so i en la intel·ligent musicalitat que posseeix el mestre. Els músics de les dues orquestres es van compenetrar a la perfecció creant un so unitari i de gran qualitat, i la suma de les formacions va crear una versió d’alt nivell i de alta comunicació expressiva.

Es van poder sentir totes les característiques de la complexa partitura a la perfecció, on tot estava articulat en el seu lloc i frasejat en la seva escència musical. Va estar ple de dinàmiques contrastades on es van sentir moments de gran so orquestral amb un absolut control de totes les seccions de l’orquestra, amb un gran joc tímbric entre els intruments de vent fusta i un vent metall de gran solidesa sonora. Gergiev controla absolutament la partitura on sap on té que remarcar les seves intencions musicals, per que la partitura de Xostakóvitx soni amb tot el seu esplendor, amb una orquestració de gran riquesa tant tímbrica com en textures i relleus instrumentals. Hi va haver una gran sensibilitat en el dibuix de les frases musicals més intimistes, amb grans contrastos amb les parts més espectaculars de la partitura en el seus volums brillants amb un total equilibri entre totes les seccions de la gran orquestra.

Valery Gergiev dirigeix amb un gest petit i energic, i gairebé només amb els seus dits de les mans i la seva mirada, creant un resultat molt efectiu i concentrat, que fa que tots el músics estiguin completament entregats a la seva batuta i al seu carisme. Va fer sonar una secció de corda densa i profunda amb un interessant color, amb una precisió minuciosa i virtuosa dels passatges de gran dificultat tècnica com la fuga del primer moviment on el control va ser absolut i clar, donada la gran dificultat del passatge. El metall va sonar molt precis i segur amb un so envolvent amb una percussió de gran efectisme rítmic amb una precisió perfecta, i amb una fusta de curosa sonoritat. La interpretació va tenir un gran sentit dramàtic amb una musicalitat de primer ordre, amb una concentració exquisida de mans d’un dels millors directors del segle XXI.

Va ser un regal per part de l’Auditori conjuntar les dues orquestres, que va fer que el nivell conjunt fos d’un concert de primera amb tots els músics donant el millor d’ells amb total entrega, en mans del gran Valery Gergiev.

C3SCUhMWIAACQ5S