Quartet Casals I a l’Auditori

Temporada 2012-2013 Cambra Auditori

Dijous 29 de novembre de 2012

 

Franz Joseph Haydn

– Quartet de corda en Mi bemoll major op. 33 núm. 2, Hob III: 38, “La broma” (1781)

Franz Schubert

– Quartet de corda núm. 10 en Mi bemoll major, op. 125/1 D87 (1813)

Dmitri Xostakóvitx

– Quartet de corda núm. 15 en Mi menor, op. 144 (1974)

 

Vera Martínez Mehner, Abel Tómas Realp – Violins

Jonathan Brown – Viola

Arnau Tomás Realp – Violoncel

 

 

El geni innovador de Franz Joseph Haydn (1732-1809) va atorgar al quartet de corda els seus senyals d’identitat. Sense trencar els llaços amb la tradició, va crear un nou llenguatge explorant noves possibilitats tècniques. De fet, el compositor austríac l’autèntic creador del gènere, de manera que, a la seva mort, els seixanta-vuit quartets que figuren en el seu catàleg constitueixen un enlluernador tresor cambrístic. La peça escollida pel Quartet Casals que va obrir el programa -el Quartet de corda en Mi bemoll major, op. 33 “La broma” (anomenat així a causa dels últims compassos del Finale)-, mostra amb eloqüència l’evolució del gènere. Els sis Quartets op. 33, publicats per l’editor Artaria a l’abril de 1782, també coneguts com a “Quartets Russos” pel fet d’estar dedicats a l’aleshores pel futur tsar Pau I de Rússia, atorguen al gènere un estatus superior, una nova personalitat expressiva i sonora més enllà de l’esperit dels divertimentos. L’autonomia de les veus ja és plena i equilibrada. El lirisme de l’Allegro moderato cantabile inicial; l’energia de l’Scherzo, amb un trio de sorprenent lleugeresa de línia; el superb Largo sostenuto, ben contrastat, i l’enginyós Presto deixen empremta en l’oïdor més pel seu esperit innovador que no pels avenços tècnics.

El Quartet Casals va tocar Haydn amb una gran frescura, musicalitat deliciosa, sonoritats cristalines, amb energia i expressivitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S

Seguint els seus models -Haydn i Mozart-, el vienès Franz Schubert (1797-1828) aporta al gènere un alè poètic, un sentit del contrast i una riquesa melòdica que segueix emocionant l’oient per la seva commovedora expressivitat. El Quartet de corda núm. 10 en Mi bemoll major, escrit al novembre de 1813, el mateix mes en què conclou la Simfonia núm 1, respira serenitat, emcant i bon humor, en un clima d’optimisme instaurat per l’Allegro moderato incial. Com sempre en l’escriptura schubertiana, hi ha contrastos poderosos, però predomina el clima serè. L’obra, exquisida, té un Allegro final molt inspirat i, emcara que hi és palpable la influència de Mozart, la inspiració ja és plenament schubertiana.

El quartet de Schubert va ser interpretat amb rigor i sonoritat adequada, la musicalitat que varen desplegar va ser fantàstica, i que es nota que tenen la música de Schubert arrelada a la seva formació ja que recentment han fet l’integral dels quartets de corda de Schubert a la recent Schubertiada de Vilavertran, i això fa que toquin les partitures amb gran maduresa.

El programa es tancava amb una obra crepuscular del gran compositor rus Dmitri Xostakóvitx, el Quartet de corda núm. 15 en Mi bemoll, escrit el 1974, un any abans de la seva mort. Obra d’accents colpidors, està formada per sis adagis enllaçats sense interrupció (Elegia, Serenata, Intermezzo, Nocturn, Marxa fúnebre i Epíleg) i, com succeeix en l’últim Xostakóvitx, la música sembla moure’s en un flux temporal únic, marcat per contrastos angoixants. Música desesperada que alerta episodis de tristesa, queixa, violència i desesperança, plasmats amb un sorprenent ventall de recursos tècnics i expressius i màxima tensió emocional.

L’interpretació de quartet de Xostakóvitx va ser colpidora, tant per la partitura en si mateix com per l’interpretació que ens va oferir el Quartet Casals que va ser realment desgarradora, brutal, molt emocionant, amb una intensitat dramàtica colpidora, amb un domini musical i instrumental absolut, ja que és molt difícil tocar aquest quartet núm. 15 i que molt poques formacions estan capacitades per tocar aquesta música i més amb el nivell del Quartet Casals. El Quartet Casals a mida que va evolucionant en els anys de cada vegada son més bons en tots els nivells i més profunds. La seva maduresa musical i intrumental es tal que en aquests moments cada vegada que interpreten una partitura  i més com el quartet de Xostakóvitx traspassen les fronteres interpretatives i arriben a un nivell que et transmeten tot el que la música et vol dir i vol expressar. La entrega per part d’ells es absolutament volcada a la música que interpreten i busquen realment el que expressa la partitura arribant al nivell que s’endinsa absolutament dintre teu.

La tècnica instrumental del Quartet Casals es d’altíssim nivell per part dels seus quatre membres, i que tenen aquesta tant especial conexió entre ells, aquesta ecxel·lent inteligencia musical que fa que fagin unes interpretacions de referencia i úniques amb les seves interpretacions amb moltíssima personalitat, ja que el Quartet Casals ja té la seva manera de tocar molt personalitzada i molt pròpia que els fa únics. Tot això fa que siguin un dels millors quartets de corda del panorama musical actual europeu.