L’OBC i la Vuitena de Xostakóvitx

Temporada de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 8 d’octubre de 2016

13096008_970421149731907_4244179616632369647_n

Serguei Rakhmàninov

– Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op. 43

Dmitri Xostakóvitx

– Simfonia núm. 8 en Do menor, op. 65 (1943)

 

Simon Trpeski – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Josep Caballé – director

 

La Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Serguei Rakhmàninov va ser escrita en poc més de sis setmanes. Estrenada al novembre del 1934 per l’Orquestra de Filadèlfia amb el director Leopold Stokowski i amb Rakhmàninov com a solista.

Virtuosisme, en una partitura de màxim refinament construïda a partir del Caprici núm. 24 per a violí sol en La menor de Niccolo Paganini, punt de partida d’una sèrie de 24 variacions completades per una introducció i una coda. L’autor combina atmosferes poètiques i episodis fulgurants. La setena variaió és el Dies irae del rèquiem gregorià, melodia que va usar en moltes de les seves obres. El lirisme de la variació núm. 18, en què regala una de les més belles melodies de tota la seva obra.

El concert va començar amb la Rapsòdia sobre un tema de Paganini amb el pianista Simon Trpceski que sustituia el programat John Lill que va cancel·lar per malaltia. la intervenció de Trpceski va ser en tot moment virtusistica, però amb un so superficial en tot moment, que va provocar que en molts moments fos inaudible. La seva manera de tocar es jazzistica, i això fa que no convenci gens en el seu discurs musical. Va oferir dos propines, una amb el violoncel·lista solista interpretant el Vocalise de Rakhmàninov, i l’altre amb el concertino interpretant una peça popular de Macedonia.

14572210_1317642278299559_3262601504652536662_n

Molt menys coneguda que la dramàtica i patriòtica Setena Simfonia de Xostakóvitx que va acabar el 1941 durant el setge de Leningrad, la Simfonia núm. 8 en Do menor escrita a l’estiu de 1943, suposa un pas de gegant en la maduresa del compositor. És en tots sentits una gran simfonia, tant per la durada d’una hora, com per l’impressionant desplegament d’efectius, pràcticament la mateixa plantilla que la Simfonia Leningrad. La profunditat del seu pensament musical, els llaços temàtics i l’originalitat de l’estructura en cinc moviments, formen un relat simfònic escruixidor que presenta units els tres últims moviments. Es va estrenar el dia 4 de novembre de 1943 per l’Orquestra Simfònica de l’URSS sota la batuta del director Ievgueni Mravinski.

Xostakóvitx va explicar el sentit de la Vuitena: “Sento un dolor etern per aquells que van ser assassinats per Hitler, però sento no menys dolor per aquells assassinats per ordre de Stalin. Sofreixo per cadascun dels qui van ser toturats, afusellats o abandonats fins la mort. N’hi va haver milions al nostre país abans que la guerra amb Hitler comencés. La guerra va portar molta amargor nova i molta destrucció nova, però jo no he oblidat els terribles anys de preguerra. D’això és del que tracten totes les meves simfonies, començant per la Quarta, i incloent-hi la Setena i Vuitena”.

A la segona part es va interpretar la fantàstica Vuitena de Xostakóvitx amb bona coherència per part del director Josep Caballé. Va dirigir la partitura amb expressivitat i musicalitat, donant vida a la partitura amb sentit dramàtic, aprofitant totds els recursos de l’orquestra, on va fer brillar totes les seccions amb relleu simfònic. La interpretació va estar plena de colors orquestrals amb riquesa sonora i musical, amb un so dens i brillant, amb uns solos dels instruments de vent de gran nivell, amb una orquestra entregada per interpretar una gran simfonia amb expressivitat, amb dinàmiques ben conduides, amb un sentit global de la partitura amb una batuta clara i expressiva.