José Cura a Peralada

Diumenge, 16 d’agost  de 2009. Auditori Jardins del Castell de Perelada

José Cura – Tenor

Mario de Rose – Director d’orquestra

Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA)

El concert va començar amb el pròleg, Intermezzo i ària “Vesti la Giubba” de Pagliacci entrellaçats entre si sense pausa  on José Cura va fer unes intervencions fantàstiques del seu personatge cantant amb tota la passió i expressió a flor de pell i amb una gran emoció amb una veu potent i molt segura.

El concert va prosseguir amb l’obertura de Nabucco interpretada amb un tempo una mica accelerat per part del director Mario de Rose i que va provocar que l’orquestra es desajustes en diversos moments.

Va continuar la primera part amb dos fragments del Otello de Verdi on José Cura va esta r esplèndid , ja que avui en dia no hi ha cap Otello millor que ell en el panorama operístic donant la sensació quan el cantava que sembla que sigui ell realment Otello tant en concert o quan interpreta l’òpera escenificada.

La segona part  va ser íntegrament amb la musica de Puccini. Cura va entrar cantant la curta ària “Tra voi belle” de Manon Lescaut mig fent broma dirigint ell mateix l’orquestra.

Va continuar amb la fantàstica ària de Tosca “E Lucevan le stelle” on Cura va cantar amb tot el sentit dramàtic i musical que necessita la partitura.

A continuació l’orquestra va interpretar un fragment de l’òpera Le Villi “La tregenda” que es una partitura que no s’interpreta gaire i que posseeix un contingut molt interessant en la joventut de Puccini i que valdria la pena que s’interpretes mes en els escenaris.

Va continuar Cura cantant “Ch’ella mi creda libero e lontano” de La fanciulla del West i per finalitzar el concer l’ària “Hai ben ragione” del  Il tabarro amb una intervenció entre mig del preciós “Intermezzo” de Manon Lescaut on Cura va seguir cantant amb una veu esplendida i sobre tot amb una gran entrega molt generosa cap el public i que amb la gran ovació que va rebre ens va obsequiar amb tres bisos: l’aria de Pinkerton de Madama Buterfly de Puccini, una cançó de Carlos Gustavino i amb lletra de Quevedo que va interpretar juntament amb les dues arpistes de l’orquestra i finalment amb l’aria “Nesum dorma” de Turandot.

S’ha de destacar de l’orquestra les intervencions de la secció dels violoncels on varen tenir en varies ocasions una part solista i sobre tot la primera violoncel·lista que va interpretar uns solos d’una manera fantàstica.

Ofèlia Roca

Programa

I

Ruggero Leoncavallo (1857-1919)

-Pròleg, de Pagliacci

-Intermezzo, de Pagliacci

-Ària “ Vesti  la Giubba”, de Pagliacci

Giuseppe Verdi (1813-1901)

-Obertura, de Nabucco

-“Dio, mi potevi scagliar”, de Otello

-“Niun mi tema”, de Otello

II

Giacomo Puccini (1858-1924)

-“Tra voi belle”, de Manon Lescaut

-“E Lucevan le stelle”, de Tosca

-La tregenda, de Le Villi

-“Ch’ella mi creda libero e lontano”, de La fanciulla del west

-Intermezzo, de Manon Lescaut

-“Hai ben ragione”, d’Il tabarro