Ainhoa Arteta Recital

X Festival del Mil·lenni

Palau de la Musica Catalana. Dimarts, 31 de març de 2009

Ainhoa Arteta Soprano

Roger VignolesPiano

Realment va ser un recital extraordinari en tots els sentits amb una Ainhoa Arteta entregadisima desde la primera nota fins l’última que va sortir de la seva fantàstica veu.

Les primers cançons que va interpretar juntament amb el pianista Roger Vignoles les va cantar amb una gran maestria tecnica-vocal-musical podent fer amb la seva veu tot el que ella vol expressivament i jugant amb el seu legatto de la veu i amb canvis de volum dintre de la mateixa nota de una manera molt poc usual i que només aconsegueixen els grans cantants que son molt pocs durant totes les èpoques de la lírica.

Va prosseguir el concert amb una obra per piano sol de Isaac Albeniz “Seghidillas” que va interpretar Roger Vignoles de una manera molt fresca, amb un so molt cristali del piano i amb una musicalitat molt natural.

Desprès conjuntament varen interpretar les conegudes “Cinco canciones negras” de Xavier Montsalvatge on Arteta va seguir esplèndida amb aquesta manera de cantar que te tant càlida, amb una gran comunicació cap el seu públic i que no es deixa cap emoció per ella, sinó que es realment generosa alhora de cantar amb aquesta grandisima entrega  que posseeix a sobre del escenari.

La segona part va començar amb la preciosa ària d’Enric Granados “La maja y el Ruiseñor” de Goyescas on Arteta va jugar amb tots els colors i textures diferents que  posseeix amb aquesta preciosa i voluminosa veu que domina a la perfecció.

A continuació va cantar les “Cuatro tonadillas” de Granados amb moltisima gràcia expressiva i amb una particularitat de aquesta cantant que es que s’enten a la perfecció tot el text de la musica que canta i que ella a mes encara la fa mes comprensible ja que es fica tant amb lo que canta que et creus tot el que t’està explicant amb la seva persona.

El concert va cloure amb el “Poema en forma de canciones” de Joaquím Turina que va interpretar d’una manera magistral en tots sentits amb aquesta gran presencia escènica que posseeix Ainhoa Arteta  i tot ajudat pel seu pianista que va estar pendent d’ella durant tot el concert i que va aportar un gran nivell al concert.

L’èxit del concert va ser tal que els dos intèrprets ens varen obsequiar amb dos bisos:

“Morgen” de Richard Strauss i “El cant dels ocells” amb arranjament de Manuel Garcia Morante.

Jaime Ovalle

– Azulao

Jaime Leon

– A ti

Jaime Ovalle

– Modinha

Oswaldo Lacerda

– O menino doente

Carlos Guastavino

– La rosa y el sauce

Isaac Albeniz

– Seguidillas

Xavier Montsalvatge; Cinco canciones negras

– Cuba dentro de un piano

– Punto de Habanera

– Chévere

– Canción de cuna

– Canto negro

Enrique Granados

– La maja y el Ruiseñor, de Goyescas

Cuatro tonadillas

– La maja de Goya

– El majo tímido

– El tra la la y el punteado

– El majo discreto

Joaquín Turina; Poema en forma de canción (R.Campoamor)

– Dedicatoria

– Nunca olvida….

– Cantares

– Los dos miedos

– Las locas de amor