1 diciembre, 2020

L’OBC i Become Ocean

Temporada de Sampler Sèries a l’Auditori 2015-2016 Sònar 2016

Dijous, 16 de juny de 2016

872x382_samplers_Become_ocean_CASTE

John Luther Adams

– Become Ocean

 

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Brad Lubman – director

 

El 1845, Henry David Thoreau es va establir en un bosc de Massachusetts al costat del llac Walden, on va construir una petita cabana en la qual va viure de forma autònoma durant dos anys. L’objectiu era experimentar i descobrir l’espiritualitat vivint separat de la societat i de la vida industrial, en ple contacte amb la naturalesa. De les seves anotacions en va sorgir Walden, o la vida als boscos: una reflexió filosòfica, política i naturalista a manera de memòries que ha esdevingut un dels treballs literaris més celebrats d’Amèrica del Nord i que ha influenciat nombrosos filòsofs, escriptors i artistes, entre els quals cal destacar John Luther Adams, qui es va traslladar a Alaska als anys setanta per fer-hi una vida no gaire diferent de la de Thoreau a Walden.

L’etapa que Adams passa a Alaska determinarà diversos elements biogràfics clau en la concepció de la seva música. Una vida senzilla i ascètica en profunda comunió amb la naturalesa, el seu intens amor pel paisatge d’Alaska, que avui continua sent la principal influència del seu treball, i la seva preocupació pel medi ambient . En aquella època era un actiu ecologista i, a Alaska, va poder veure de prop els efectes catastròfics del canvi climàtic, originen de Become Ocean, una devastadora composició per a orquestra que, segons Alex Ross, “podria ser l’apocalipsi més bella de la història de la música”. Become Ocean va obtenir el Premi Pulitzer de música el 2014 i el Grammy a la millor composició contemporània el 2015.

El començament de Become Ocean és una sèrie de patrons graduals de procedir lent, interpretats per tres grups orquestrals, que generen una delicada atmosfera altament suggestiva. A mesura que ens apropem al primer clímax, aquest paisatge boscós que hipotèticament acabem d’imaginar muta gradualment fins a esdevenir aclaparador. La música deixa de representar un paisatge per esdevenir paisatge. Ja no es tracat dels entorons de la cabana que el caminant coneix i controla; ara, la relació de poder s’inverteix i, si bé el paisatge (la música) primer fa de guia, progressivament embolcalla i s’empassa el caminant (nosaltres, l’audiència), com el mar de boira que s’imposa davant el viatger en la coneguda pintura de Caspar Friedrich.

Estructurada en lentes seccions simètriques crescendo-clímax-diminuendo, com el vaivé de les ones, Become Ocean és un palíndrom de palíndroms. Cap a la meitat del viatge comença el moment de la tornada, que avança fins arribar a la seva fi; al mateix lloc on vam començar-lo. El periple no finalitza en la destinació sinó en l’origen. Al qual, com en tots els viatges, tornen transformats per l’experiència.

El títol indica que no es tracta d’un mar metafòric sinó d’un oceà literal, i les notes del mateix Adams diuen: “La vida en aquesta terra va sorgir en primer lloc de l’oceà. Mentre el gel polar es fon i el nivell del mar augmenta, els humans ens enfrontem a la possibilitat de, una vegada més, convertir-nos literalment en oceà”, asenyalen les implicacions mediambientals existents en la concepció de la peça.

Fantàstica obra la que es va poder sentir a l’Auditori dintre del Sónar 2016 i la Temporada de Sampler Sèries 2015-2016.

Become Ocean de J.L. Adams és una obra que neix de les profunditats del compositor en el seu pensament i sentiment cap a la natura i la importàcia que té en la nostra societat preservar els espais naturals.

La partitura es una fantàstica revelació de la música descriptiva on es poden sentir les onades i la massa oceànica en les seves profunditats del oscur mar d’Alaska. Es pot sentir en tot moment com t’endinses a l’aigua sentit les seves corrents, la seva densitat, el fred i el paissatge, escrit d’una manera magistral amb diverses textures i colors orquestrals sempre amb el fil conductor minimalista que posseeix la música. La partitura evoca a que es pugui entrar poc a poc en la inmensitat de l’oceà amb sensacions auditives hipnotiques que atrapa al públic a l’instant.

La interpretació de l’OBC va ser bona en el seu so, intensitat i qualitat musical amb la batuta Brad Lubman, que va fer una versió controlada en tot moment amb molt bona progressió en les intensitats musicals, amb punts culminants contrastant amb altres subtils i misteriosos.

Va ser una experiència molt interessant i enriquidora el poder gaudir de la sensibilitat i el talent del compositor John Luther Adams.

Summer Solstice 2009