1 diciembre, 2020

L’OBC i Gil Shaham

Temporda de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 22 d’octibre de 2016

banner_872x382_obc_032Ludwig van Beethoven

– Leonora núm. 3, op. 72b. Obertura (1806)

Alban Berg

– Concert per a violí i orquestra “A la memòria d’un àngel” (1935)

Ferran Sor

– Alphonse et Leonore ou l’amant peintre. Obertura. 1ª audució (1823-1824)

Ludwig van Beethoven

– Simfonia núm. 7 en La major, op. 92 (1813)

 

Pocs  mesos després d’estrenar la Setena Simfonia, Beethoven va presentar per segon cop a Viena la seva única òpera, Fidelio, de la qual ens han arribat quatre obertures. Segons sembla, per a l’estrena de l’any 1805 n’havia escrit una (coneguda avuia coma a Leonora 1), que ell mateix va acabar descartant en favor de la que ara anomenem Leonora 2. El fracàs de l’òpera el va induir a empendre canvis a Leonora 2 i es va convertir en Leonora 3. L’òpera va tornar a fracasar i finalment es va imposar a Viena al 1814 amb una nova Obertura, Leonora 4.

El concert va començar amb una refrescant interpretació de Leonora núm. 3, amb brillantor i una articulació virtuosistica, amb contarstos sonors i dinàmics.

A principis del 1935, el violinista americà Louis Krasner va proposar a Alban Berg la composició d’un concert per a violí i orquestra. Berg, ocupat llavors en la seva òpera Lulú, i poc procliu al virtuosisme solístic, no hi va mostrar gaire interès. Però va acabar acceptant, eperonat pel repte estètic que Krasner li va plantejar. Segons Krasner, calia escriure una obra que desmentís la fama que tenia el dodecafonisme de ser un sistema cerebral i fred, imposant un per a l’expressió lírica de les emocions. En aceptar el repte, Berg no sospitava que aquell concert es convertiria en l’obra en què el seu particular món emocional s’acabaria veient implicat de la forma més dramàtica. El 22 d’abril de 1935, a causa d’una poliomelitis, va morir a 18 anys Manon Groipus, la filla d’Alma Mahler i de l’arquitecte Walter Groipus. El xoc que li va representar la mort d’aquesta noia, a qui estimava com la seva pròpia filla, va decidir convertir el concert en un homenatge a la memòria de Manon, “a la memòria d’un àngel”, títol de l’obra. Berg no va poder sentir mai el seu concert, ja que ell mateix va morir prematurament la nit de Nadal del mateix 1935 a causa d’una septicpència. L’estrena mundial de l’obra va tenir lloc pocs mesos més tard a Barcelona, en el marc del Festival de la Societat Internacional de Música Contemporànea, el 9 de març de 1936 al Palau de la Música Catalana, dirigit per Hermann Scherchen i amb Louis Krasner al Violí.

En el Concert per a violí d’Alban Berg vam tenir la sort de sentir-lo pel fantàstic violinista Gil Shaham.

14721642_1333100866753700_2480992003307044933_n

Aquesta complexa partitura, tant pel violí solista com per l’orquestra, la van solventar a la perfecció. Per una part una bona direcció de Constantin Trinks amb una OBC precisa i coherent, i per altra banda una execució modelica del violinista. Va fer sonar l’instrument amb noblesa, amb una tècnica depuradísima per poder expressar tot el que hi ha a la partitura amb claretat, amb una comprensió de la partitura madura i profunda. Li va aportar tots els timbres possibles que es poden recrear amb un violí amb una visió abstracta de la música amb expressionisme i dramatisme musical. va ser una interpretació plena de sensacions amb un so ric i interessant amb molt bona cohesió amb el director i l’orquestra. El violinista ens va oferir la Gavotte et Rondeau de la Partita III de Johann Sebastian Bach per a violí sol, on el violinista ens va oferir una esplendida i personal versió, amb un so cristalí, amb una articualció neta, amb unes dobles cordes molt sonores i plenes.

 

La primera obra de la segona part va ser l’Obertura de “Alphonse et Leonore ou l’amant peintre” de Ferran Sor. Una partitura molt interessant i molt ben escrita, i que va ser la primera vegada que s’interpretava amb l’OBC. El 1824 Ferran Sor va presentar a Moscu la versió definitiva del seu ballet Alphonse et Leonore. Obra gairebé oblidada, i que val la pena que s’interpretin aquestes partitures per la seva gran qualitat compositiva, i que s’ha de felicitar a l’OBC per la iniciativa.

media

Lubwig van Beethoven va escriure la seva Setena Simfonia al 1811 durant la seva estada en la ciutat balneari Teplice (Bohemia), i la va enllestir al 1912 dedicant-la al comte Moritz von Fries. Va ser estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813 en un concert a benefici dels soldats ferits en la Batalla de Hanau, amb el mateix Beethoven dirigint l’orquestra i amb Louis Spohr entre els violinistes. Després de les emocions pastorals de la Sisena, presentada cinc anys enrere, el compositor va sorprendre aquesta vegada al seu públic amb un veritable esclat d’exultasió dionisíaca. Beethoven li va dir a la seva amiga Bettina Brentano: “La música és el vi que inspira les creacions noves. Jo sóc el Bacus que esprem per als homes el nèctar deliciós, sóc jo qui els dóna aquest embriagament de l’esperit”.

La Setena de Beethoven va coronar l’interessant concert: Ens van oferir una versió brillant, amb gran dinamisme amb uns tempos lleugers i enèrgics, amb un gran dibuix musical en les seves frases i amb contarstos orquestrals. El director Constantin Trinks va treballar l’orquestra amb intel·ligència, potenciant els recursos de l’OBC aconseguint una versió personal i colorista de la simfonia. El platejament musical va estar basat en la articulació clara i precisa amb efectes sonors basats en els accents musicals. L’OBC va sonar brillant i expansiva, amb una musicalitat sempre viva i amb projecció tímbrica i musical. El primer moviment va començar poc a poc amb una projecció ascendent, fins arribar a la llum musical, ja que aquesta simfonia es molt lluminosa i expansiva. El preciós segon moviment que comença amb una aire misteriós i melaconiós que es va desenvolupant poc a poc fins arribar a climax, es va interpretar amb una bona feina expressiva per arribar al sentit expressiu del moviment amb rigor i bona conclusió. Tercer i quart moviment van acabar amb exaltació i comunicació, amb una interpretació brillant i vivrant de la Setena de Beethoven.