Novetat discogràfica

ORIENT-OCCIDENT Homenatge al poble Sirià

Enregistrament realitzat a la Colegiata de Cardona el 18 de febrer i els 6, 8 i 9 de maig de 2013 per Manuel Mohino.

Muntatge de masterizació SACD: Manuel Mohino

Idea i concepció del programa: Jordi Savall

Format: Un espectacular llibret de gran qualitat de 431 pàgines on està inclòs el CD amb fotos de la gravació a la Colegiata de Cardona i amb reproduccions de pintures i mosaics de l’època i tematiques orientals, amb una extensa explicació de les músiques i el seu entorn en francès, anglès, castellà, català, alemany, italià i arab.

Música: músiques de l’antiga Hespèria cristiana i jueva, les istampitte de l’Itàlia medieval, i les cançons, improvisacions i danses de Síria. Melodies i ritmes de les improvisacions del ney oriental i de les nostres flautes medievals, cants de l’islam, músiques del Marroc d’Istambul d’Israel de l’Iran i de Turquia, totes gravades amb un so de gran qualitat.

 

Waed Bouhasson: Oud, chant – Lior Elmaleh: chant – Hamam Khairy:chant, riq & sonaja – Oumeime Khalil: chant – Moslem Rahal: ney – Pierre Hamon: flûtes, ney & flûte de pan – Driss El Maloumi: oud – yair Dalal: oud – Jordi Savall: vielle & rebab – Wahab Badarne: qanun – Haka Güngör: qanun – Dimitri Psonis: oud, santur & saz – Michaël Grébil: ciste – Pedro Estevan i Erez Shmuel Mounk: def, darbukas & riq.

Músiques Siries

Músiques solidàries i textos contra l’oblit:

“Un dels defectes més tràgics de l’èsser humà és la seva gran capacitat d’amnèsia, com ens recorda Milan Kundera en el seu Llibre del riure i de l’oblit: -L’assasinat d’Allende va eclipsar ràpidament el record de la invasió russa de Bohèmia, la matança sagnant de Bangladesh va fer oblidar Allende, la guerra del desert del Simaí va fer callar el plor de Bangladesh, la matança de Cambodja va fer oblidar el Sinaí, etcètera, etcètera, etcètera, fins a l’oblit complet de tot per tothom-.

El primer recull de músiques dedicades al diàleg entre Orient i Occident comença a prendre forma a finasl del 2001, talment la recerca d’un antídot espiritual a l’amnèsia i contra el dramàtic i creixent conflicte de civilitzacions que tant protagonisme va assolir en aquells moments de la Guerra de l’Afganistan, iniciada el 7 d’octubre de 2001. Aleshores vàrem imaginar i portar a terme el primer projecte de Músiques per a la Pau, basat en un diàleg possible entre ORIENT-OCCIDENT tot invitant músics de l’Afganistan i Ken Zuckerman dels Estats Units d’Amèrica a participar en el concert del 10 de gener de 2002 a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquest concert d’any nou dedicat a la memòria de totes les víctimes dels conflictes al món va dur per títol Músiques per la Pau · Músiques Antigues & Músiques del Món interpretades pels músics de l’Ensemble Kaboul de l’Afganistan, Driss el Maloumi del Marroc i Yair Dalal d’Israel, juntament amb els solistes vocals i instrumentals de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XX.

També cal recordar que ara fa just 22 anys, va començar una altre terrible guerra ben aprop nostre, amb el cruel setge de la ciutat de Sarajevo, on més de 12.000 persones van morir i més de 50.000 van ser greument ferides per les tropes sèrbies. Aleshores, Europa concretament i el món en general van respondre amb un silenci absolut i anb una decisió, més que discutible, de no intervenció en el conflicte, amb la conseqüència d’una continuació del setge feroç de la capital de Bòsnia durant quatre anys (1992-1996). La intervenció internacional no va arribar de forma decisiva fins el 1995, però durant aquest temps, més de 20 milions de kilograms de projectils i de metralla havien ja desfigurat per sempre més la geografia fisica i humana d’aquesta ciutat.

Amb el dramàtic conflicte actual de Síria, el món assisteix de nou, paralitzat i totalment impotent, a una guerra cada vegada més sectària i sense control, amb una constant escalada de massacres d’innocents, que cada dia pren més una magnitud insuportable; fa pocs dies (el 21 d’agost), milers d’infants i dones (més de 1.300 morts segons les fons de l’oposició al règim de Baixar al-Assad) han mort enverinants amb gasos tòxics. Fins avui, més de 100.000 persones han mort en aquest conficte segons el Secretari General de les Macions Unides, i també ha originat un sofriment extrem a més de sis milions de nens, amb 3,1 milions de menors afectats pel conflicte, amb altres quatre milions de desplaçats interns i dos milions de refugiats en algun país veí. Avui tothom està molt indignat, però les paraules d’indignació ja no són suficients. S’han d’aclarir reponsabilitats i el món civilitzat ha d’exigir la fi immediata de totes les accions violentes contra la població civil.

