Festival Gershwin amb l’OBC

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 16 d’abril de 2016

13015590_1354196341273903_5025946704853884189_nLeonard Bernstein

– West Side Story. Obertura (1957). Adaptació per a orquestra simfònica de Maurice Peress

George Gershwin

– Concert per a piano i orquestra en Fa mejor i orquestra (1925)

– “I got Rythm” Variacions per a piano i orquestra (1934)

– Un americà a París (1928) Adaptació per a orquestra simfònica de Frank Campell-Watson

 

Alexei Volodin – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Andrew Grans – director

 

George Gershwin va nèixer a New York al barri de Brooklyn com a Jacob Gershowitz en una família jueva immigrant d’origen rus. Era el segon de quatre fills. Gershwin va escriure la major part de de la seva música vocal i per a l’escena en col·laboració amb el seu germà gran, l’escriptor Ira Gershwin. Va compondre música per a espectacles musicals de Broadway i per a sales de concert.

Gershwin va rebre una forta influència de la música francesa de primers del segle XX. Quan va conèixer Maurice Ravel va pregar-li que l’acceptes com alumne de composició. Ravel li va contestar: “Per què voleu ser un mal Ravel quan podeu ser el millor Gershwin?” Ravel ja s’havia declarat impressionat pel geni de Gershwin, declarant: “Personalment trobo el jazz molt interessant; els ritmes, la manera de manipular les melodies, les mateixes melodies… He escoltat les obres de Gershwin i les trobo cautivaores”. La tècnica orquestral de Gershwin recorda a Ravel, mentre els dos concerts per a piano de Ravel evidencien la influència de Gershwin. També Gershwin va demanar lliçons a Ígor Stravinski, però quan aquest es va assabentar dels diners que Gershwin havia guanyat li va replicar: “I no podria vostè donar-me lliçons de com ho ha aconsseguit?”.

El Concert per a piano i orquestra en Fa major va ser molt criticat pel seu arrelament en el post-romaticisme de Serguei Rakhmàninov, quan s’esperava una obra basada en ritmes i melodies jazzístiques.

Gershwin es va mostrar encuriosit per l’obra d’Alban Berg, Dmitri Xostakóvitx, Ígor Stravinski, Darius Milhaud i Arnold Schönberg. Les ensenyances que va rebre del professor de composició Joseph Schillinger van proveir-lo de mètode per a la composició simfònica.

El 1924 George i Ira van Col·laborar en la comèdia musical “Lady Be Good”, “Oh, Kay” 1926, “Funny Face” 1927, “Strike Up the Band” 1927 i 1930, “Girl Crazy” 1930 que inclou la peça “I got Rynthm”, i “Of Thee I Sing” 1931 que va ser la primera comèdia musical que va obtenir un Premi Pulitzer. El mateix any, Gershwin va compondre la primera obra per a concret, la Rhapsody in Blue, per a piano i orquestra, que va ser estrenada per la banda de Paul Whiteman a New York. Gershwin va fer una breu estada a París on va compondre “An American in Paris”.

RhapsodyinBlueInk-NoReflection-LoC-web

El Festival Gershwin es va completar amb la Rapsòdia in Blue, Segona Rapsòdia per a piano i orquestra, Obertura Cubana i Porgy an Bess (Quadres simfònics per a orquestra) repartits entre divendres i diumenge i repetint alguna obra de dissabte.

Aquest cap de setmana dedicat al compositor George Gershwin va ser un repertori fresc, divertit, amb dinamisme i alegria, sent un encert en fer un parèntesi entre el repertori més tradicional dels altres caps de setmana de l’OBC.

Es van escollir encertadament tant el director musical com el pianista.

Primerament la batuta de Andrew Grams va ser molt clara i segura per muntar tot aquest repertori repartit en tres dies i que va fer una bona feina donant seguretat a l’orquestra amb la seva direcció precisa i musical, enèrgica i transparent amb molta comunicació, amb molt bona articulació rítmica que necesita aquesta música, i on els musics de l’OBC van respondre a la perfecció a les seves indicacions amb un so clar i brillant per part de totes les seccions amb molt bon dinamisme. Fantàstic solo del trompeta solista Àngel Serrano en el Concert per a piano en fa i en Un Americà a París que son de notable importancia.

El pianista Alexei Volodin va tenir unes bones intervencions al Concert per a piano i orquestra en Fa major i a les Variacions de “I got Rythm” amb un so brillant, amb molt bona articaulació, on es van poder sentir tots els detalls de les partitures amb una molt bona musicalitat al Concert en Fa, on va desplegar una gama de colors i textures diferents del piano aprofitant totes les posibilitats del teclat.

1011_summertimejpeg