Tardes al Palau – La Real Cámara

Temporada Tardes al Palau 2013-2014

Dilluns, 16 de juny de 2014

 

Les músiques barcelonines de l’arxiduc Carles

Emanuele Baró d’Astorga: Obertura i ària

Charles Desmazures: Suite núm. 2 en Re major

Antonio Caldara: Tres àries de Clizia d’Il Nome più Glorioso

Giussepe Porsile: Obertura ex D d’Alceste

Francesc Valls: Motet Flos Carmeli

Tomàs Milans i Godayol: Tono a solo con violines a la Virgen SSma Candida hermosa azuzena

Tomasso Albinoni: Obertura i tres àries de Flora d’Il nascimento della Aurora

 

Raquel Andueza – soprano

La Real Cámara

Emilio Morenao – violí director

Puerto_BCN_grabado_francés_XVIII

 

A l’europa barroca, la música ocupa un espai ben particular, profundament lligada a les necessitats dels seus mecenes: músiques per al culte o de circumstàncies, músiques de table o de divertiment. L’òpera i l’oratori són gairebé sempre demostracions de poder, eines de propaganda i autoafirmació que sovint van lligades a fets polítics i socials específics i, per descomptat, a celebracions consuetudinàries de l’ostentació barroca, com ara la litúrgia i la rutina de la vida diària cortesana i civil.

No va ser una excepció la Barcelona de l’arxiduc Carles, el qual, educat a Viena i enamorat de la música italiana, no vol prescindir de la música i encarrega als millors i més famosos compositors del seu temps obres per ser estrenades i interpretades a la seva cort barcelonina, que havia proveït d’una capella reial composta per els més destacats músics, tant locals com forans, amb l’objectiu d’omplir cada espai de la seva quotidianitat d’una música a la glòria del seu nom “Il Nome più Glorioso”, del de la seva dona “Il più bel Nome” i de la seva condició de Carolus III Hispanorum Rex.

LO 06 ANDUEZA 10.jpg

 

En el programa del concert es va voler recollir el més assenyalat de les novetats  que van propiciar el gran canvi en la música hispana del segle XVIII amb l’arribada massiva de la moderna música francesa i italiana, gràcies tant a l’arxiduc Carles com al seu rival Felip d’Anjou, i que els primers anys del segle es podien sentir com a gran novetat i projecte futur, tant a Barcelona com a Sevilla, Madrid i fins i tot a la Nova España americana.

la-real-camara1

Va ser un concert interessant per il·lustrar musicalment la música que s’interpretava a principis del segle XVIII a Barcelona.

Es van intercalar partitures orquestrals amb altres vocals amb La Real Cámara liderada per el violinista Emilio Moreno i la soprano Raquel Andueza.

La interpretació per La Real Cámara va ser molt correcta en la seva afinació i articulació, amb una musicalitat lineal i curosa. La soprano Raquel Andueza va cantar amb comunicació, amb bon estil i una dicció clara amb bon gust musical. El grup instrumental i la cantant van estar conjuntats en tot moment.