Gustavo Dudamel a Palau 100

Temporada 2013-2014 de Palau 100

Dimecres, 9 d’acbril de 2014

 

Ludwig van Beethoven

– Simfonia núm. 6, en Fa major, op. 68, “Pastoral

Igor Stravinsky

– La consagració de la primavera

 

Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks

Gustavo Dudamel – director

ludwig-van-beethoven

Que la naturalesa hagi estat motiu d’inspiració d’artistes no és cap secret; el fet rellevant són els resultats tant distints que se’n poden produir. Entre l’estrena de la Pastoral i la Consagració hi ha més d’un segle, en el qual aquesta naturalesa es va poder reconfigurar de beata a pagana; de melòdica a rítmica; de sentimental a racional.

La Pastoral està guiada pel que el seu compositor suggeria: permetre als oients descobrir-hi les situacions per si mateixos i que la seva intenció era més aviat una qüestió de sentiments que no pas de pintura sonora; en definitiva, reconstruir les emocions i suscitar el plaer de la vida al camp. Amb aquesta obra l’heroi de les batalles contra el destí acaba en una Arcàdia feliç que, tal com va afirmar Berlioz, sembla pintada per Poussin però dibuixada per Miquel àngel. Per a molts és la simfonia més bonica, i els primers compassos són capaços de resumir-la, de la mateixa manera que els propis de la Consagració ho fan semblantment per col·locar-nos en el cercle del que és ignot. D’on prové aquest so i quin espectre invoca el fagot sobreagut? Stravinsky era conscient del desig per la provocació: “els vells savis, asseguts en cercle, observen una noia que balla fins a la mort. La sacrifiquen per propiciar el déu de la primavera”.Aquest poder diví demanava melodies simples, dissonàncies punxabts i textures sonores aspres, però la naturalesa, ja se sap, s’expressa amb patrons, amb cicles i repeticions, és a dir, amb ritmes elementals. Amb una irregularitat excitant els accents es van succeint en un aparent caos aritmètic de pulsacions. El resultat? Un garbuix, un pandemònium, un escàndol que no va trigar a esdevenir un triomf quan Stravinky va sortir a collibè en la versió de concert de 1914.

Igor Stravinsky

Malgrat la distància que hi ha entre contemplar i conjurar la naturalesa, hi ha un element unificador: l’ésser humà. Allà, camperols rousseaunians, rústecs, porucs o agraïts; aquí. bàrbars, ja siguin vells savis o verges ingènues. Tots dos grups celebren la naturalesa sabent que té els seus propis designis, però no pas per això renuncien a simbolitzar-la, sigui amb himne o bé pregària; o ritus i dansa orgiàstica. Però més enllà del que vulguin representar, la forma sonora d’ambdues peces és el símbol veritable que a molts de nosaltres ens deixa corpresos de debò.

Només començar les primeres notes del concert es va poder sentir l’enèrgia dels músics de la Symphonieorchester des Bayerisschen Rundfunks a les mans del director Gustavo Dudamel.

La Sisena simfonia de Ludwig van Beethoven va ser interpretada amb una gran naturalitat sonora fresca plena de contrastos sonors i dinàmics, aconseguint que la música vivrès amb energia.

Els músics de l’orquestra son fantàstics en totes les seves seccions amb una corda potent amb gran cohesió per part de tots els seus membres amb un alt nivell tècnic, i un metall sòlid i eficaç.

Dudamel va dirigir la música de Beethoven amb molta efectivitat tècnica i sonora amb uns gestos petits i concrets en la majoria dels casos i amb uns gestos més aclaparadors en els moments més dramàtics del Allegro de la Tempesta ,aconseguint una efectivitat sonora molt espectacular amb una resposta dels músics molt efectiva amb el resultat d’una música plena de vida i de qualitat.

La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky va ser interpretada amb tots els recursos posiisibles que posseeix la partitura amb unes sonoritats molt interessants, amb una gran riquesa musical i sonora. La direcció de Gustavo Dudamel va ser molt incisiva i molt efectista, ja que va aconseguir una articulació perfecta i molt precisa amb un empac orquestral realment impressionant, on tots els músics estaven completament comunicats amb el seu director creant una absoluta màgia orquestral i musical.

Va ser una interpretació plena d’expressivitat amb un àmpli ventall de colors i textures diferents on Dudamel va saber treure tot el suc necesari de la partitura amb tots els recursos de l’orquestra aconseguint una versió espectacular plena de tensió musica i força.

A_Bofill  Dudamel Palau 100