Nelson Mandela ens recorda que: ser lliure no és només desfer les pròpies cadenes, sinó viure d’una manera que respecti i millori la llibertat dels altres. Aquest segon projecte ORIENT-OCCIDENT neix bàsicament de la voluntat solidària d’ajudar a prendre consciència del dramàtic conflicte i de la terrible guerra de repressió que pateix el poble sirià, compartint l’experiència musical amb músics de Síria i d’aproximar-nos al coneixement de la història d’una de les civilitzacions més antigues del món. Aquesta idea es va concretar en ocasió del Concert de Nadal Judicii Signum de finals de 2012 a Barcelona, en que vàrem invitar dos extraordinaris músics d’aquest país: el cantant i llaütista Waed Bouhassoun i el flautista (ney) Moslem Rahal. A partir d’aquella experiència impactant, vàrem decidir comptar amb la seva col·laboració en diferents projectes relacionats amb el diàleg intercultural i molt especialment amb el concert Pro·Pacem que vàrem fer a Barcelona el dia 20 d’abril d’aquest any 2013, on vàrem presentar el programa editat en el llibre-CD Pro·Pacem: Textos, art i músiques per la Pau, amb la col·laboració d’Antoni Tàpies, Fatema Mernissi, Edgar Morin, Raimon Panikkar i músics de tot l’arc mediterrani.

Finalment, deprés de mesos de preparació i de col·laboració en diferents concerts, entre els diversos músics de Síria, d’Israel, de Turquia, del Líban, de Grècia, del Marroc i d’Hespèrion XXI, decidim enregistrar i editar aquest nou estimulant diàleg entre músics orientals i occidentals a través dels instruments i de les músiques de l’antiga Hespèria cristiana i jueva, les istampitte de l’Itàlia medieval, i les cançons, improvisacions i danses de Síria: aquest ORIENT-OCCIDENT II esdevé un fervent Homenatge al poble sirià i vol ser de nou un antídot sensible a l’amnèsia que tant ens deshumanitza.

Músiques aparentment llunyanes en el temps i en l’espai, músiques sovint oblidades sota successives capes de modernitat o menyspreades pels seus orígens incerts, són les protagonistes d’aquest disc; danses, pregàries, cançons i planys d’una rara bellesa i d’una intensa emoció que també, amb la seva lleugeresa, ens alliberen d’arrels feixugues i de solituds evitables. Són melodies i ritmes que neixen de les improvisacions del ney oriental i de les nostres flautes medievals, dels fascinants cants d’un islam misteriós i evocador, de les carícies de l’arc del rebab i de la fermesa de la lira italiana, dels ritmes i batecs dels ouds del Marroc, d’Istambul i d’Israel, dels brillants puntejats del santur de l’Iran i del Kanun de Turquia, tots emportats i envoltats sempre pel pols vital i màgic de les indispensables percussions ancestrals. S’estableix així un veritable diàleg intercultural i espiritual portador de pau i d’esperança, respectuós de les identitats musical de l’altre i de la seva pròpia cultura, un diàleg lliure i ben lluny de qualsevol fanatisme, de tots els fanatismes que sempre neixen de la ignorància i de les convincions absolutes. La força d’una idea no es desenvolupa solament amb convincions, sinó sobretot gràcies als dubtes. Graham Greene ens recorda que el dubte és essencial per a la fe i, com diu Lesley Hazleton, si aboliu els dubtes no tindreu sinó convincions pures, la font de l’arrogància de tots els fonamentelismes.

Tal com afirma Amin Maalouf: per retornar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d’esperança, cal anar més enllà d’un diàleg de les cultures i les creences i avançar cap a un diàleg de les ànimes. Aquesta és, en aquest inici del segle XXI, la missió irreemplaçable de l’art. Amb el llenguatge de la música, aquest diàleg de les ànimes entre músiques i músics d’orígens i cultures tan diferents es fa evident que és possible, ja que malgrat les nostres diferencies religioses i culturals, podem reconstruir amb el poder de la música els ponts mentals i espirituals destruïts per tants segles de tragèdies, d’injusticia i de fanatisme”

Jordi Savall, Dublín 25 d’agost de 2013