Valer Sabadus a l’Auditori

Temporada de “Música Antiga” a l’Auditori 2015-2016

Dijous, 31 de març de 2016

sddefault

Nicola Conforto

– L’Endimione. Minuet i Fandango (1764)

Johann Adolf Hasse

– Simfonia en Sol menor núm. 6, op. 5

José de Nebra Blasco

– Seguidillas

Geminiano Giacomelli

– “Quell usignolo che innamorato” de La Merope (1734)

– “Amor dover rispetto” de Adriano in Siria

Juan Marcolini

– La dicha en la desgracia y vida campestre. Obertura

José de Nebra Blasco

– Vendado es amor, no es ciego. Obertura i minuet (1744)

Francesco Corradini

– Baile de la Máscaras. Selecció (1750)

Nicola Porpora

– “Alto giove” ària de Il Polifeno (1734)

Riccardo Broschi

– “In van ti chiamo, in van ti cerco” – “Ah dolor che vo sfogando” Recitatiu i ària d’una col·lecció manuscrita dedicada a l’emperatriu Maria Teresa (1753)

 

Valer Sabadus – contratenor

Concerto Köln

 

Carlo Broschi, conegut amb el sobrenom de Farinelli, va ser un dels artistes d’èxit del segle XVIII, un castrat il·lustre. Quan a l’agost de 1770, Charles Burney va visitar-lo a Bolonga, estava retirat en una vil·la monumental i posseïa una col·lecció important d’instruments, a més d’altres objectes artístics. Les qualitats de la seva veu i tècnica havien triomfat a l’Europa de les monarquies absolutistes. Havia seduït l’arxiduc Carles a Viena; Louis XV a París, George II a Londres i Felipe V a Madrid. El seu poder estètic havia traspassat els interessos polítics i les rivaltats econòmiques. Tanmateix, durant més de vint anys va ser el preferit dels Borbones espanyols i un personatge influent fins que el 1759 Carlos III el va destituir.

tablou_0

Se sabia que Felipe V era un malalt. Es creu ue estava afectat per un trastorn mental maniacodepressiu. Fos com fos, quan patia un episodi de desequilibri psicològic, el poder reial s’alterava igualment. De manera que la reina va moure els fils diplomàtics a Anglaterra per contractar Farinelli. I el 25 d’agost de 1737, a La Granja de San Ildefonso la veu de Farinelli va calmar al rei per primera vegada. L’eficiència del remei va comportar que el cantant deixés d’actuar en públic, perquè el rei el volia en exclusiva. Uns anys després va passar a ser el màxim responsable musical de la cort, en una època d’esplendor operístic i d’hegemonia italiana del gènere.

Els compositors nascuts a finals del segle XVII van saber crear un repertori excel·lent per a aquesta estètica de seducció vocal. No en va, les obres musicals i escèniques omplien els teatres de les capitasl eurepees. Farinelli va fer de Madrid un centre operístic. Les principals companyies hi estrenaven regularment les noves produccions, amb llibrets escrits per Pietro Metastasio, amic del cantant. I entre els autors que van anar a treballar a Madrid sobresurt Ricardo Broschi, el germà gran de Farinelli. Possiblement era el compositor que traçava millor el contorn fastuós d’una veu excepcional.

El concert es va presentar inesperat, ja que el contratenor va cantar només un vint-i-cinc per cent del programa del concert i la resta del concert va ser estrictament instrumental.

El concert es va dedicar al gran Farinelli en la seva estada a Madrid. El Concerto Köln va interprtar varies partitures instrumentals imaginatives i riques sonorament amb un bon nivell per part de l’agrupació orquestral amb un so net i ben articulat.

Les intervencions del contratenor Valer Sabadus van ser tècnicament excel·lents amb un gran domini de la linea vocal amb un gran virtuosisme en les seves coloratures extenses, tot amb una veu de color vellutat i una musicalitat elegant i bona comunicació cap el públic. En acabar el concert els aplaudiments van ser generosos i ens van interpretar dos bisos: primerament una ària de Serse de Händel i seguidament la primera obra instrumental del programa.