Màgic Julian Rachlin

Temporada 2010-2011 de l’OBC

Dissabte, 9 d’abril de 2011

Ludwig van Beethoven
-Concert per a violí i orquestra en re major, op. 61

Robert Gerhard
-Simfonia núm. 3, “Collages”

Felix Mendelssohn
-Simfonia núm. 4 en la major, op. 90 “Italiana”

Julian Rachlin – Violí
Víctor Pablo Pérez – Director

El concert va començar amb el fantàstic concert per a violí i orquestra de Beethoven amb la part solista encarnada pel destacat violinista Julian Rachlin. Màgia és el que es va sentir i escoltar mentres va durar l’interpretació del concert de violí…ja que Rachlin és un violinista molt especial a part de tocar amb un altissim nivell tant técnic, artistic-musical. És molt especial perque ell a part d’interpretar la música i tocar les notes del concert de violí a la perfecció amb un so marabellos, precios i sobretot “màgic”, ja que aquest violinista quan esta a l’escenari emana una màgia especial a tothom que esta a la sala de concerts, i a més fa que l’orquestra i el director s’endinsin amb ell amb aquesta comunicació tant especial que fa que l’interpretació del concert de Beethoven fos magistral per part de tots els musics de l’escenari. Julian Rachlin a més posseeix una sensibilitat cautivadora, un magnetisme absolut a sobre
l’escenari i aquesta manera que té d’interpretar la música amb la seva ànima creadora que fa que la música estigui totalment viva que sembla que la puguis tocar amb els teus dits quan l’escoltes i poder gaudir de la poesia sonora que transmet amb el seu violí crean moments molt especials durant el concert.

La segona part va seguir amb la simfonia “Collages” de Robert Gerhard que va ser una partitura que no va passar ni amb pena ni amb gloria…ja que gaire be tots els asistents ens varem aborrir bastant, ja que veies a mollta part del públic vadellant, mirant el programa de mà i amb unes cares de que no entenien res del que estava sonant, la veritat que es una partitura amb molt poc ganxo i molt poc interes.

I finalment el concert va acabar amb la preciosa, fresca i dinamica simfonia “Italiana” de Felix Mendelsshon on Víctor Pablo Pérez va fer una interpretació amb molta frescura, energia dinàmica, amb molt bon fraseig i molt bona musicalitat.
Aquest director consegueix que els musics estiguin molt desperts i lis capta molt bé l’atenció i així poder tenir el control de l’orquestra en les seves mans.

L’OBC en aquest concert va donar un molt alt nivell i va ser un dels millors concerts que he sentit aquesta temporada amb una gran qualitat sonora i amb i amb una implicació absoluta amb Julian Rachlin i Víctor Pablo Pérez durant tot el concert.