El piano de Haydn, Mozart i Beethoven

Remporada de l’OBC 2010-2011
Dissabte, 16 d’abril de 2011
Franz Joseph Haydn
– Concert per a piano i orquestra en re major, Hob XVIII: 11
Wolfgang Amadeus Mozart
– Concert per a piano i orquestra núm. 20 en re menor, KV 466
Ludwig van Beethoven
– Concert per a piano i orquestra núm. 5 en mi bemoll major, op. 73 “Emperador”
Rudolf Buchbinder – Piano
HAYDN
L’orquestració d’aquest concert és força reduïda, integrada només per dos oboès, dues trompes i corda. El primer moviment Vivace s’inicia amb una ampla melodia que domina tot aquest fragment escrit amb l’esquema de forma sonata, habitual com a primer moviment dels concerts clàssics. El segon moviment Un poco adagio sota el predomini de la melodia, i en el seu caràcter l’acosta al món de l’òpera amb una escriptura ornamentada que recorda una ària. El darrer moviment all’Ungarese és un dels molts exemples de música d’inspiració “turca” tant de moda a la Viena de l’època pel seu exotisme.
L’interpretació d’aquest concert de Haydn va ser en el seu primer moviment fresc i amb un so i musicalitat una mica plana en general, ja que faltava una mica de vivració tant per part del pianista com per l’orquestra, al mateix que es va produïr als dos següents moviments. Tot va estar molt ben tocat i molt ben polit en les notes i sons que emitien, però amb un aire i una manera d’interpretar una mica superficial i fred.
MOZART
En els concerts per a piano de Mozart l’orquestra té tanta importància com el solista i on el compositor va conseguir l’emancipació de l’orquestra. En el primer moviment hi ha una mena d’enfrontament entre solista i orquestra d’un gran dramatisme i que va continuant durant la resta dels moviments.
En l’interpretació d’aquest concert de Mozart va passar en general una mica el mateix que al concert de Haydn, on el pianista Rudolf Buchbinder va seguir tocant una mica superficialment musicalment parlant, al igual que li va transmetre a l’orquestra, ja que ell era el solista i director a la vegada, i es va notar potser una manca de feina en profunditat de la música de Mozart i més tocant aquest concert que és una música que per si mateixa dona molt joc a poder fer tota mena de dinàmiques, frasejos i jugar més amb el diàleg que hi ha entre el piano i l’orquestra, la cual va ser interpretat d’una manera molt plana i freda.
BEETHOVEN
En els concerts de piano de Beethoven podem apreciar el pas del Classicisme al Romanticisme, però també són en conjunt un fidel reflex dels avenços en l’escriptura pianística, i va anar conformant una manera d’escriure per al piano pensada a partir de les pròpies possibilitats de l’instrument i fins i tot anant més enllà.
Aquí el pianista va canviar totalment de registre en la seva manera de tocar i dirigir, al passar a interpretar la música de Beethoven amb molta energia, amb comunicació, amb musicalitat i amb molt intussiasme i que va provocar que els músics també caviesin totalment el so de l’orquestra brillant i sonor.
Rudolf Buchbinder va aprofitar tots els registres sonors i musicals que posseeix la partitura de Beethoven amb una interpretació amb força i amb una tècnica pianistica molt precisa, amb un volum del piano generos i amb una musicalitat expressiva.