L’OBC i la Patètica de Txaikovski

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 26 d’abril de 2014

obc portada janine jansen

Benjamin Britten

– Simfonia da Requiem, op. 20 (19409

Piotr Ílitx Txaikovski

– Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 35 (1878)

– Simfonia núm. 6 en Si menor, op. 74, “Patètica” (1893)

Janine Jansen – violí

Jakub Hrusa – director

Benjamin BrittenLa Simfonia da Requiem de Benjamin Britten va ser escrita l’any 1940 com a resposta a un encàrrec del Govern japonès per commemorar el 2.600 aniversari de la dinastia Mikado. L’obra, però, va ser refusada per raons d’ordre religiós i jutjada com a insultant envers l’emperador. Malgrat que l’obra no se sustenta sobre cap text, sembla que la inspiració en la litúrgia romana no va agradar als responsables del país nipó. Finalment, Britten va dedicar la Simfonia da Requiem a la memòria dels seus pares. Es tracta d’un rèquiem orquestral, sense text, estructurat en tres moviments en els quals l’autor transita per diferents emocions com ara el dolor, la compasió, l’espant i l’aspiració al repòs etern. L’estrena va tenir lloc el 29 de març de 1941 al Carnegie Hall de Nova York, amb la Filharmònica de la ciutat sota la direcció de John Barbirolli. La primera interpretació de l’obra al Japó la va dirigir Britten l’any 1956.

El concert va començar amb la inquietant partitura de Benjamin Britten. La direcció musical pel fantàstic director Jakub Hrusa va ser impecable amb una gran musicalitat-expressiva i sentit dramàtic de la música amb un treball sonor molt interessant per la sempre especial sonoritat de la música de Britten.

TchaikovskyInicialment, Txaikovski va dedicar el Concert per a violí i orquestra op. 35 al violinista hongarès Leopold Auer, però després, lleugerament modificat, el va dedicar al rus Adolf Brodsky que el va estrenar a Viena l’any 1881. Sembla ser que la raó del rebuig per part d’Auer era la complexitat de la partitura que va qualificar d’impracticable. Aquesta mateixa dificultat va impedir que l’obra tingués més ressò en aquells moments. Però, passat un temps, el propi Auer es va convertir en el màxim difusor d’aquest concert i fins i tot va aconseguir que fos obra de repertori obligat per a tots els violinistes.

La extraordinària violinista Janine Jansen ens va deleitar amb una versió plena de magnetisme i emoció del difícil concert per a violí de Txaikovski. Aquesta violinista posseix unes qualitats fantàstiques tant com a músic i com violinista: la seva tècnica és impecable i segura per poder abordar totes les dificultats de la partitura a la perfecció, i que li permet poder expressar tot el que vol i crear diverses sensacions i sonoritats diferents amb una gran riquesa sonora i musical. Aconsegueix fer unes interpretacions amb molta personalitat i passió, expressivitat, emoció i força amb una gran comunicació cap el públic molt magnètica amb carisme, i que això fa que t’arribi molt sensiblement el que ella està expressant, en definitiva és molt màgica la seva manera de tocar creant un gran clima sensitiu. Tot això embolcallat amb un so poderós del “Barrere” Stradivari amb una grandissima qualitat sonora i un total domini de l’instrument.

Jakub Hrusa va dirigir el concert de violí amb expressivitat i passió amb un so ferm i poderos de l’orquestra i amb molta sensibilitat cap a la violinista sempre pendent amb molta cura per que en cap moment el so de l’orquestra no deixes sentir el so del violí.

janine jansen obc

“Em sembla natural que aquesta simfonia hagi topat amb insults o escassa valoració al principi. Jo, no cal dir-ho, la considero la millor i, sobretot, la més sincera, de totes les meves obres. L’estimo com mai no he estimat cap de les meves filles musicals anteriors”. Amb aquestes paraules, el mateix Txaikivski es referia a la seva darrera obra pocs dies abans de morir, quan ja estava malalt de còlera per no haver desinfectat l’aigua abans de beure-la. La Simfonia núm. 6 es va estrenar el dia 28 d’octubre de 1893 a Sant Petersburg i, encara que aquell dia no va recollir l’entusiasme del públic, al novembre es va totnar a interpretar -en record de l’autor mort feia poc- i l’èxit va ser indiscutible.

La sisena simfonia de Txaikovski va ser interpretada amb profunditat i dramatisme en el primer i quart moviment, i amb frescor i ingenuitat el segon i el tercer.

Jakub Hrusa és un director amb una molt bona direcció musical amb una batuta impecable amb seguretat i claretat. És un músic que té molt clar el que vol extreure de la música i el que vol adquirir dels músics de l’orquestra amb una feina acurada i intel·ligent on aprofunditza amb el discurs musical amb unes interpretacions creatives aportant a la partitura expressivitat i excel·ència.

janine jansen obc 1

Va treballar la corda amb un so ple, carnos, expressiu treient lo millor dels músics i els seus intruments. El metall va sonnar brillant, concret, amb força i amb articulació precisa. Els músics de l’OBC van respondre a la perfecció al treball impecable del director, on es va notar que estaven molt receptius a les seves indicacions i que es va aconseguir una feina d’alt nivell. Va ser un gran concert amb una gran valua musical i intrepretativa.