Entrevista a Lidia Vinyes-Curtis

 

thc3a9odorahualle

Com van ser els teus inicis musicals?

A casa escoltavem molta música i també miravem òpera i escoltavem zarzuelas. La meva mare és super aficionada a la música i també va estudiar piano, al meu pare també li agradava molt la música, i jo amb quatre anys recordo, jo això sempre ho explico perqué es divertit, a l’any 80 van posar la tretalogía de Wagner la versió de Patrice Chéreau dirigida per Pierre Boulez a TVE i jo em vaig quedar molt pillada mirant aquesta versió i desperta fins a les dues de la matinada, i en aquell moment ja li vaig dir a la meva mare “jo vull ser cantant d’òpera”. Llavors la meva mare va veure que em passava el dia cantant per casa i que se’m donava bé i en va portar directament a una escola de música amb quatre o cinc anys, a l’Escola Diaula, i tinc uns records increïbles des de aquelles iniciacions i de tota l’activitat musical, i els hi vaig dir que volia ser cantant i en van dir que m’havia d’esperar per que ets una mica petita per estudiar cant i mentres tant estudia un altre instrument. Jo vaig dir que si, ja que jo tinc un tiet-avi que va ser violinista i va apendre a tocar amb els Zingars, per que jo vinc de familia de l’est i aquest avi per a mi era molt important i vaig decidir tocar el violí per que van dir que tenia bona oïda i així vaig començar la carrera de violí i en aquell moment vaig oblidar el cant totalment, o sigui, jo era violinista. Jo vaig fer la carrera, vaig treballar en orquestres, vaig tocar en l’Orquestra del Liceu, en vaig especialitzar en música antiga en violí barroc a Toulouse. Llavors en un moment donat vaig tenir un problema al braç, vaig haver de parar de tocar, va ser una lesió important i llavors vaig estar un temps plantejat-me de fer altres coses: vaig estudiar filosofia, fotografia, diseny gràfic, vaig provar moltes coses, el fet de no poder tocar en suposava un trauma tan gran que inclús vaig decidir no fer música un temps, però derprés van tornar les ganes de fer música i se’m va acudir per que no estudiar cant, i en va tornar la idea de que jo volia ser cantant d’òpera. Llavors vaig buscar molt el mestre i vaig voler un mestre que controles perfectament la anatomia de la veu per no tornar-me a lesionar, no volia que en tornés a pasar el mateix, i el vaig buscar molt i el vaig trobar aqui a Barcelona, es el Jorge Sirena i estic molt feliç amb ell, ell m’ha construit la veu.  Mentres construïa la veu doncs en vaig anar recuperant del braç i vaig estar uns anys combinant les dues coses, violí barroc professionalment amb orquestres i grups, i jo vaig crear el meu propi grup de música antiga. Vam tocar a diferents festivals a Catalunya, també vaig tocar en orquestres de França, a Al Ayre Español, i a la vegada anava desenvolupant la veu, fins que va arribar un punt que vaig dir que m’havia de decidir per un dels dos instruments. També va ser a arrel d’una audició que vaig fer per René Jacobs que en va dir molt bé, però necesites pendre una decisió, per què els dos instruments son super exigents i arriba un moment que t’has de decidir, i en aquell moment li vaig fer cas i vaig decidir-me pel cant, però ara poc a poc estic recuperant el violí. En realitat no le deixat de tocar mai, per que es la meva base com a música com a tot, i a més necesito tocar el violí per matenir un nivell musical i com una consciència general alhora de cantar, per que si deixo de tocar perdo les refrències.

img_1830

Que significa per a tu la música i el cant a la teva vida com a persona?

La música és com la sang que porto a les venes des de petita, es el meu aliment, la meva inspiració, és un acompanyant escencial de la meva vida. També es un mitjà de comunicació amb els altres éssers, que això ho vaig descubrir de petita a les audicions d’alumnes amb el violí. M’encantava per que començava a treure so i notava com un canvi d’energia a la sala molt especial i ja no havia fronteres ni prejudicis ni pensament, com si ja no hi hagués ego i només hi hagués emoció i sentits, i a mi això em va encantar. Vaig trobar que era una manera increïble de comunicar-se i ja em va enganxar. De vegades et trobes amb un grup de gent i hi han problemes de comunicació, perque som així els éssers humans, i et fiques a cantar o tocar i i s’acaven els problemes.

Com diuen, que la música amansa les fieres, es veritat

Si,si, uneix, i uneix totes les cultures. És com una unió que va més enllà del pensament, es com cosmic

Es algo especial, a més s’entra en un estat d’ànim diferent, es com una màgia, entres com en una altre dimensió, no sé on vas, però voles cap a munt 

Voles cap a munt, és com que et puja molt l’energia, estàs en un altre mon coplentament diferent. Diuen que de vegades pots entrar en estats meditatius i llavors el cervell entra en unes ones, les ones zeta, i es un estat meditatiu molt agradable del cervell, de les emocions, i això ho aconsegeuix la música.

