novetat discogràfica

CD: RESOUND BEETHOVEN, Symphonies 1 & 2 de Ludwig van Beethoven

Orchester Wiener Akademie

Martin Haselböck – director3760014194702_600Discogràfica: ALPHA MUSICA

Gravat entre el 7 i 9 de desembre de 2014 al Landhahaussaal, Palais Niederösterreich de Viena

Scientific board: Brigit Lodes/Markus Grassl/Klaus Aringer/Stefan Weinzierl

Musikkonzept: Elisabeth Thausing-director/Christoph Haselböck-production

 

Aquest CD forma part d’un interessant projecte de la gravació de les simfonies de Beethoven en el lloc real vienès on es van estrenar en el seu moment. Quatre dels sis teatres on es van acollir les estrenes encara segueixen en peu avui en dia, així com les vuit sales de concert on van ser estrenades obres orquestrals del compositor. A més, el director musical Martin Haselböck ha gravat amb la reproducció dels instruments de l’època i la distribució orquestral històrica.

La Simfonia nº 1 de Ludwig van Beethoven va ser composta a Viena entre el 1799 i el 1800, i dedicada al baró Van Swieten, melòman i amic de Wolfgang Amadeus Mozart, i que es va estrenar a Viena el 2 d’abril de 1800 al Burgtheater. L’obra va ser criticada pel seu aspecte innovador: inportància dels metalls , obertura no començant per la tonalitat principal, nombroses modulacions, tercer moviment (falsament titulat Menuetto) massa ràpid, etc…, malgrat tenir una estructura molt clàssica. La primera simfonia és d’alguna manera una introducció a tot el que escriurà Beethoven més trad.

La Simfonia nº 2 va ser escrita a Viena entre el 1801 i 1802. Està dedicada al príncep Lichnowsky, avi del que seria polític i militar Felix Lichnowsky. L’obra es va estrenar en el Theater an der Wien el 5 d’abril de 1803, i va ser dirigida pel compositor. Va ser escrita en major part en l’estada de Beethoven a Heiligenstadt el 1802, quan va començar a experimentar els primers símptomes de sordesa. Beethoven la va escriure sense Minuet habitual de moltes simfonies i en el seu lloc va posar un Scherzo, que va donar a la composició una gran dimensió i energia. Després de l’estrena de la simfonia, els crítics van notar l’absència del tradicional Minuet, i van dir que la composició tenia molt poder, però que era massa excèntrica.

La gravació és de molt bona qualitat amb un so net i natural. La interpretació musical és interessant amb molt bones dinàmiques, brillant, musical i energica, amb uns tempos en general ràpids amb un fraseig marcat i resolutiu amb una articulació clara i precisa.