L’OBC i el trompista Juanma Gómez

Temporada de l’OBC 2015-2016

Diumenge, 22 de maig de 2016

OBC-web-tm_636x288Richard Strauss

– Concert per a trompa i orquestra núm. 2 (1942)

Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx

– Simfonia núm. 7 en Do major, op. 60 “Leningrad” (1941)

 

Juanma Gómez – trompa

Vassily Sinaisky – director

 

Richard Strauss va escriure a l’any 1942 el Concert per a trompa i orquestra núm. 2, seixanta anys després del seu juvenil predecesor datat el 1883 i inspirat pel seu pare Franz, un gran virtuós d’aquest instrument. L’estrena de l’obra va tenir lloc l’11 d’agost de 1943, al Festival de Salzburg a càrrec de la Filharmònica de Viena dirigida per Karl Böhm, amb Gottfried von Freiberg com a solista. L’obra s’estructura en tres moviments; L’Allegro inicial arrenca amb una llarga introducció del solista que desembarca en un esclat orquestral. L’Allegro s’encadea amb l’Andante con moto, en el qual l’instrument solista fusiona la seva veu amb el conjunt dels vents. El Rondó final li retorna un protagonisme carregat de virtuosisme enmig d’una superba exuberància simfònica.

Ci5g_QqWEAET2O9

A la part solista va tocar el fantàstic trompista Juanma Gómez, que és el solista de la secció de trompes de l’OBC.

La seva interpretació va ser esplèndida en tots els seus aspectes: una tècnica impecable, donada la dificultat de la partitura, on el trompista va fer fàcil lo difícil amb un total control de l’aire i de la afinació, amb un so preciós i de gran qualitat amb una musicalitat elegant, expressiva i rica en contrastos, amb una sensibilitat especial en el seu fraseig. Es van poder sentir tots els detalls de la partitura amb unes escales i arpegis perfectament articulats, tot envolcallat amb la gran vàlua artística que posseeix aquest artista, que transment calidesa i comunicació a sobre de l’escenari. L’èxit va ser tant aplaudit que ens va deleitar amb una deliciosa versió de la cançó “Stardust” que va fer cèlebre Nat King Cole per a trompa solista i els seus companys de la secció de metalls; trompetes, trombons i tuba on es va poder sentir la feliç conjunció que hi ha entre ells.

El director va respectar en tot moment la part solista amb una direcció clara i corecta.

dmitri-shostakovich-outsde-his-dachaLa Simfonia núm. 7 “Leningrad” de Dmitri Xostakóvitx va ser escrita l’any 1941. Va ser estrenada per l’Orquestra del Teatre Bolxoi sota la direcció de Samuïl Samossud a Kuibixev el 5 de març de 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Està dedicada a la ciutat de Leningrad, nom que va rebre Sant Petersburg durant el període soviètic. Va arribar a ser extraordinàriament popular tant a Rússia com a Occident, adoptada com un símbol de la resistència a la invasió alemanya de la Unió Soviètica. En els darrers anys s’ha suggerit que l’obra, i particularment el cèlebre tema de la “invasió” del primer moviment, podria ser també interpretat com una peça anti-estalinista. Xostakóvitx va concloure la setenea Sinfonia el 27 de desembre de 1941. Hi ha discrepància sobre l’època en què va començar a treballar-hi a Leningrad; oficialment es va dir que el compositor havia començat la composició en resposta a la invasió alemanya, però hi ha autors que asseguren que un any abans d’aquesta invasió el primer moviment ja havia estat enllestit.

A la segona part es va sentir la imponent Simfonia núm. 7 de Xostakóvitx sota la direcció de Vassily Sinaisky.

En el primer moviment el director va treballar amb cura el crescendo de la marxa de la invasió on poc a poc s’anava sentint com s’apropava el sentit de la música, amb el contrast del piano, i de cada vegada anava pujant l’intensitat tant sonora com musical, aconseguint un efecte mot descriptiu de la música i del seu discurs emotiu acabant amb un espectacular climax musical, amb tota l’orquestra evocada amb un volum brillant i espectacular.

Els següents moviments van anar transcorrent amb seguretat tant musical com en el control orquestral per part del director, acabant amb l’últim moviment on es va tornar a sentir la contundència de la partitura.

Els músics de l’OBC van fer una gran feina amb aquesta simfonia, on es necesita força mental i física per abordar-la, ja que requereix d’un gran so i de molta intensitat musical, on l’OBC va respondre a la perfecció amb una corda de gruixut empastament, un vent-fusta precis i colorista, un vent-metall molt conjuntat i brillant, i una percusió rítmica i ben articulada amb una direcció clara i precisa amb un bon control de la inmensa orquetració de la partitura per part del director Vassily Sinaisky.