Sir John Eliot Gardiner a L’Auditori

Temporada de “Música Antiga” a L’Auditori 2015-2016

Diumenge, 24 de gener de 2016

Gardiner Mozart AuditoriWolfgang Amadeus Mozart

– Simfonia Núm. 41 en Do major KV 551 “Júpiter”

– Gran Missa en Do menro KV 427

 

Amanda Forsythe i Hannah Morrison-sopranos, Gareth Treseder-tenor, Alex Ashworth-baríton

The Monteverdi Choir, The English Baroque Soloists

Sir John Eliot Gardiner – director

585150021-wolfgang-amadeus-mozart-salzburgo-ciudad-estatua-bosque

Les tres últimes simfonies de Mozart (39, 40 i 41), escrites a l’estiu de 1788, han estat sovint considerades com una trilogia portadora de significats maçònics. Segons aquesta concepció, la primera de les tres expressaria l’exultació entusiàstica de la persona que emprèn el procés iniciàtic; la segona transmetria els dubtes, les angoixes i les aprensions en travessar les dificultats d’aquest procés i, a la tercera, hi ressonaria l’exultació del triomf final.

Fantàstic Sir John Eliot Gardiner i The English Baroque Soloist com era d’esperar. La Simfonia nún. 41 de Mozart es va interpretar amb un so cristalí de l’orquestra amb un alt nivell dels músics tant per la corda com per el vent. La direcció musical de Gardiner va ser brillant, molt musical i comunicativa amb cops d’efecte entre els accents musicals de les frases amb els fortes i els pianos.

Fins als 25 anys, Mozart havia escrit 15 misses, fruit de la seva activitat professional al servei de la capella de Salzburg. Però a partir del moment en què es va establir a Viena com a músic independent només va escriure dues misses més: el Requiem i la Gran Missa en Do menor de 1783, l’única missa escrita per iniciatica pròpia. Des d’un punt musical, la motivació sorgí de l’impacte que li va produir, l’any anterior, l’estudi del contrapunt bachià i hädelià. El resultat és una impressionant obra de síntesi en què els estils més diversos es complementen en una unitat d’ordre superior amb la qual Mozart aconsegueix aprofundir en l’expressió musical del text litúrgic com no ho havia fet mai abans.

Gardiner 1

La meravellosa Gran Missa en Do menor va ser sensacional en el seu discurs musical on estaven treballats tos els detalls musicals, on es van poder sentir tots els relleus musicals com orquestrals sempre jugant amb les sonoritats i colors dels instruments.

The Monteverdi Choir va cantar amb tots els seus recursos vocals que posseeixen els excel·lents cantants de l’agrupació amb una afinació i tècnica impecables, amb unes veus ben contrastades i un equilibri absolut de les cinc veus i a moments dos cors que posseeix la partitura. La cohesió era absoluta entre l’orquestra i el cor on es van fusionar a la perfecció en la profunda partitura.

El quartet vocal va cantar amb nivell i tècnica impecable amb una sonoritat de les seves veus molt semblants en la seva línia vocal i musicalitat de qualitat.

John Eliot Gardiner ens va demostrar una vegada més la seva maestria i excel·lència musical i professional.

Gardiner