L’OBC i la Cinquena de Mahler

Temporada del l’OBC 2015-2016

Dissabte, 23 de gener de 2016

872x382_OBC_14_La5aDeMahlerEnric Granados

– Goyescas. Intermezzo (1916)

Franz Liszt

– Concert per a piano i orquestra núm. 2 en La major (1839)

Gustav Mahler

– Simfonia núm. 5 en Do sostingut menor (1901-1902)

 

Nicolas Angelich -piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Pinchas Steinberg – director

 

Ara fa cent anys, el 28 de gener de 1916, Enric Granados va estrenar Goyescas al Metropolitan Opera House de New York. L’obra derivava d’una suite per a piano que havia escrit entre el 1909 i el 1911. El compositor va instrumentar els diferents números, i Fernando Periquet hi va posar la lletra. D’aquesta manera, les pintures de Goya es van convertir en un argument de tres escenes.

Fantàstic concert el que es va viure a L’Auditori amb dos grans intèrprets convidats. Es va començar amb l’Intermezzo de Goyescas d’Enric Granados per commemorar els 100 anys de la mort del compositor.

Franz Liszt va escriure les primeres anotacions del Concert per a piano i orquestra núm. 2 quan era un virtuós de l’instrument, entre el 1839 i el 1840. Cinc anys després es va retirar de la interpretació pública, va recuperar els esbossos de l’obra i va redactar la partitura definitiva. A la manera d’un poema simfònic, va organitzar l’obra en un sol moviment, i va deixar de banda la contraposició tímbrica entre l’orquestra i el solista.

539w

En el Concert per a piano de Franz Liszt a la part solista va tocar el fantàstic pianista Nicholas Angelich. Angelich és un pianista que posseeix una gran tècnica on domina a la perfecció el teclat amb un so poderòs i penetrant, que li facilita poder expressar a la perfecció totes les seves idees musicals cohesionant la tècnica per poder abarcar tots els pasatges més dificils amb naturalitat i claretat. La seva interpretació del concert de Liszt va ser interpretat amb una musicalitat madura amb molt temperament, força, expressivitat i comunicació amb un so imponent del piano que requereix la música virtuosa per a piano de Liszt amb cops d’efecte molt efectius amb un sentit dramàtic i alhora molt brillants. La direcció musical de Pinchas Steinberg va ser molt brillant donant-li força expressiva a la música amb moments espectaculars i misteriosos com es la partitura, i va fer sonar l’OBC brillant i sonora sempre conjuntament amb el solista. L’èxit de la interpretació va ser reconpensada amb un vals de Chopin per part de Nicholas Angelich.

Gustav Mahler va començar a treballar en la Simfonia núm. 5 a l’estiu de 1901, i la va acabar a la tardor de 1902. Just abans havia hagut de renunciar al càrrec de director de l’Orquestra Filharmònica de Viena, a causa de l’excés de feina. Al novembre de 1901 va conèixer Alma Schindler, amb qui es va casar quatre mesos després. Entre l’estiu de 1901 i la tardor de 1902 el músic va experimentar una transformació vital profunda: l’acceptació de les pròpies limitacions físiques i el replantejament de la quotidianitat. Tanmateix, la simfonia no era un document autobiogràfic, la pàgina d’un diari íntim. Sobretot, exposava fins a quin punt el llenguatge podia fer compatibles les tradicions clàssiques amb les novetats artístiques. El públic de l’època no ho va entendre.

CZW0-dAWAAIj_AX

A la segona part es va interpretar la fabulosa Cinquena Simfonia de Gustav Mahler. La direcció de Pinchas Steinberg va ser fabulosa en tots els seus sentits; li va otorgar a la partitura un gran dramatisme amb gran força expressiva amb un so de l’orquestra ple i brillant amb una batuta precisa i ferma. El director va treballar a la perfecció la partitura amb un criteri intel·ligent i efectiu on es van poder sentir tots els detalls de la complexa partitura amb una musicalitat molt viva i profunda. Va fer sonar l’OBC espectacularment on el director va saber treure el millor dels músics al seu més alt rendiment; la corda va sonar amb gran qualitat sonora i seguretat tècnica, el vent-fusta va tocar amb molta precisió i personalitat, el vent-metall va sonar espectacular i brillant juntament amb la percusió. El primer moviment en la introducció de la trompeta va ser a destacar pel solista Angel Serrano amb un solo del principi contudent i brillant que va tenir varies intervencions durant tota la simfonia, al igual a destacar el solista de trompa Juan Manuel Gómez que va tenir unes intervencions de gran nivell i seguretat tècnica. Les seccions de trompes van estar esplèndides com les trompetes, clarintes i oboès que son part molt important de la partitura. Pinchas Steinberg va treure tota la riquesa de la partitura de Mahler amb un sentit molt descriptiu del llenguatge mahlerià amb les evocacions a la natura i al sentit tràgic de la vida que es tant característic del compositor. El primer moviment es va sentir la tràgica marxa fúnebre amb sentit dramàtic juntament amb el segon, el tercer moviment Scherzo va posar el toc més innocent de la partitura amb el seguüent quart moviment amb el famós Adagietto que va ser deliciós en la seva sonoritat de les cordes amb un gran sentit, amb la tristesa que transmet la música amb una gran sensibilitat, per cloure amb un esplendoròs cinquè moviment.

Va ser un gran concert de l’OBC i que va agradar tant que els bravos retunyien per tota la sala premiant al fantàstic director Pinchas Steinberg i a una brillant OBC.