1 diciembre, 2020

L’OBC i Thomas Dausgaard

Temporada de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 14 de gener de 2017

BANNER_872x382_OBC_09_Arvo Pärt

– La cançó de Silouan (1991) 1a audició

Jan Sibelius

– Concert per a violí i orquestra en Re menor, op. 47 (1903-1905)

Carl Nielsen

– Simfonia núm. 5, op. 50 (1921-1922)

 

Boris Belkin – violí

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Thomas Dausgaard – director

 

La cançó de Silouan d’Arvo Pärt va ser escrita i estrenada el 1991 per encàrrec d’una entitat sueca. És una de les seves peces de major càrrega espiritual, que combina melodies de cant pla en algunes veus i una tríada en altres, un procés en què el compositor veu un simbolisme religiós. Tot i ser una obra per a orquestra de corda, el flux homofònic i el caràcter meditatiu delaten la inspiració en un text de l’arximandrita Sofroni, biògraf i recopilador de l’obra de Sant Silvà l’Atonita.

El concert va començar amb una emotiva partitura d’Arvo Pärt. El treball musical per part del director Thomas Dausgard va ser musical amb gran càrrega dramàtica, amb un excel·lent treball de la secció de corda de l’OBC on va treure el millor so amb profunditat sonora i una gran riquesa timbrica. La interpretació va estar plena de dinàmiques diferents, aconseguint moments de gran contrast musical i expressiu.

El Concert per a violí de Jan Sibelius és l’única obra concertant del seu compositor que destaca per la seva dificultat. El compositor amb aquesta obra demostra el coneixement d’un instrument que dominava, fins al punt d’haver-se plantejat fer-ne carrera de solista. Sibelius va gestar el Concert a partir del 1903, a instàncies del violinista i amic seu Willy Burmester, a qui volia dedicar l’obra. Al març del 1904 pressionat per problemes econòmics, va decidir avançar-ne l’estrena i confiar-la a Victor Novácek, sota la seva pròpia direcció. La reacció negativa de la crítica va fer que Sibelius hi introduís canvis importants, i l’estrena de la nova versió va ser a la tardor del 1905 amb el violinista Karel Halír amb la Berlin Hofkapelle dirigida per Richard Strauss.

El veterà violinista Boris Belkin va tocar la difícil part solista del concert. La seva interpretació va ser solvent i madura amb un so del violí ric i potent, amb un total coneixement de la partitura amb una execució correcta i valenta. La direcció musical de Thomas Dausgaard va ser esplèndida aportant un so dens i expressiu a l’orquestra. L’OBC va sonar plena i molt musical amb una secció de cordes profunda i molt sonora, cohesionada a la perfecció amb el vent que li va donar la força necesaria que posseeix aquesta fantàstica partitura de Sibelius.

16002941_1437923942938058_2277327678163459955_n

La Cinquena Simfonia de Carl Nielsen és una obra de maduresa abstracta, impactant i tensa composta l’any 1921 estructurada en dos moviments. El primer moviment, Tempo giusto-Adagio, es caracteritza per un element obsessiu de l’orquestració, un ritme inquietant del tambor que intenta interrompre el flux de l’orquestra, instal·lada en l’ambigüitat harmònica. El segon explora la regeneració després del conflicte, i acaba amb una conclusió de gran inspiració, poderosa i afirmadora de vida, a partir d’una fuga de la corda. Una bona part de la Cinquena de Nielsen va ser escrita a Göterborg, Suècia, on Nielsen treballava i tenia moments de lleure entre assajos i concerts. L’estrena la va dirigir ell mateix amb la Societat Musical de Copenhaguen el 1922. La crítica va ser positiva, i avui en dia la Cinquena Simfonia és considerada la seva obra més important.

La interpretació de la Cinquena de Carl Nielsen va ser brillant, expressiva i de gran riquesa sonora. El director va treballar l’obra amb gran intel·ligència musical, treient el millor de l’orquestra i de la partitura amb un gran ventall de relleus orquestrals i sonors, on va saber captar a la perfecció l’esperit musical de la original partitura. Van sonar moments molt ritmics i precisos gràcies a el repicar de la caixa per part d’un percusionista al primer moviment, altres de gran contundència musical i sonora, contrastats amb moments de gran bellesa sonora i lirisme musical. Dausgaard es un gran director que sap extreure el millor de l’orquestra amb una direcció clara i ferma amb un absolut control de la formació i de la música que interpreta, aconseguint una versió de la Cinquena expansiva, profunda i de gran energia sonora i musical.