L’OBC i Stéphane Denève

Temporada de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 19 de novembre de 2016

13096008_970421149731907_4244179616632369647_n

Claude Debussy

– Prélude à l’après-midi d’un faune (1892-1894)

Edvard Grieg

– Concret per a piano i orquestra en La menor, op. 16 (1868)

Gabriel Fauré

– Pelléas et Mélisande, op. 80. Suite (1898)

Claude Debussy

– La Mer (1905)

 

Jean-Yves Thibaudet – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Stéphane Denève – director

 

El “Prélude à l’près-midi d’un faune” de Claude Debussy es va estrenar el 22 de desembre de 1894 a París, i alguns han considerat aquests deu minuts de música com l’inici de l’era musical moderna. La forma i l’estil d’aquesta obra, inclassificables per la seva originalitat, però alhora amb un caràcter gairebé natural i espontani, en van fer un referent per a tots el músics del moment.

L’obra de Debussy va començar amb un fantàstic solo del flautista Christian Farroni amb un so i musicalitat de qualitat que va impulsar un “Prélude à l’après-midi d’un faune” delicat, elegant i ben conjuntat amb un so neutre i ben conduit.

Edvard Grieg, juntament amb altres músics i intel·lectuals, van formar el grup Euterpe amb l’objectiu d’oposar-se frontalment a la influència alemanya sobre la cultura nòrdica, va aprofundir en l’estudi de la música popular de Noruega i el 1867 va fundar l’Acadèmia Noruega de Música, sota els postulats del nacionalisme musical més radical. El Concert per a piano el va dedicar al seu amic i pianista Edmund Neupert, que el va estrenar la nit de Cap d’any del 1868. Grieg va integrar en el Concert les millors aportacions del romanticisme i del nacionalisme norueg, va saber compensar les melodies més liriques amb el virtuosisme i va incorporar al discurs musical la bellesa i la força de les tonades del folklore nòrdic.

En el Concret per a piano de Grieg la intervenció de Jean-Yves Thibaudet va ser brillant des del principi amb un so ple i ric en harmònics. Thibaudet és un pianista amb una personalitat molt marcada tocant amb l’impuls enèrgic que emet des de fora agafant les tecles amb energia, amb un so incisiu, articulat i brillant, amb una tècnica impecable i un total domini del teclat. És un músic extrovertit, molt comunicatiu, passional i molt musical que aporta expanssivitat a la música amb uns moviments ràpids molt enèrgics i brillants, amb el contrast de l’Adagio amb sensibilitat i gran lirisme en les seves precioses melodies. Molt bona interpretació la que va fer del concert de Grieg aprofitant totes les virtuds de la partitura creant grans dinàmiques amb un fraseig sempre elegant, amb una musicalitat creativa i plena d’accents musicals. La batuta d’Stéphane Denève li va aportar passió a la partitura amb uns tempos adecuats i sempre pendent del solista, que es va integrar perfectament amb l’OBC per anar en tot moment perfectament cohesionants.

15170892_1363074450423008_2036055988958155750_n

Una de les obres simbolistes que més van influir en la música va ser Pelléas et Mélisande de Gabriel Fauré, del dramaturg belga Maurice Maeterlinck que es va estrenar l’any 1893. L’actriu anglesa Patrick Campbell volia produir una versió de l’obra teatral en anglès i va demanar a Debussy la composició de música incidental. Aquest va refusar l’oferiment i Campbell es va dirigir a Fauré, que era, des de feia poc temps, professor del Conservatori de París. Fauré va aceptar l’encàrrec, però va deixar l’orquestració a les mans d’un alumne seu, Charles Koechlin. La producció es va estrenar al Teatre Príncep de Gal·les de Londres el 21 de juny de 1898 i, davant l’enorme èxit que va assolir, Fauré va decidir prescindir de la instrumentació de Koechlin, reorquestrar la seva música i va fer la suite simfònica.

Pelléas et Mélisande de Fauré es va interpretar amb sensibilitat i musicalitat. El director Stéphane Denève coneix a la perfecció aquest repertori creant una interpretació delicada i elegant, amb unes sonoritats empastades i boniques sempre amb un so molt curós i ple de musicalitat. Va treballar molt bé el conjunt orquestral per poder transmetre totes les seves idees musicals amb expressivitat i bona direcció.

Després de l’èxit de l’òpera Pelléas et Mélisande de Claude Debussy, el compositor va començar a esbossar el que va ser la seva obra simfònica següent, La Mer. No es va inspirar directament en el so o en la presència del mar, però per a ell el mar havia estat un element molt important, i sempre l’havia tractat amb un gran respecte. En algunes de les seves cartes, Debussy anomena el mar “el meu vell amic”, i així ho va explicar ell mateix: “El meu destí era la vida de mariner, només per atzar el destí em va posar en una altra direcció. Però sempre he conservat un amor apassionat pel mar”. L’estrena de “La Mer” no va ser l’èxit que tothom esperava, ja que l’obra va ser dirigida amb molt poca solvència, i l’acollida va ser freda, fins i tot hostil.

La Mer de Claude Debussy va sonar comunicativa i interessant. La direcció de Denève va ser intensa, ferma, clara, expressiva i molt ben treballada. Musicalment va estar plena de contrastos sonors amb un apli ventall de textures diferents, amb interessants colors orquestrals i sempre amb una direcció impecable. Es va poder sentir les onades del mar, com el vent aixeca l’aigua i com la masa oceanica canvia de textura i de color. L’OBC va sonar brillant, solvent, precisa i molt ben didrigida amb total entrega dels músics. Stéphane Denève és un director que funciona molt bé amb els músics de l’OBC, com ja em pogut comprovar en altres ocasions, i que transment a la perfecció la bona feina que fa amb ells creant sempre uns resultats excel·lents.