Orquestra Nacional Russa a PALAU 100

PALAU 100

Divendres, 13 de maig de 1011

 

Aleksandr Glazunov

– Preludi de la suite “Des de l’edat mitjana”  op. 79

 

Serguei Prokófiev

– Concert per a violí núm. 2 en Sol menor, op. 63

 

Piotr I. Txaikovski

– Simfonia núm 3 en Re major, op. 29 “Polonesa”

 

Vadin Repin – Violí

Mikhaïl Pletnev – Director

 

La suite Des de l’edat mitjana de Glazunov que va obrir el concert consta que quatre moviments, com una simfonia convencional. El “Preludi” inicial on el compositor aconsegueix crear un prodogiós clima expressiu, que, fonamentat en la profunditat dels baixos, s’estén per tota l’orquestra per crear una calidesa expressiva i un clima de lirisme d’un atractiu indefugible.

L’orquestra amb el primer contacte que va tenir a la sala principal de Palau i amb el públic present va ser postiva desde bon començament fins al final del concert, ja que desde que varen entrar al escenari tos els músics de l’orquestra ja estaven molt concentrats, endinsats i entregats a la música que tocaven en cada moment juntament amb el deu director titular Mikhaïl Pletnev. L’intrepetació  de “Preludi” de Glazunov va ser emitit desde la  primera nota amb un ecxel·lent so de la corda i amb molt bon equilibri sonor per part de tota l’orquestra i amb una musicalitat fresca i clara.

La primera part es va completar amb el concert per a violí i orquestra núm. 2 de Prokófiev amb la part solista a càrrec del violinista Vadin Repin. Haig de dir que aquest violinista és majoritariament un virtuos del seu instrument, però és un músic molt poc interessant parlant musicalment. Ell només es dedica a tocar les notes molt llamativament i deixa de vanda qualsevol profunditat musical i de fraseig, i la cual cosa és una pena ja que es bon violinista però vol ser massa llamatiu i això el perd una mica, ja que va tocar el concert de Prokóviev amb  molta seguretat donada la gran dificultat que posseeix aquesta  partitura per qualsevol violinista es propongui interpretar-lo.

La segona part va estar integrada per la Simfonia núm. 3 de Txaikovski. El concert que ens va oferir l’Oquestra Nacional Russa estava dedicat esclusivament a compositors russos i que millor que interpretar una simfonia de Txaikovski. S’ha de destacar molt notablement en aquesta orquestra el so que produeix molt especialment la corda; aquesta orquestra té una corda molt potent, ja que és nota molt l’escola russa en els seus instrumentistes, perque hi ha una caràcteristica molt marcacda en ells que és que es nota molt que tots toquen tècnicament de la mateixa forma i això fa que el so que produeix la corda sigui molt peculiar i d’una gran qualitat. És un so molt voluminos, molt brillant, molt consistent i que que feia que el so fos molt pastat entre ells i tocant tots amb la mateixa arcada, i això fa que el so fos esplendit. Parlant de l’interpretació de la partitura el director va fer una feina molt ben treballada en tots els seus detalls en els frasejos, en les dinàmiques, en l’equilibri sonor entre totes les seccions de l’orquestra, amb una gran força musical i expresiva on tots els músics i el director estaven totalment entregats a la música de Txaikovski. La direcció de Pletnev va ser en tot moment segura, amb un control absolut i comunicació amb l’orquestra i amb una musicalitat profunda i brillant de la partitura del Txaikovski que va fer que la simfonia fos lo millor del concert.

 

Ofèlia Roca