1 diciembre, 2020

Vespro della Beata Vergine – John Eliot Gardiner

Temporada 2013-2014 de Palau 100

Divendres, 7 de març de 2014

 

Claudio Monteverdi

– Vespro della Beata Vergine (1610)

 

Monteverdi Choir

Cor Infantil de l’Orfeó Català (Gloria Coma-directora)

English Barroque Soloists

Sir John Eliot Gardiner – director

 

L’any 1610 es va publicar a Venècia un imponent volum de música sacra italiana en honor a la Verge Maria, amb música de Claudio Monteverdi, que aleshores treballava al servei dels ducs de Gonzaga a Màntua i que era conegut com a compositor d’innovadors madrigals i òperes. El volum comença amb un bell arranjament de sis parts a capella, lleument antiquat, de la Missa cantada a la Capella Sixtina, que podria contribuir a explicar-ne la dedicació al papa Pau V. Continua amb la brillant seqüència de cinc salms vespertins després de la invocació inicial, intercalats amb motets captivadors per a veus solistes, una sonata, un himne i un arranjament de set parts de Magnificat, que és exactament el que es va interpretar al concert.

A principi del segle XVII, gràcies a les campanyes evagèliques dels nous ordres religiosos catòlics, el servei de les vespres havia esdevingut una cermònia de gran importància musical a Italia, àdhuc superat la missa quant a esplendor musical i nombre de publicacions.

 

Els últims seixanta anys, musicòlegs i intèrprets no s’han posat d’acord sobre el contingut de la música que Monteverdi va incloure amb el títol “Vespro della Beata Vergine da concerto, composta sopra canti fermi”. És només una compilació a l’atzar o podem dir que es tracta d’una obra unificada? és realment una única peça musical consistent o va sorgir més per accident que no pas de manera intencionada? Els acadèmics hi estan dividits: alguns diuen que no, d’altres diuen que sí, però tots es basen en la pràctica litúrgica per reafirmar o argumentar la seva posició. Considerem les Vespres, per un moment, com la germana bessona sagrada de la primera òpera de Monteverdi, L’Orfeo, i es veu com va aportar les tècniques de l’escenari operístic a l’església, fusionat-les amb les cerimònies i rituals propis de l’església, en què la música podia cercar espais arquitectònics misteriosos.

A l’edició de la partitura del 1610 no es pot dubtar que en planificar aquesta primera publicació important de música sacra, Monteverdi i el seu editor Amadino tenien un clar interès a ampliar-ne l’atractiu al màxim, tot cercant un ampli mercat per a la difusió i interpretació d’aquesta música -com una seqüència litúrgica coherent per a qualsevol de les festes marianes i al mateix temps assegurant-se l’extrapolació dels moviments individuals. Més enllà d’això, alguns acadèmics ho han considerat una targeta de visita o fins i tot una sol·licitud de feina de Monteverdi -però per fer què? per anar a Roma? Certament la missa prima prattica sembla feta a la mida de la Capella Sixtina (i de fet se’n conserva una còpia manuscrita a la Biblioteca del Vaticà), mentre que les Vespres eren potencialment atractives per a qualsevol de les esglésies que interpretaven música elaborada.

 

Meravellosa versió de “Vespro della BeataVergine” de Claudio Monteverdi que ens va oferir John Eliot Gardiner juntament amb el Monteverdi Choir, Cor infantil de l’Orfeó Català, English Barroque Soloist i solistes vocals del Monteverdi Choir.

Gardiner és un gran intèrpret de la música del renaixemnt, barroc im classicisme amb els seus profunds estudis sobre la música que interpreta.

La partitura de Monteverdi es grandiosa tant en el seu contingut musical com per la seva vàlua històrica on hi han un molt variat color i textures vocals en la part del cor amb una escriptura profunda i alhora brillant on es descriu tota la bellesa possible que es pot compondre en una partitura.

John Eliot Gardiner sap treure tota aquesta riquesa instrumentals-vocal i bellesa en les seves interpretacions on et transporta al paradís musical i sensitiu. L’orquestra i cor liderats pel director son d’altíssim nivell amb un ventall amplísim dinàmic, expressiu, de fraseig musical, d’unificació vocal i instrumental, amb comunicaci, amb una tècnica impecable per part de tots els seus membres cantants i instrumentals, i el Cor Infantil de l’Orfeó Català va estar al nivell de la vetllada. La seva direcció és concreta i amb comunicació amb els seus músics, i on es va viure una versió màgica de la partitura amb una profunda lectura on Gardiner li va treure tot el suc a les seves formacions per enriquir la partiutra de Monteverdi, per així ser el vehicle per poder interpretar la gran partitura de Monteverdi amb tot el seu esplendor.