Trio Banse-Meyer-Madzar

PALAU 100 Cambra

Dimarts, 8 fe febrer de 2011
Sala Petit Palau

Trio Banse-Meyer-Madzar

Franz Lachner
-Dos lieds alemanya, op. 82, per a soprano, clarinet i piano

Robert Schumann
-Frauenliebe und Leben, op. 42, per a soprano i piano

Robert Schumann
-Fantasiestücke op. 73, per a clairinet i piano

Louis Spohr
-Sis lieds alemanys, op. 103, per a soprano, clarinet i piano

Franz Schubert
-Cinc lieds sobre textos de Johann Mayrhofer per a soprano i piano
-Der Hirt auf dem Felsen, D. 965, op. post. 129 per a soprano, clarinet i piano

Juliane Banse – Soprano
Sabine Meyer – Clarinet
Aleksandar Madzar – Piano

El concert va començar amb unes boniques cançons de Franz Lachner on el trio va
estar molt ben compenetrat tant musicalment com conjuntament.

La següent obra “Frauenliebe und Leben” de Robert Schumann amb Juliane Banse
conjuntament amb el pianista. Aquesta cantant posseeix una veu dubtosa, ja que
al escoltar-la no saps ben ve si es una soprano en realitat, perque es una veu
massa fosca i amb dificultat tecnica al tenir passatges una mica aguts. Es una
cantant amb una musicalitat molt bona, amb un registre mig ben timbrat, però amb
algunes carencies tècniques en alguns moments i sobretot en el moment que va
interpretar l’última obra del programa “Der Hirt auf dem Felsen” de Franz
Schubert que va tenir uns quants moments amb una gran dificultat vocal a
l’interpretar-la com notes desafinades, mala col-locació de la veu ect… i amb
tot aixó no puc entendre perque es considera aquesta cantant una de les millors
lideristes del moment, ja que per ser considerat a un nivell així no només s’ha
de tenir bona musicalitat..s’ha de tenir una veu exepcional i una tècnica
impecable, cosa que la senyora Banse no posseeix, en definita es una cantant
normal com tants d’altres.

La primera part va concluir amb la Fantasiestücke per a clarinet i piano on la
clarinetista va tenir un frasseig i linea sonora impecable, al contrari del
pianista que te un so qüasi inaudible ja que costava molt sentir ecxacatament
que es el que estaba tocant i de quina manera com a tota la resta del concert.

La segona part va seguir amb uns lieds de Louis Spohr que varen ser interpretats
amb bon rigor com els següents lieds de Schubert.
El concert es vacloure amb “Der Hirt auf dem Felsen” de Schubert. Aquesta es una
fantàstica partitura que va escriure Schubert on s’evoquen tots els sentiments,
dinamiques i colors diferents que es pugui plasmar en una partitura, i on
l’interpretació va ser molt descompensada; una interepretació per la
clarinetista escel·lent, una interpretació per part de la soprano molt irregular
i per part del pianista massa discreta.
En definitiva aquest concert va ser una mica decepcionant ja que estem parlant
d’un cicle com PALAU 100 Cambra i que nomes la clarinetista Sabine Meyer va
estar al nivell.