Mark Padmore al Palau

Temporada de “Palau 100 Cambra” 2015-2016

Dilluns, 4 d’abril de 2016

maxresdefault

Ludwig van Beethoven

– Maigesang, op. 53 núm. 4

– Neue Liebe, neues Leben, op. 75 núm. 2

– Abendlied unter dem gestirnten Himmel, WoO 150

– An die ferne Geliebte, op. 98

Franz Schubert

– Schwanengesang, D. 957

 

Mark Padmore – tenor

Paul Lewis – piano

150419_palau_100_c_L_Di_Nozzi_0016Foto: Lorenzo di Nozzi

 

El concert va començar amb uns Lieder de Ludwig van Beethoven.

En aquesta primera part Mark Padmore juntament amb Paul Lewis van anar escalfant motors per el que esdevindria la segona part amb el fantàstic cicle Schwanengesang de Franz Schubert.

Padmore va cantar les obres de Beethoven amb lleugeresa vocal i musical, oferint uns lieder amb un bonic timbre i una excel·lent dicció amb una exquisida musicalitat i una bona linea vocal en el fraseig musical juntament amb un eficaç Paul Lewis.

Schwanengesang (el cant del cigen) és el títol d’una colecció póstuma de lieder composta per Franz Schubert al final de la seva vida. A diferència dels altres cicles de Lieder, Schwanengesang fa servir els poemes de dos autors diferents, Ludwib Rellstab i Heinrich Heine. El cant del cigne té el número D 957 en el seu catàleg de Deutsch que es va publicar originalment sense opus a l’abril de 1829. La col·lecció va ser titulada així pel seu primer editor pel desig de presentar-la com el testament musical de Schubert.

El canto del cisne (1655) por Reinier van Persijn .A la segona part van interpretar un fabulós Schwanengesang de Schubert amb profunditat musical i del text arribant a emocionar i transportar a l’oient a la poesia musical en tota la seva extensió dramàtica.

En l’obra de Schubert Mark Padmore es va entregar totalment tant vocalment com expressivament juntament amb Paul Lewis amb una veu més impostada, amb força expressiva, amb una dicció impecable, amb un gran sentit dramàtic dels poemes on es van poder sentir tots els detalls de la profunda partitura amb tot el seu lirisme, on el pianista va ajudar a que tot això es fes possible en el seu acompanyament donant-li molt relleu en la seva musicalitat i fraseig amb un discurs i domini pianistic fantàstics. Els dos intèrprets van estar fabulosos en la seva perfercta cohesió i conjunció creant una atmosfera màgica, que va fer que tot el públic es pogués endinsar en la poesia feta música amb tot el sentiment i sensibilitat que li van aportar a la partitura.