L’OBC i Quadres d’una exposició

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 31 de maig de 2014

OBC portada 1

 

Benet Casablancas

– Tres epigrames (2001)

Henri Dutilleux

– Sur le même accord. Nocturn per a violí i orquestra (2002)

Maurice Ravel

– Tzigane. Rapsòdia de concert per a violí i orquestra (1924)

Modest P. Mussorgski

– Quadres d’una exposició (1874) Orquestració de Maurice Ravel (1922)

 

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Renaud Capuçon – violí

Pablo González – director

 

D’estètica contemplativa, Sur le même accord és un apeça de Henri Dutilleux que explora els constrastos, els canvis i la recerca tímbrica per produir una paleta de colors molt personal. Formalment, és un Nocturn per a violí i orquestra, escrit el 2001 per Anne-Sophie Mutter i revisat el 2002, any en què va tenir lloc la seva estrena al Royal Festival Hall de Londres amb Mutter i la London Philharmonic Orchestra sota la direcció de Kurt Masur.

La partitura de Dutilleux està ben escrita tant instrumentalment com musicalment. La interpretació a càrrec de Reanaud Capuçon va ser brillant i impecable. Aquest violinista és un molt bon intèrpret del seu instrument amb un domini absolut del violí amb un so gran i de grandíssima qualitat, el so que treu del seu Guarneri del Gesù es espectacular amb una gran densitat i riquesa i que li va aportar a la partitura un gran ventall de colors i textures diferents amb una gran qualitat.

OBC

 

La Tzigane de Maurice Ravel va ser composta a l’abril del 1924: és una brillant Rapsòdia de concert per a violí i orquestra concebuda per Ravel com a peça d’exhibició i dedicada a la violinista hongaresa Jelly d’Aranyi, que la va estrenar a Londres en la seva escriptura original per a violí i piano acompanyada per Henri Gil-Marchex, mentre que la versió amb orquestra es va estrenar un mes i mig més tard als Concerts Colone, amb Jelly d’Ardanyi com a solista i direcció de Gabriel Pierné.

La partitura de Ravel comença amb un monòleg bastant extens del violí amb una escriptura rica i densa on el violinista solista té la oportunitat de poder lluir-se plenament en les seves qualitats; i això es el que va fer Renaud Capuçon, lluir-se amb les seves virtuts violinístiques. La introducció del violinista va ser impactant pel so que va treure del violí amb una gran densitat sonora i tensió musical. El seu domini violinístic li va permetre treure un so de la quarta corda espectacular, que va anar avançant amb la partitura amb passió i virtuosisme amb un total control de tots els pasatjes trepidants de la partitura amb una ejecució brillant, amb una direcció molt precisa i amb molt bon equilibri orquestral en els seus volums.

OBC 1

 

Molts compositors han orquestrat el Quadres d’una exposició de Modest P. Mussorgski, des de Toushmalov, el primer, fins a les versions de Leopold Stokowski i Vladimir Ashkenazy, que combina les orquestracions de Funtek i Gortschakov. De totes, la millor és la que va fer Ravel el 1922, en què va transformar la suite pianística en una exuberant obra orquestral dotada d’una llum, un color, una fantasia i un virtuosisme enlluernadors.

 

 

L’any 1874 es va organitzar una exposició en honor d’un gran amic de Mussorski, l’arquitecte i pintor Viktor Hartmann que havia mort l’any 1873, i que recollia una panoràmica de la seva  obra pictòrica. Els dibuixos i els esbossos del seu amic li van inspirar la composició d’una suite per a piano de deu il·lustracions, amb el recorregut per l’expossició com a fil conductor.

La interpretació de la partitura de Mussorgski va ser brillant, potent i molt ben interpretada.

Totes les intervencions solistes de l’orquestra van estar molt ben tocades per els seus solistes de vent amb un alt nivell, amb una direcció clara, plena de contrsatos sonors i musicals, amb riquesa sonora i un so brillant i molt equilibrat. Els pasatges de la partitura es van poder entendre a la perfecció en la seva música descriptiva amb els pollets dintre de la seva closca, passant per la trepidant cabana amb les potes de gallina, amb un intens Byldo, amb unes dramàtiques Catacumbes i amb una espectacular Gran porta de Kíev amb un metall molt brillant i una corda timbrada.

Aquest va ser l’últim concert de la Temporada 2013-2014 de l’OBC a l’Auditori, i de quina millor manera podia ser interpretant la fantàstica obra de Modest P.Mussorgski amb la espectacular orquestració de Maurice Ravel.

01-hartmann-at-an-exhibition1