Concert de Halloween al Palau

Temporada del cicle “Orgue al Palau” 2016-2017

Dimarts, 1 de novembre de 2016

maxresdefault-1

 

Concert de Halloween. Juan de la Rubia – orgue

Banda sonora i improvisacions sobre la pel·lícula projectada en directe “Faust” (1926) de Friedrich Wilhelm Murnau (1888-1931).

Juan de la Rubia va començar a gestar la idea d’acompanyar a l’orgue el Faust de F. W. Murnau fa més de cinc anys. El 2011 va fer-ho per primera vegada i des de llavors la seva improvisació sobre aquesta pel·lícula ha anat creixent i evolucionant al mateix temps que es feia un lloc en el seu repertori habitual. Des de llavors ha improvisat sobre aquesta pel·lícula en orgues molt diferents, des del relativament petit de Santa Maria de Cadaqués fins a instruments tan imponents com el de la Maison de Radio France. El resultat sempre és diferent: depèn, a parts iguals, de l’instrument escollit, de l’espai on està situat i de la inspiració del moment.

faustex1

 

faust3

Un dels mites literaris que més ha fascinat l’home contemporani és el de Faust, la història d’aquell que gaudeix de saviesa, però que, fustrat pels límits com a ésser humà, no dubta a pactar amb el diable a canvi de la màxima revelació, en un intercanvi que el du a no tenir-ne mai prou, però pagant el preu de lliurar-li l’ànima. En definitiva, la història d’aquells que renuncien a la seva ànima -a la seva humanitat, a allò que ens salva de la fredor- i s’han lliurat al costat fosc per ser més erudits, més poderosos o més rics.

 

La pel·lícula Faust de Murnau és de l’any 1926 de la Universum Film AG. Es tracta d’una adapatció cinematogràfica de l’obra homònima de Goethe. Va ser una de les produccions més cares de la seva època i l’última pel·lícula de Murnau a Alemanya, ja que just després d’acabar-la es va traslladar als EE.UU

Veure el Faust de Murnau és entendre i compendre el mite. Seguir l’evolució de Faust cap als inferns, de manera atenta, implica que caurem una vegada i una altra en els paranys de Murnau amb el seu domini de les línies de fuga visual, que fa que la nostra mirada sigui conduïda cap a punts concrets de la pantalla, allà on ell volia.

 

Maravellosa vetllada és la que es va viure al Palau, tant per la fantàstica pel·lícula Faust de F.W.Murnau com per la magnifica improvisació a l’orgue de Juan de la Rubia.

21ab8-faust6La feliç conjunció de les improvisacions de la música en directe juntament amb la projecció d’aquestes fantàstiques pel·lícules, que ja ens ha regalat de la Rubia per segona vegada (la temporada pasada va ser Nosferatu de Murnau) son una veritable obra d’art en el seu conjunt. Es admirable com l’oganista té la capacitat de captar i transmetre tot el que pasa a la pantalla convertint-lo en música. Fa parlar la música amb les seves notes, explicant-nos la història amb tot detall amb una absoluta cohesió amb la imatge. Capta cada sentiment, cada moviment, cada suspir i cada detall convertint-los en una música absolutament descriptiva on es pot sentir el vent, un sonriure, un gest, una mirada, un sentiment, una corredisa etc… jugant amb tots els recursos de l’orgue amb tots tipus de timbres i textures per aconseguir que la imatge parli i que la música emocioni. Va estar ple de moments subtils i moments grandisos durant tota la pel·lícula, on ens va arribar a emocionar en molts moments, amb un final de la pel·lícula molt expressiu de gran càrrega emotiva, ja que la pel·lícula de Murnau està plena d’expressionisme amb una imatge plàstica i reverent, amb un treball dels actors fantàstica amb una expressivitat commovedora, ja que en aquella època els actors parlaven amb els gestos i la mirada.

img_9406-3-300x300Per poder fer el que va fer Juan de la Rubia s’ha de tenir una sensibilitat especial i un sentit humà de la música molt profund, que ell ens va transmetre en tot moment, amb un absolut domini de la tècnica i de la sonoritat de l’orgue. La seva improvisació varia segons l’instrument que té a les mans i segons en el moment que estigui en la seva evolució artística, ja que aquesta improvisació de Faust la du a terme des de l’any 2011 i a tingut tot aquest temps per madurar-la i expressar-la. La improvisació que va fer al Palau la va basar amb els primers compasos de la Sonata Arpegione de Franz Schubert que va anar desnvolupant poc a poc d’una manera magistral i que va anar destacant en varios moments de la pel.lícula. En altres moments van sorgir altres melodies d’algunes obres com el Requiem de Faure, Tristan und Isolde de Wagner en el moment més romàntic del film.

Desitjo que poguem tornar a gaudir una vegada més d’aquestes inoblidables improvisacions de Juan de la Rubia ben aviat, i que ens torni a regalar un altra meravellosa pel·lícula muda amb la seva música.

 

faust