L’OBC i Lorenzo Viotti

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 13 de febrer de 2016

OBC-web-tm_636x288

Hèctor Parra

– L’absència (2013)

Joaquín Rodrigo

– Concierto de Aranjuez (1939)

Ludwig van Beethoven

– Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major op. 55 “Heroica”

 

Juan Manuel Cañizares – guitarra

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Lorenzo Viotti – director

 

Batega un profund sentit dramàtic a L’absència d’Hèctor Parra, una composició inspirada en l’obra literària de l’escriptora francesa Marie NDiaye, fruit d’un encàrrec del Centro Nacional de Difusión Musical com a obra obligada del Voncurs Internacional de Direcció d’Orquestra de Cadaqués 2013.

El Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo va ser escrit en la seva major part a París, i va ser estrenat al Palau de la Música Catalana el 1940 per Regino Sainz de la Maza. Rodrigo en aquesta partitura busca el seu propi camí en fonts del passat musical dels segles XV i XVI, o de l’espanyolisme cortesà del segle XVIII, un camí que el mateix compositor va denominar neocasticisme.

La part solista del Concierto de Aranjuez va ser interpretada per Juan Manuel Cañizares. El guitarrista va fer una versió correcta del concert amb solvencia tècnica i elegancia, però la guitarra es va amplificar amb un volum massa fort i això va fer que es perdés tota la màgia de la partitura al crear-se una sonoritat irreal entre la guitarra i l’orquestra.

eroica_facsimile_11Fascimil de l’Heroica de Beetoven

 

L’embranzida dramàtica i l’energia rítmica converteixen la Simfonia núm. 3 “Heroica” en una de les més innovadores creacions de Beethoven i que va estar inicialment dedicada a Napoleó Bonaparte. Va ser publicada l’any 1806 per la Cambra de les Arts i la Industria de Viena amb el número d’opus 55, i la dedicatòria fou per al príncep Lobkowitz, tot i que com a subtítol hi apareix el nom Bonaparte. Beethoven li va possar el títol de Simfonia Heroica, composta per festeggiare il sovvenire d’un gran’uomo. Aquest gran home era un ideal, un heroi no existent, però més aviat va ser l’esperit de l’heroisme mateix el que interessava a Beethoven. Es va estrenar el 7 d’abril de 1805 al Theater an der Wien, sota la direcció del mateix compositor. El geni de Bonn hi desplega els recursos més rics i variats del seu temps.

La Tercera Simfonia de Ludwig van Beethoven va sonar fantàsticament amb la batuta del jove talentos director Lorenzo Viotti. Viotti va fer una versió enèrgica i fresca de la vigorosa partitura amb força expressiva i musical. Va treballar tots els contrastos de l’obra passant per un vigoròs i ritmic primer moviment a un segon moviment amb la Macia Funebre amb sentit dramàtic i sensitiu, amb un tercer moviment alegre i un expansiu quart moviment. Va fer sonar l’OBC amb brillantor i precisió amb un gran marge de colors i dinàmiques orquestrals amb un gran sentit del fraseig i de la musicalitat rica en contrastos, viva i fresca. Li va aportar a la partitura empenta i entusiasme que va transmetre als músics de l’orquestra, així fent una versió personal i comunicativa.