L’OBC i Jordi Savall

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 30 d’abril de 2016

OBC-web-tm_636x288Johann Sebastian Bach

. Suite per a orquestra núm. 3 en Re major, BWV 1068 (1729-1731)

Wolfgang Amadeus Mozart

– Serenade en Re major, KV 239 “Serenata Notturna” (1776)

Francesco Geminiani

– Concerto grosso núm. 12, op. 5 sopra La Follia d’Arcangelo Corelli (1726-1727)

Georg Friedich Händel

– Música pels Reials Focs Artificials, HWV 351 (1749)

 

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Jordi Savall -director

13083326_975536089220413_1472514002613787617_n

Abans d’instal·lar-se definitivament a Leipzig a l’any 1723 com a músic d’església, Bach va treballar durant cinc anys a Köthen com a músic de cort. Allà va escriure una bona part de la seva música profana instrumental: sonates, concerts, suites per a diversos instruments i, també, les quatre suites orquestrals. Bach les anomena obertures per les enormes dimensions del moviment inicial, que adopta la forma de l’obertura francesa d’òpera.

Mozart va tenir una època de composició anomenada “època de la galanteria” basada entre altres, en el gènere de la serenata simfònica. Aquesta forma hereva de la suite barroca, consistia en una marxa inicial i una llarga sèrie de set o vuit moviments, alguns d’ells de caràcter concertatnt. La Serenata notturna del gener del 1776, constitueix una idiosincràtica singularitat. Només té tres moviments (marxa, minuet i rondó) i una intrumentació partida, com al concerto grosso barroc, en dos grups instrumentals, tutti i solistes, tots de corda.

Francesco Geminiani, italià establert a Londres a l’any 1726 va transcriure les 12 sonates de Corelli en forma de concerti grossi. L’últim d’aquests concerts no presenta els quatre moviments típics de la sonata, sinó que consisteix en una sèrie de 24 variacions sobre La follia, una antiga tonada d’origen portuguès tractada sovint durant el barroc com a base de variacions.

El 27 d’abril de 1749 es va celebrar al Green Park de Londres una cerimònia esclatant, amb un gran espectacle pirotècnic, per festejar la fi de la guerra de succeció d’Àustria. La música, encarregada a Händel, havia estat assajada públicament pocs dies abans amb una assistència massiva de 12.000 persones, que van col·lapsar el London Bridge durant tres hores. L’enorme expectació va quedar frustrada a mitges el dia de la cerimònia oficial a causa de la pluja i de l’incendi fortuït d’una part dels decorats.

Vetllada curiosa la que es va viure a l’Auditori amb l’OBC i les personals interpretacions que tant caracteritzen a Jordi Savall.

La seva feina va consistir en fer sonar l’orquestra simfònica en una orquestra amb sonoritat barroca, com si toquesin la corda amb cordes de tripa i sense vivrato, amb un metall molt articulat juntament amb la percusió.

El resultat va ser correcte i a moments amb una evident desconjunció entre els músics per la manera com els va col·locar Savall. En l’obra de Händel les trompetes dretes al mig darrera la corda, els oboès i les trompes estaven col·locats als laterals, trompes a la esquerra i oboès a la dreta darrera la corda tocant drets, i això va fer que hi haguès massa distància entre ells, al tocar moltes vegades junts a l’unison, i que no es poguessin sentir bé entre ells donada la distància i l’amplitud de la Sala. I el resultat en l’obra de Händel va ser la descordinació entre totes les seccions, lo qual va ser una llàstima. Encara que musicalment va sonar brillant i esplendorosa.

Les altres obres del programa Savall les va treballar amb una musicalitat amb un fil conductor semblant entre Bach, Mozart i Geminiani, amb la mateixa manera de frasejar la música, amb un fraseig lineal d’un sol relleu, amb una sonoritat rodona, amb molta articulació, i destacant la brillantor de la Suite núm. 3 en Re major de Bach.

S’ha de destacar els intrumentistes de metall, trompes i trompetes, per la seva tècnica impecable en unes difícils i virtuosistiques intervencions en Bach i Händel.

Va ser un concert diferent, conduït per la veterania de Jordi Savall que dirigía per primera vegada l’OBC.

13091893_975532392554116_1316631295622378412_nFotos: Zircus