L’OBC i Baiba Skride

Temporda de l’OBC 2016-2017

Dissabte, 26 de novembre de 2016

banner_872x382_obc_07

Johannes brahms

– Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 77 (1878)

Richard Strauss

– Una vida d’heroi (Ein Heldenleben), op. 40. Poema simfònic (1899)

 

Baiba Skride – violí

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Junichi Hirokami – director

 

Johannes Brahms va escriure el Concert per a violí i orquestra durant l’estiu de 1878 a Pörtschachen els Alps Austriacs, i el va dedicar al violinista Joseph Joachim que el va estrenar 1 de gener de 1879 amb l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig amb la batuta de Brahms.

Brahms va demanar consell a al seu amic Joseph Joachim mentre componia el seu concert. El violinista li va aconsellar que fes varios canvis per la dificultat de la part solista, i que finalment Brahms no en va fer cas. El compositor li va escriure una carta a Joachim: ” Després d’haver-lo escrit realment no sé que pensaràs sobre la part solista. La meva inteció era, per suposat, que la corregissis sense prestar atenció a la qualitat de la composició, i que si pensaves que l’orquestració no era digna m’ho diguessis. Hem sentiré complagut si marques les parts difícils, maldestres o impossibles d’executar. Tot l’assumpte és de quatre moviments”, i la versió final té tres moviments. Joachim li va contestar: “És un plaer per a mi saber que estàs component un concert per a violí. Vaig llegir amb atenció el que em vas enviar i vaig fer unes poques notes i modificacions, però és poc el que puc dir sense tenir la partitura completa. Malgrat tot, puc fer bon ús de la major part d’aquesta peça on hi ha una quantitat substancial de bona música per a violí, però si pot ser executada amb comoditat en una calorosa sala de concerts és quelcom que encara resta per veure’s”. Al estar acabat Joachim va escriure la cadeza.

Fantàstica Baiba Skride amb la seva interpretació del concert per a violí de Brahms. Skride és una violinista passional amb una gran expressivitat i personalitat; el seu so es potent i incisiu ple d’harmònics amb un arc potent i expansiu, que clava les cordes d’una manera poderosa aconseguint un so profund d’una gran qualitat. La seva musicalitat va estar plena de contarstos amb una gran expressivitat lirica i emotiva, amb una lectura intel·ligent i enriquidora, amb una tècnica impecable que va abordar la gran dificultat d’aquest concert amb valentia i gran encert, creant música en totes les seves frases i en les seves dificultats. Les dobles cordes van sonar plenes i rodones amb uns arpegis i escales clares i expressives. El primer moviment va estar carregat de força i dramatisme amb un llenguatge dens i colorista, el segon moviment va estar ple de sonoritats precioses amb un fraseig sensible amb gran qualitat en el seu dibuix musical, i el tercer moviment va ser brillant i contundent. El director Junichi Hirokami va fer una direcció clara, ben conduida i equilibrada per que la solista es sentis còmode en tot moment.

cyq2m2rxeaarahj

Una vida d’heroi de Richard Strauss és un poema simfònic del 1898. L’obra constitueix l’inici del període més madur de les composicions de l’autor en aquest gènere. Està dedicat al director d’orquestra holandès Willem Mengelberg i a la seva Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. No obstant això, l’obra va ser estrenada el 3 de març de 1899 amb el mateix Strauss dirigint a la Museumsorchester de Frankfurt.

Una vida d’heroi respon a una dèria romàntica vigent durant tot el Vuit-cents que a les portes del Nou-cents duia a identificar l’heroi amb l’artista: l’artista com a heroi enfrontat a una societat hostil que es resisteix al seu guiatge. Strauss, com Mahler, es va sentir atret pel tema i hi va dedicar un poema sonor de grans dimensions simfòniques. L’alt nombre d’autocitacions que apareixen al llarg de l’obra no deixaren lloc al dubte: l’heroi del poema és Richard Strauss en persona. S’inicia amb una presentació de l’heroi i contimua amb la dels seus adversaris; en tercer lloc ve la presentació de la companya de l’heroi, la seva pròpia esposa Pauline de Ahna; el passatge següent exalta la certesa de la victòria, i darrera seu ja es pinta l’heroi en ple combat seguit de fanfares de guerra, per continuar amb les obres de pau de l’heroi i concloure amb el seu retir d’aquest món, la consumació i la reúncia final.

A la segona part es va sentir la espectacular partitura de Richard Strauss “Una vida d’heroi”. Des del començament fins al final l’obra va sonar controlada i molt ben executada en una partitura que posseeix una gran dificultat tècnica per l’orquestra, on Junichi Hirokami va fer una gran feina amb l’OBC creant sonoritats riques, expansives, amb qualitat sonora, brillants, i expressives. Hirokami va dirigir amb molta precisió i control orquestral on tot estava al seu lloc fent fàcil lo dificil i que es poguesin sentir tots els detalls de la complexa partitura. Va jugar amb els moments més potens i de gran climax amb els contrastats de grans linees musicals amb delicadesa i sensibilitat. Va fer sonar una orquestra equilibrada entre les seccions, sempre pendent de l’equilibri orquestral fent destacar en cada moment els elements importants creant interessants textures i sonoritats. Musicalment va estar ple de frasejos ben conduits amb expressivitat, amb una gran gama de sensacions, amb tots els ambients diversos dels estats de la música, amb una gran cohesió temàtica entre les etapes que es descriuen en la partitura creant un gran ventall de modulacions musicals. L’OBC va sonar molt brillant i concreta amb una gran entrega dels músics, amb un metall brillant i molt controlat, una fusta de qualitat, una corda densa i sonora, que Hirokami va saber captar l’atenció per fer una versió brillant, enlluernadora i molt vital de la gran partitura de Richard Strauss.

cyq8ftbxcaqe6wh