L’OBC i la Missa de Bernstein

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 28 de maig de 2016

872x382_72px_OBC_30_MissaBernstein_v2Leonard Bernstein

– Mass (1971) 1a audició

 

Bernat Rosés – nen solista

William Dazeley – baríton, Celebrant

Cor Madrigal (dir. Mireia Barrera), Cor Lieder Càmera (dir. Elisenda Carrasco), Cor de Teatre (dir. David Costa), Cor infantil Amics de la Unió (dir. Josep Vila i Jover)

Músics de l’ESMUC, projecte en col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Clark Rundell – director

Leonard LeaningMASS (títol complet: “MASS: A Theatre Piece for Singers, Players and Dancers, és a dir, una “Una obra de teatre per a cantants, músics i ballarins”), és una obra de teatre musical amb text i música de Leonard Bernstein i lletres i texte addicional de Stephen Schwartz. Encarregada per Jacqueline Kennedy, es va estrenar el 8 de setembre de 1971 dirigida per Maurice Peress. L’actuació era part de l’obertura del John Kennedy Center de Washington. La Mass es va estrenar a Europa el 1973 amb John Mauceri dirigint la Yale Orchestra a Viena.

Al principi, Bernstein pretenia compondre una missa tradicional, però en comptes d’això es va decidir per una forma més innovadora. L’obra es basa en la Missa Tridentina de l’Església Catòlica, tot i que els passatges litúrgics són cantats en llatí, també s’hi inclouen textos adicionals en anglès escrits per Bernstein, per Stephen Schwartz i Paul Simon. L’obra està pensada per ser escenificada teatralment, però també ha estat plantejada segons un concert estàndard. El repartiment original consisteix d’un Celebrant, tres cors (Cor mixte clàssic, un Cor infantil i un Cor de cantants del carrer), i acòlits (ajudants del Celebrant que ballen), una orquestra clàssica al fossat, mentre al escenari una Banda de Rock i una Banda actuen i interaccionen a l’escenari.

La Missa de Bernstein no és en absolut música per una liturgia convencional, secularitza l’acte del culte, capgira el ritual i trenca tot dogma possible en un moment on l’Església catòlica es trobava immersa en violentes discussions internes. Respecta la seqüència dels elements litúrgics ordinaris cantats en llatí, preserva la dramatúrgia que duu del lament i la pregària a la lloança i la professió de fe. Es pot dividir en tres seccions: els ritus introductoris, la litúrgia de la paraula i l’eucaristia, entre les quals s’intercalen petits trops a l’estil medieval que expressen una acció escenificada. Altres nexes amb la tradició clàssica són les al·lusions a la Novena de Beethoven i a la Vuitena simfonia de Mahler. El clímax de l’obra és en el moment de la consagració, en què el celebrant embogeix davant la pèrdua de fe dels congregats. Després, una veu infantil, símbol d’innocència, condueix a una meditació dolorosa i, finalment, a una abraçada de pau.

CjkRMjUXEAAz9gF

Amb els concerts del cap de setmana del 27, 28 i 29 de maig es tancava la Temporada de l’OBC 2015-2016.

Es va escollir una obra molt poc interpretada, i que va ser la primera vegada que s’interpretava a Barcelona. La partitura és un cumul d’estils diferentns on Bernstein va evocar totes les seves idees musicals.

Per l’ocasió es va escollir com a solista el fantàstic baríton William Dazeley com a Celebrant, que es qui fa de fil conductor durant tota la Missa i que va enllaçant poc a poc totes les parts de la extensa partitura, unes vegades parlades i altres cantades. El cantant va ser l’ànima del concert amb una extraordinària interpretació del seu complex personatge, ja que no només havia de cantar bé, sinó que havia d’interpretar el paper d’un celebrant a l’estil americà amb gran expressivitat i eloqüència. William Dazeley li va aportar a la interpretació un cant amb una tècnica impecable on va poder expressar amb la veu tot el que ell desitjava, amb un bell timbre baritonal amb una excel·lent dicció i un gran treball interpretatiu.

La direcció musical va ser excel·lent per part del director Clark Rundell, que va sustituir a Kazushi Ono per malaltia, on va dominar la extensa partitura en tot moment amb una bona direcció amb claretat, amb molta precisió donada la bareja de musiques diferents que posseeix la partitura, amb bona musicalitat i força expressiva. El treball amb l’OBC i components de l’ESMUC i la Banda de Rock va ser brillant i amb un bon treball de conjunció orquestral.

Les quatre corals que van intervenir van fer un gran treball tant vocal, musical i de conjunció entre elles. El Cor Madrigal i Lieder Càmera van tornar a fer una gran feina en el seu empastament entre ells amb un so omogeni, ben equilibrat i bona afinació. El Cor de Teatre van tenir una mica més de protagosnisme, ja que components del Cor interpretaven personatges individuals amb bon nivell vocal amb molta entrega personal amb bon nivell vocal, com tota la resta del cor. El Cor Infantil Amics de la Unió van fer unes intervencions fantàstiques en afinació i conjunció de les veus, amb un polit i preciós timbre on es va poder sentir un sol so entre totes les veus amb una molt bona actitud a l’escenari.

El nen solista Bernat Rosés va fer unes intervencions correctes amb un bonic color de la seva veu.

Va ser una bona interpretació de la peculiar i estranya partitura de Leonard Bernstein per coronar una molt bona Temoporada de l’OBC 2015-2016.

13321846_1201217186569466_2685916572895776845_n