L’OBC i Dietrich Henschel

Temporada de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 17 de desembre de 2016banner_872x382_obc_08_bGustav Mahler

– Des Knaben Wunderhorn. Selecció (1892-1901)

Dmitri Xostakóvitx

– Simfonia núm. 6 en Si menor, op. 54 (1939)

 

Dietrich Henschel – baríton

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono – director

 

A començaments del segle XIX, fruit de l’interès del primer Romanticisme alemany per difondre la saviesa popular, Clemens Bretano i Achim von Arnim van publicar el cicle de poemes Des Knaben Wunderhorn, una antoligia de més de 700 peces que s’estenen al llarg de tres segles. A partir d’aquesta obra literària, el compositor bohemi va escriure més de vint lieder i en fragments de les simfonies 2, 3 i 4, anomenades sovint Simfonies Wunderhorn. De fet, la xarxa de relacions creuades entre totes aquestes obres és tan espessa -alguns lieder es van fer servir com a base temàtica de les simfonies-, que en dificulta la cronologia. Ja entre 1887 i 1891, Mahler va musicar nou poemes del cicle per a veu i piano, als quals va afegir durant els sis anys següents dotze cançons per a veu i orquestra.

En la interpretació dels Der Knaben Wunderhorn estava programat el baríton Thomas Hampson que va tenir que cancel·lar per malatia, i en el seu lloc va cantar Dietrich Henschel. La interpretació de Henschel va ser lineal com la de Kazushi Ono. El seu cant va ser sobri en el seu fraseig amb una expressivitat molt endinsada amb sempre cura de la emissió de la veu. El baríton posseeix una veu de bell timbre amb bona dicció i linea vocal, però amb pocs contarstos sonors i musicals amb una emissió sempre mezo-piano. L’OBC va sonar apagada durant tots els lieder de Mahler.

cz9b8x4xgaagkkm

La Simfonia nº 6 de Dmitri Xostakóvitx va ser composta al 1939, i estrenada a Leningrad el 21 de novembre del mateix any per l’Orquestra Filarmònica de Leningrad dirigida per Evgeni Mravinsky. S’havia anunciat que la Sisena Simfonia de Xostakóvitx anava a ser una “Simfonia Lenin” a gran escala. El propi compositor va anunciar al setembre del 1938 que estava frisós per emprendre la composició d’una gran obra amb solistes i cor basada en el poema Valdimir Ilyich Lenin de Vladimir Mayakovsky, però es va trobar amb dificultats pràctiques, degut al caràcter declamtori del poema. Posteriorment va intentar sense èxit introduir en l’obra altres textes sobre Lenin. Al gener de 1939, en una entrevista radiofónica va comentar aspectes de la seva nova composició, sense fer cap referència a Lenin. La nova simfonia, finalment purament instrumental, es va completar el setembre de 1939. Sobre ella Xostakóvitx va comentar: “El caràcter musical de la Sisena Simfonia serà diferent en l’estat d’ànim i el tó emocional de la Quinta, en la que eren característiques els moments de tragèdia i tensió. En la meva última simfonia predomina la música de tipus contemplatiu i líric. Volia transmetre en ella l’estat d’ànim de la primavera, l’alegria i la joventut”.

A la segona part l’OBC va brillar amb una interpretació brillant i clara per part del director, amb grans contrastos dinàmics i sonors, amb gran relleu orquestral amb unes sonoritats riques, amb un bon treball timbric de les diferents seccions de l’orquestra, amb una batuta ferma i clara per part de Kazushi Ono. L’OBC va sonar fresca i expansiva durant tota la simfonia.