L’OBC i Gautier Capuçon

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 12 de març de 2016

872x382_OBC21_GAUTIER_CAPUn_ON_catalaHèctor Parra

– Wilde Suite (2015). Estrena

Antonín Dvórak

– Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104 (1894-1895)

Serguei Prokófiev

– Simfonia núm. 5 en Si bemoll major, op. 100 (1944)

 

Gautier Capuçon – violoncel

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono – director

 

Wilde Suite d’Hèctor Parra és una síntesi de la cinquena òpera, estrenada al Festival de Schwetzingen. “Compondre Wilde ha estat una aventura fascinant, tremendament estimulant i bastant dura alhora; dues hores de música en procés en què la meva música ha evolucionat molt més del que hauria imaginat”, explica el compositor català. Wilde Suite transmet aquesta fascinació per les textures i els contrastos que exploren el costat més inquietant i misteriós de la peça teatral que inspira l’òpera Wilde, L’home dels ulls tristos, del dramaturg austríac Händl Klaus.

L’exuberància orquestral, el to melòdic i el poder descriptiu de la música de Dvorák, en la qual sovint és fàcil sentir la petjada de la música popular bohèmia, conflueixen al seu Concert per a violoncel en Si menor que va néixer a l’última etapa de la seva estada als Estats Units com a director del Conservatori de Nova York. Iniciat al final de la tardor del 1894, està impregnat del sentiment de nostàlgia per tornar a la seva pàtria. Tots els violoncel·listes estimen aquest concert -Dvorák el considerava la seva millor obra- perquè, des de la imperiosa entrada del solista, el violoncel es lliura a un cant apassionat, d’exacerbat lirisme. Malgart els canvis suggerits pel dedicatari del concert Hanus Wihan, Dvorák el va estrenar sense nous retocs a Londres el 19 de març de 1896, amb Leo Stern com a solista.

uvod_Svetove-orchestry_Gautier-Capucon-e1432591771127Fabulosa interpretació de Gautier Capuçon del Concert per a violoncel de Dvorák amb el que ens va deleitar. La seva versió va estar plena d’emoció amb expressivitat, amb una musicalitat esquisida, amb força i comunicació. Capuçon és un violoncelista amb un grandísim talent que aconsegueix que el seu violoncel i ell es tornin en una sola unitat i que fa cantar el seu violoncel amb una gran maduresa interpretativa i amb un so extraordinari que fa que les seves interpretacions siguin úniques plenes de personalitat. Posseeix un domini absolut del violoncel amb una tècnica i afinació impecables amb un so poderós molt timbrat que li permet poder expressar a la perfecció tot el que ell vol transmetre, creant sonoritats riques amb frasejos plens de vida i caràcter amb una gran passió. La seva interpretació del difícil Concert de Dvorák va sonar amb brillantor i virtuosisme al primer moviment, un segon amb gran lirisme amb una gran sensibilitat, i un tercer moviment esplendorós amb gran força interpretativa. Gautier és un gran violoncelista que pasarà a l’història amb unes interpretacions d’absoluta referència.

alsop_prokofiev

Prokófiev va dirigir, el 13 de gener de 1945 a Moscou, l’estrena de la Simfonia núm. 5 en Si bemoll major. Obra de gran lluïment orquestral, és un cant a la tradició èpica russa, un remolí de ritmes, colors i brillants efectes fruit del talent i el mestratge d’un gran orquestrador que sabia com complaure les autoritats -l’obra va néixer com a encàrrec de la Unió de Compositors Soviètics- i, alhora, conquerir el públic amb la seva exuberància simfònica. La crítica va elogiar per unanimitat “l’esperit d’una música que glorifica l’heroisme i la noble imatge del poble rus en temps de guerra”.

A la segona part es va interpretar la Simfonia núm. 5 de Seguei Prokófiev amb una OBC en el seu màxim rendiment amb una batuta clara i ferma per part de Kazushi Ono. La simfonia va sonar plena de contrastos sonors amb una bona musicalitat, amb bona precisió i cohesió orquestral amb una sonoritat potent i brillant en totes les seccions de l’orquestra. Ono li va aportar a la música claretat rítmica i una bona feina orquestral on es van poder sentir tots els detalls de la partitura a la perfecció.