Iván Martín a Palau 100 Piano

Temporada de Palau 100 Piano 2013-2014

Dimecres,  12 de febrer de 2014

 

Ludwig van Beethoven

–  Sonata per a piano núm. 1, en ​​Fa menor, op. 2 núm. 1

Sonata per a piano núm . 8, en Do menor, op 13, “Patètica”

Frédéric Chopin

– Nocturn Do diesi menor, op. pòstum

Nocturn en Re bemoll major, op . 27 núm 2

Balada núm . 1, en ​​Sol menor, op 23

Andante spianato i Gran Polonesa brillant, op 22

 

Iván Martín – Piano

 

La Sonata núm. 1, op. 2 de Ludwig van Beethoven va ser editada el 1796 per l’editorial vienesa Artaria amb la indicació “per a clavecí i pianoforte”. Cal remarcar que Beethoven, com a pianista, omplia les sales de concert tant si tocava les seves pròpies obres com si improvisava sobre algun tema suggerit.

La Sonata núm. 8, presentada pel seu editor vienès tres anys més tard com a “Gran Sonata Patètica”, mostra un Beethoven en plenitud, allunyat ja de tota referència.

A la primera part Iván Martín va interpretar les dues sonates de Beethoven: la seva interpretació va ser molt brillant en els moviments ràpids i virtuosos contrastant amb els moviments lents amb una musicalitat més lineal.

El Beethoven que va abordar el pianista va estar ple de caràcter i força interpretativa amb una tècnica fantàstica i un total control del teclat, amb una articulació molt neta on s’entenien totes les notes i frasejos musicals. Lis va aportar a les partitures de Beethoven expressivitat, personalitat, dramatísme, brillantor, contrastos musicals i sonors i una gran naturalitat alhora de tocar amb comunicació directa cap el públic.

 

La forma musical “Nocturn” venien a constituir un gènere romàntic d’una melodia, quasi belcantística, amb un acompanyament sovint arpegiat. Chopin en compon 22 i hi dóna una grandesa en la qual cap tot un món musical que pot traslluir mirades interpretatives diferents.

El nom “Balada” ens remet a la dansa o a la cançó que acompanya la dansa. Chopin li donarà, com diu Tranchefort, un caràcter líric tot guardant-ne una concepció general narrativa.

Quant a l’Andante spianato i Gran Polonesa brillant, Chopin havia compost una polonesa per a piano i orquestra que, en l’estrena a Paris, va haver d’interpretar només amb piano.

A la segona part Iaván Martín va interpretar la música de Frédéric Chopin on va aportar més romanticisme al seu so del piano i a la seva expressivitat amb uns nocturns íntims, amb una Balada i Gran Polonesa amb un so poderòs  amb una interpretació brillant amb tots els recursos del piano ben aprofitats.

Iván Martín és un pianista que sap aprofitar les sonoritats del piano per poder donar-li el so i la musicalitat necesaria per cada partitura que interpreta jugant amb els colors més adients per cada interpretació