Cantar per a mi, ja que jo vinc del violí, amb el violí tens un instrument i cantar es el teu cos i és molt més directe, i el que vaig comprovar amb el violí es que moltes vegades quan buscava el fraseig més original meu o més musical doncs el cantava per trobar la puresa de la meva expressió com a Lidia, i llavors també vaig pensa si en feia cantant seria més directe. També veig que cantar et suposa un treball personal, posar-te allà a l’escenari i no tenir res a les mans, només ets tu, estas de front, no estas de costat, no t’amagues darrera del piano o darrera un chelo, estas així, has de tenir un treball amb tu mateix molt bestia i d’aceptar-te a tu mateix, d’estimar-te, inclús d’aceptar la teva ombra, per que tots tenim una ombra on amaguém coses de nosaltres que no ens agraden. Tot això ho has de treballar per poder sortir a l’escenari i estar amb pau, i llavors poder entrar en el personatge i donar el que hagis de donar. Si no fas aquest treball és difícil, llavors això es tradueix amb tenir una veu que arribi a la gent.

Tu interpretes tant Oratori, Òpera i Recital, amb quin et sents més còmode?

Fins ara he fet molt oratori i com que vinc de la música antiga doncs conecto moltíssim amb Johann Sebastian Bach, i tot el que es cantar en sales on la gent es posa en una disposició de reflexió molt profunda, que això es el que fa l’oratori, i a mi m’agrada molt. El que pasa es que l’òpera té un cantó molt divertit de disfresa i de transformació absoluta, i és com que has d’arribar a un nivell de tu mateix que et fa creixer com a cantant que m’atrau molt, però no vull deixar mai l’oratori. I el recital l’he tocat menys, es algo que estic experimentant poc a poc i tinc moltes ganes de fer. Crec que ha de ser molt especial anant explicant poesia així, es més nu, en fa més respecte, ho reconec, llavors se que hi arribaré, ja ho estic fent poc a poc, però vinc més de l’oratori i de l’òpera barroca.

Lidia Vinyes-Curtis 2

Quan has d’abordar un nou personatge operístic, com te’l planteixes i com te’l prepares?

Quan ja he aceptat un rol i he escoltat el rol i he mirat la partitura i veig que es per la meva tesitura, que es molt important i és lo bàsic, doncs si se que hi ha una obra de teatre darrera miro de llegir-la o de trobar tota la informació possible, que es molt important per entendre el personatge. També m’agrada escoltar versions i veure una mica l’apropament de directors i cantants, i llavors per actes me’l preparo, i normalment necesito tot un més per preparar tot el rol, perque això de fer les coses amb una setmana o dues no m’agrada, inclús puc necesitar dos mesos i vaig treballant molt les àries amb repertorista, i ja de seguida intento fer-ho de memoria, i així vaig fent cada dia unes hores. Jo normalment sempre faig de noi i he tingut la sort de que tinc dos germans i entenc molt bé la psicologia del noi, i normalment la mezzosoprano es un noi adolescent, i llavors per a mi es relativament fàcil entendre la spicologia del noi adolescent. Aquest boixeria aquesta cosa, aquest enamorament tant ràpid, que se’t dispari l’energia de cop, o que tinguis cops de caracter, i tot això ho entenc. Per treballar l’Ascanio del Benvenuto Cellini que vaig debutar al Liceu m’ho vaig treballar amb els companys i davant del mirall, i t’haig de dir que la escenografa em va machacar moltíssim per que no aconseguia deixar de banda la feminitat, i això es molt difícil, sobre tot quan estas assajant sense vestuari i no estàs disfresat d’home, el fet de caracteritzar-te ajuda molt. Tinc un cosí que es hipjopero que vaig imitar molt en els seus gestos, les espatlles, els gestos, la postura, els colzes enfora, les cames obertes.

A més a tu t’ajuda el teu cos per fer de noi com a altres mezzos del teu repertori, que sol pasar que teniu un físic semblant

Si, es cuiròs que tant Anne Sofie von Otter, que per a mi es una de les referències, la Joyce di Donato, aquest cos així. Clar, tinc sort de no tenir molt pit, de no tenir molta cadera, llavors m’ajuda. Els companys de Benvenuto Cellini en van ajudar molt i em deien “les cames així no” i el Paco Vas, que me l’estimo molt, m’anava dient “anem a fer unes classes” i m’ensenyava moviments d’home, ja que ell es molt masculí, i així durant un mes se t’acava ficant tota la pose d’home, però has d’estar super concentrat.

Busques spicolocica semblant teva, o punts de referència teva com a persona per que et sigui més fàcil amb el personatge?

