Constel·lació Palau 100 – Núria Rial

Temporada Constel·lació Palau 100  2013-2014

Dilluns, 3 de març de 2014

 

Marianna Martines

– Obertura en Do (1770)

– Il primo amore (1778)

– Concert per a clavicèmbal en Mi major (1766)

Wolfgang Amadeus Mozart

– Nehmt meinem Dank, KV 383, ària de concert

– Sonata en Fa major, KV 13

Marianna Martines

– De Scelta d’Arie composte per sou diletto da Marianna Martines (1767) “Berenice, ah che fai?”

 

Núria Rial – soprano

Ensemble La Floridiana

Nicoleta Paraschivescu – clavicèmbal i direcció

 

Relegada a un simple esment en els llibres d’història com a alumna de Haydn, Marianna Martines (nascuda a Viena el 1744 amb el nom d’Anna Katharina Martínez) ha hagut d’esperar quasi dos-cents anys per sortir de l’oblit des de que va morir el 1812. Era filla d’un militar espanyol carlista destinat a Nàpols que quan l’arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona d’Espanya, va ser nomenat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es va instal·lar a Viena com a mestre de cerimònies del nucli apostòlic.

Marianna va ser educada sota la supervisió de Pietro Metastasio, amic de la família i el més cèlebre llibretista d’òpera de l’època. De petita ja va cridar l’atenció de la cort per la bellesa de la seva veu i les seus dots al teclat. Haydn, Porpora, Bonno i Hasse van ser els seus mestres de cant, clavicèmbal i composició, faceta aquesta última per la qual el 1773 fou elegida membre de la prestigiosa Acadèmia Filharmònica de Bolonya.

Va compondre unes dues-centes obres -música sacra, oratoris, cantates seculars, àries italianes, sonates i concerts-, de les quals només es conserven una setantena. Testimonis de l’època donen fe de la qualitat de la seva música interpretada als salons, com el que ella mateixa regentava i que era freqüentat per Haydn, Mozart, amb qui tocava les seves sonates a quatre mans, i Beethoven, que la qualificà com una exquisida diletant.

Més que una diletant, la música de Marianna Martines és d’estil galant, però no superficial, està ben escrita, és equilibrada, refrescant, enèrgica i amb tocs d’originalitat.

El concert va començar amb música instrumental interpretada per l’Ensemble La Floridiana, i en altres moments del concert que es van fer una mica llargs, ja que es van incloure massa partitura instrumental i massa poca partitura vocal.

La formació La Floridiana toquen amb instruments històrics amb un so pla, amb una musicalitat monotona sense interès i sense cap contrast tant sonor com dinàmic, i que va fer que les seves intervencions estiguessin mancades de vida i d’interès musical amb una excecució simplement correcta amb bastanta fredor.

Lo millor del concert va ser la soprano Núria Rial que va cantar amb dolçor, amb encant, amb simpatia, amb bon gust musical, amb facilitat tècnica i amb un bell timbre vocal, en unes àries interessants de la desconeguda Marianna Martines.