L’OBC i Salvador Mas

Temporada de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 4 de març de 2017

Richard Wagner

– Idil·li de Siegfried (1870)

Anton Bruckner

– Simfonia núm. 7 en Mi major. Cahis 13 (1883)

 

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Salvador Mas – director

 

La transparència de l’escriptura orquestral i el sentit del color atorguen un encant especial a l’Idil·li de Siegfried, creat per a una petita orquestra d’instruments de vent i corda. Wagner va dirigir l’estrena familiar d’aquesta obra, a les escales de la seva casa de Trischen, el 25 de desembre de 1870, com a regal d’aniversari per la seva dona Cosima Liszt.

El concert va començar amb l’Idil·li de Siegfried amb una direcció molt musical, amb un so curós i molt ben projectat. Salvador Mas va crear una versió elegant amb grans pauses expressives-musicals amb una bona cohesió entre els músics amb un tempo una mica lent.

Anton Bruckner va escriure la seva Setena Simfonia entre el 23 setembre de 1881 i el 5 de setembre de 1883. La partitura la va dedicar a Rei Lluis II de Baviera. L’estrena va tenir lloc a Leipzig el 30 de desembre de 1884, amb l’Orquestra de la Gewandhaus dirigida per Arthur Nikisch a l’Òpera de Leipzig, i va suposar per Bruckner el major èxit de la seva carrera. Els fons recaudats del concert es van dedicar per fer un monument a Richard Wagner, que va morir l’any anterior mentres Bruckner composava la simfonia.

La Setena de Bruckner va estar plantejada amb sentit dramàtic amb moments completament eteris durant tota la simfonia. La direcció de Mas va ser densa i molt musical, donant-li sentit a la música en tot moment, amb un fraseig molt ben dibuixat i amb càrrega emotiva. La corda va sonar compacta i densa amb un so profund, contrastant amb els tocs de color del vent-fusta. La gran secció de trompes la formaven quatre trompes wagnerianes i cinc trompes, que van crear un so compacte i molt interessant amb uns poderosos greus, juntament amb els trombons i la tuba. Aquesta simfonia es destaca per la gran linea musical de les frases amb uns contrastos de densa escriptura orquestral amb un gran protagonisme de la secció dels trompistes, que van destacar amb efectivitat, bon empstament sonor i qualitat sonora. La batuta de Salvador Mas va ser ferma i clara en tot moment amb molt bon platejament musical amb bones resolucions de les seccions de l’obra, amb moments brillants i plens, amb bona comunicació amb els músics i bons resultats de l’OBC, amb una secció de violoncels unificada amb grans frases musicals com el començament del primer moviment, on es va projectar uns grans frasejos amb càrrega emotiva amb un so excel·lent.

Es d’agrair que es torni a programar una simfonia de Bruckner, ja que son partitures esplèndides, i que no haurien de trigar tans anys en tornar a programar una altre simfonia de l’autor en les properes temporades.