Amb Escanio, el fet de ser un jove solter i aventurer, vaig connectar molt amb això, ja que jo soc jove, soltera i aventurera, i el Terry Gilliam em va dir que era un jueu comerciant, i jo vinc de familia de l’est del cantó jueu, i també vaig conectar amb això. El meu avi era un aventurer, un negociant va fer de tot, pues si, vaig connectar bé amb això.

Clar, quan et toca un personatge com Otello, encara que tu el faràs, el Moro que acaba matant a la seva dona per gelosia, clar, per un cantant transformar-se amb això és complicat.

Es que jo crec que en tota persona si busques pots trobar maldat, bondat, egoisme, generositat, pots trobar de tot, si tu busques a dins teu hi ha tot, tot, si, segur. I per ser egoista, tots ho em sigut alguna vegada, jo per fer Escanio un tio egoista, he buscat a dins meu moments d’egoisme, els tenim tots. Doncs ho has de reconeixer i endavant.

Aquesta Temporada del Liceu 2015-2016 has debutat amb Benvenuto Cellini i ara amb l’Otello de Rossini, que significa això per a tu?

És un regal impressionant poder cantar al teatre de la meva ciutat. Jo vaig fer una audició al Liceu fa un any, al febrer del 2015, i no m’esperava que en proposesin un rol, i arrel del rol que he fet a Cellini en donesin la Emilia del Otello, per que hi havia una cancelació de la mezzosoprano programada, m’ho van preguntar a mi per que estaven contents amb mi per la meva feina dins de Cellini. Si, per mi es un super regal.

Tu debutaves al Liceu amb els dos personatges

Si. La Emilia tot i no ser un rol enorme, ha sigut molt gratificant, i en van avisar un mes abans. L’Escanio en van avisar al març-abril  del 2015, després de fer l’audició vaig tenir temps de buscar la partitura, me la vaig comprar a Stutgart, per que treballo molt allà i ho trobo tot, on també vaig trobar l’Otello de Rossini, que aquí no es troba. Jo vaig a Stutgart i ho trobo sempre.

Ara estas debutant amb nous personatges operístics, ja que com m’has comentat tu vens de l’oratori i vens del violí.

Si. Jo no he fet la típica carrera del cantant que ha estat dins d’una Hochschule o d’un conservatori fent tot el repertori dels cantants. No soc el típic perfil, que això de vegades m’ho noto, que haig de treballar moltíssim ara, per preparar-me un rol haig de fer doble feina. També el que siginifica per a mi el Liceu es trencar amb aquesta imatge de que soc cantant de música antiga i cantant d’oratori, per qué vivim en un mon que es clasifica, que es normal, però el fet d’estar aquí al Liceu demostra que puc fer teatre. Has de saber utilitzar bé la veu: per exemple al acabar el Benvenuto Cellini al cap de dos dies havaia de fer El Messies de Händel a Alemanya amb Helmuth Rilling, i el primer assaig Rilling en va dir: “pots deixar de banda la veu operística?”, però amb un dia ja la canvíes, però el primer contacte del canvi sempre és: “vinc de lòpera, un moment! em doblegare en tres i agafaré el Messies”.

Lidia Vinyes-Curtis 3

Ara que estàs introduint nous personatges operistics, hi ha algun en especial que et faci molta ilusió fer?

Si, Cherubino de Le nozze di Figaro, no se per qué, però es tant divertit. Després hi ha el Sexto de La clemenza di Titto de Mozart que aquest el vull fer en algun moment de la meva vida, i el Sexto del Giulio Cesare de Händel. Per a mi aquests tres personatges son clau en la meva carrera.

Els teus pròxims projectes

Doncs la Passió segons Sant Mateu de Bach de gira pel Japó, a Belgica i a Amsterdam al Concertguebouw, que tinc moltes ganes de fer-ho. Jo sempre necesitaré fer Bach. Al Théâtre des Champs-Élysées amb Jean Claude Malgoire faig L’Italiana in Algeri. Després d’això torno a fer moltes cantates de Bach a Alemanya al mes d’agost amb Rilling, fem una gira per totes les ciutats on va viure Bach acabant a Leipzig. Després cantaré al Teatro Campoamor de Oviedo on faré la Siebel del Faust de Gounod, i just després tinc al Teatro de la Zarzuela una òpera de José de Nebra. Després d’això tornaré a marxar a Moscu amb Rilling a fer l’Oratori de Nadal de Bach, i ja al 2017 tinc al Teatro Real de Madrid la Rodelinda de Händel

Que esperes del futur?

Espero poder combinar projectes d’òpera, d’oratori amb recitals, i sepre poder fer-ho així, i rols on pugui desenvolupar molt bé la meva veu cuidant-la moltíssim. Espero també poder combinar la feina d’escenari amb poder ensenyar, em va agradar molt donar classes de violí en el seu moment i es divertit, ara no es el moment, però sé que ho faré.