novetat discogràfica

CD: Sinfonia nº 7 de Dmitri Shostakovich

Russian National Orchestra

Paavo Järvi – director1429528477_frontDiscogràfica: PENTATONE

Gravat al the Great Hall of the Moscow Conservatory de Moscow, al febrer de 2014

Recording engineer: Roger P. de Schot

Editing, mixing and mastering engineer: Erdo Groot

Distribuidora: SÉMELE

 

La sinfonia nº 7 en do major “Leningrad” de Dmitri Xostkóvich, escrita l’any 1941, va ser estrenada per l’orquestra del Teatre Bolxoi sota la direcció de Samuïl a Kuibixev el de març de 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Està dedicada a la ciutat de Leningrad, nom que rebé a Sant Petersburg durant el període soviètic.

Va arribar a ser extraordinàriament popular tant a Russia com a Occident, adoptada com un símbol de la resistència a la invasió alemanya de la Unió Soviètica. En els darrers anys s’ha suggerit que l’obra, i particularment el cèlebre tema de la “invasió” del primer moviment, podria ser també interpretat com una peça anti-estalinista. L’autèntic significat de l’obra és difícil a causa de la incertesa que hi ha sobre la data en què el compositor va començar-ne la composició. Oficialment es va dir que el compositor havia començat la composició en resposta a la invasió alemanya, però hi ha autors que asseguren que un any abans d’aquesta invasió el primer moviment ja havia estat enllestit.

Se sap que Xostakóvich va continuar treballant-hi durant el setge de Lenigrad, mitjançant el qual les tropes alemanyes van intentar conquerir la ciutat. El 17 de setembre de 1941, el compositor digué per la Radio de Leningrad: “Fa una hora que he acabat la composició de dos moviments d’una gran sinfonia. Si tinc èxit en aquesta tasca , si aconsegueixo concloure el tercer i quart moviments, potser podré parlar de la meva Setena Sinfonia. Per què us dic aixó? perquè aleshores els oients que ara ens estan escoltant, sabran que la vida de la nostra ciutat està desenvolupant-se amb normalitat”.

El tercer moviment va ser conclòs el 29 de setembre en la ciutat de Leningrad, abans que Xostakóvich i la seva família foren evacuats a Moscou l’1 d’octubre de 1941. Es van instal·lar a Kuibixev el 22 d’octubre, lloc on va acabar completament la sinfonia.

Aquesta nova gravació aporta una verssió apassionada amb expresivitat i musicalitat, amb una direcció molt ben plantejada en el seu discurs musical amb totes les indicacions de la partitura presents i amb una qualitat sonora de bon nivell.