L’OBC i Sergey Khachatryan

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 23 d’abril de 2016

12993527_964854536955235_2116132329793966698_nJosep Maria Guix

– Imatges d’un món efímer (2011)

Aran Khatxaturian

– Concert per a violí i orquestra en Re major (1940)

Bedrich Smetana

– Má vlast (La meva pàtria) (1874-1879) selcció

 

Sergey Khachatryan – violí

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Tomás Netopil – director

 

El compositor Josep Maria Guix sempre ha pensat la seva obra d’una manera molt visual. No n’és una excepció Imatges d’un món efímer, pàgina que troba el seu origen en la capacitat evocadora i plàstica d’uns haikus japonesos. La imatge fugissera del món expressada al títol fa referència, en paraules del compositor: “a tot allò que veiem sovint i ens envolta, però que necessita la nostra atenció per poder descobrir la bellesa que amaga”. Articulada en quatre seccions, es tracata d’una música particularment suggeridora gràcies a la subtilesa extrema de la paleta harmònica i tímbrica.

764_10629_Portrait_Netopil

El concert va començar amb l’interessant partitura de Josep Maria Guix. Imatges d’un món efímer és una paritura colorista en textures i musicalitat amb una original orquestració on juga amb la sonoritat de l’orquestra creant un ambinet descripiu de la natura i de la vida quotidiana dels Haikus japonesos. La direcció orquestral del director Tomás Netopil va ser clara creant les atmosferes misterioses que posseeix la partitura.

El Concert per a violí i orquestra en Re major d’Aram Khatxaturian el va acabar l’any 1940 i el va dedicar al violinista rus David Oistrakh qu’el va estrenar el 16 de septembre de 1940 a Moscú. Oistrakn va aconsellar a Khatxaturian sobre la peça i va escriure la seva pròpia cadença del primer moviment de la que habia escrita pel compositor. La partitura va ser ben rebuda en principi i va guanyar el Premi Stalin per le arts l’any 1941.

“La corretja de ventilador solta en una fàbrica de tractors” que, segons l’escriptor Raymond Chandler, és el Concert per a violí d’Aram Khatxaturian. Comentari malèvol que no fa gens de justícia a una obra que, des que es va estrenar mai no ha deixat de ser acollida amb entusiasme. La clau, els accents de dansa plens d’energia dels seus moviments extrems, la inversemblant dificultat tècnica per al solista, la seva acolorida orquestració i, sobretot, la volada de la seva inspiració melòdica, especialment en un Andante sostenuto, el lirisme del qual beu de la música popular armènia.

maxresdefault

El concert per a violí de Khatxaturian va ser interpretat a la part solista pel violinista Sergey Khachatryan. La seva interpretació va ser espectacular en tots els sentits; amb un so potent, profund i brillant, amb una afinació i tècnica impecables, amb una musicalitat expressiva i comunicativa. Khachatryan és un violinista passional i molt entregat a la música amb unes interpretacions arrelades amb total honestitat, on amb la seva expressivitat arriba més enllà on el seu discurs musical crea una màgia especial en les seves interpretacions, creant un primer i tercer moviment virtuosistic amb caràcter, i un segon moviment ple de lirisme i sentiment. Va dominar la partitura a la perfeccció, donada la dificultat de la partitura, on aprofita el seu domini del violí per poder expressar tot el que sent a través del seu instrument. La direcció va ser brillant i molt controlada amb un gran ventall sonor i musical.

Má vlast es un conjunt de sis poemes simfònics compostos per Bedrich Smetana entre el 1874 i el 1879. Encara que es sol presentar com una obra completa en sis moviments, les parts qu’el componen van ser concebudes com obres individuals.

Smetana fa servir en aquesta obra l’estil de poèma simfònic iniciat per Franz Liszt, que inclou una orientació nacionalista de la música que va ser habitual a finals del segle XIX. Cada poema representa un aspecte del paisatge rural, l’historia o les llegendes de Bohemia.

Vysehrad

El primer poema (L’alt castell), iniciat a finals de setembre de 1874 i acabat el 18 de novembre del mateix any, i estrenat el 14 de març de 1875, descriu el castell Vysehrad a Praga, que va ser la cort dels antics reis checs.

El poema s’inicia amb la música de l’arpa de Lumír, cantant de la cort, anant a continuació cap els sons de l’arsenal del castell. En la part següent Smetana descriu l’historia del castell acabant amb una marxa. L’arpa sona novament per evocar la bellesa del castell. A continuació es pot sentir el Moldava i el poema es tanca amb l’arpa de Lumír.

Vltava

El segon poema, Vltana (El Moldava), va ser compost entre el 20 de novembre i el 8 de desembre de 1874, i estrenat el 4 d’abril de 1875.

Paraules del compositor: “La composició descriu el curs del Moldava: el naixement en dos petits manantials, el Moldava fred i el Moldava calent, la seva unió, l’afluència a través dels boscos i pastures, a través dels paisatges on es celebra una boda campesina, la dansa de les Nàyades a la llum de la lluna. En les proximitats del riu s’enlairen castells orgullosos, palaus i ruïnes. El Moldava es precipita en els Ràpids de Sant Joan, i després s’eixampla de nou i flueix afable cap a Praga, passa per davant del castell Vysehrad, i s’esvaeix majestuosament en la distància, desembocant en l’Elba”.

Sárka

El tercer poema va ser acabat el 20 de febrer de 1875, i reb el seu títol de la guerrera amazona Sárka, de l’antiga llegenda checa de la Guerra de les doncelles. Sárka es lliga a un arbre com a ceb , fent-se passar per una cautiva de les dones rebels. El príncep Ctirad la allibera, i ella emborratxa a els companys del príncep amb hidromel, per després persuadir a Ctirad, que s’ha enamorat d’ella, per que faci sonar el seu corn. Al sentir el só del corn, que era la senyal establerta de principi, les dones joves rebels surten dels seus amgatalls i s’uneixen a ella amb la finalitat de donar la mort a tots els homes, però, poc després de l’atac, Sárka es capturada i derrotada juntament amb la resta de l’exercit de dones rebels.

hqdefault

A la segona part es van interpretar els tres primers poemes simfònics de Má vlast de Smetana. El director Tomás Netopil va crear una interpretació molt musical, destacant la descripció musical de la música del compositor fent èmfasi en el fraseig de l’aigua, de la majestuositat del castell i de la personalitat de la guerrera Sárka i les seves companyes. La seva direcció va ser tècnicament impecable on va dominar tots els detalls de la partitura i on va fer un treball excel·lent amb els músics de l’OBC, creant interessants frasejos i dinàmiques diferents. Va saber treure l’esència de la colorista partitura amb cops d’efecte rics i sonors. Els múics van crear una bona conjunció orquestral amb relleu orquestral on es van poder sentir totes les sensacions de la partitura amb un so brillant de qualitat, amb la direcció clara, precisa i de gran qualitat de Tomás Netopil.