Elijah de Mendelssohn

  • Camila Tilling – Soprano (la vídua)
  • Katarina Karnéus – Mezzosoprano (un àngel, la reina)
  • Werner Güra – Tenor (Obadjah)
  • René Pape – Baix (Elijah)
  • Antoni Ros-Marbà – Director

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Polifònica de Puig-Reig

El Liceu ha programat aquest meravellós oratori amb un encert absolut, ja que varem poder gaudir d’una extraordinària versió de la partitura de Mendelssohn.

Vull començar parlant d’ Antoni Ros-Marba ja que va ser realment l’anima de aquesta interpretació al dirigir amb total seguretat i coneixement de la partitura amb tots els seus tempos molt ben estudiats i dirigits, amb una musicalitat molt entesa i molt ben transmesa cap els musics, amb total control dels intèrprets ja que havia un cor molt gran i imponent, una orquestra amb una difícil partitura per interpretar sobre tot per la secció de corda, amb un fil conductor de la partitura molt ben enllaçat part rere part sense que es perdés en cap moment la tensió musical, amb unes dinàmiques de forts amb molta força expressiva i amb molta profunditat, uns pianos amb cos i alhora amb moments misteriosos i avalotats, i sobre tot va entendre a la perfecció la musica de Mendelssohm amb tot el que calia expressar.

Les parts sofistiques en aquesta ocasió va ser de primer nivell: la soprano CamillaTilling posseeix una veu d’un preciós timbre amb una tècnica vocal impecable que li permet poder fer tot el que vol amb la seva veu segons el que vulgui expressar. Va cantar amb moltissima sensibilitat i expressió, amb una excel·lent  musicalitat i amb una gran comunicació cap el públic.

La mezzosoprano Katarina Karneus va cantar amb molt bon gust musical i expressió, amb una veu d’un avalotat i carnós timbre i amb un  gran sentit dramàtic.

El tenor Werner Gura va cantar amb una veu esplèndida de bell timbre i amb molt cos sonor, a mes es un tenor perfecte per aquest tipus de repertori amb una gran musicalitat i sentit de l’estil dels oratoris.

El baix  René Pape va ser realment espectacular amb el seu paper d’Elias per moltes raons; una es la veu tant esplèndida que posseeix aquest cantant, una altre va ser la manera com va interpretar aquesta partitura amb la gran dificultat que te pel protagonista ja que ho envolta tot amb aguts, greus, legatos, fortes, pianos, gran  musicalitat, força expressiva i expressió dramàtica i el llarg i dens que es el seu personatge. Una interpretació magistral d’Elies.

Un altre factor importantissim d’aquesta obra es el cor, i aquest cor va ser interpretat amb el del Liceu juntament amb la Polifònica de Puig-Reig i que aquest  ensamblament va produir una massa coral espectacular amb un cos sonor de gran potencia aconseguint alhora que el cor sones molt homogeni i equilibrat. Va ser un cor que va estar al cent per cent en tot moment per part de tots els cantaires i que varen seguir la bona feina del director provocant que els moments corals estiguessin interpretats amb una gran força i musicalitat, va ser molt espectacular.

L’orquestra també va fer una feina molt notable d’aquesta meravellosa obra i que haig de felicitar al Liceu per programar-la dintre de la seva temporada amb molt encert i que desgraciadament es una partitura que s’interpreta molt poc al nostre país.

Ofèlia Roca