Palau 100 – últim concert de la Temporada 2013-2014

Temporada 2013-2014 de Palau 100

Dimarts, 3 de juny de 2014

 

Ramon Humet: Cant d’amor a la vida (Sky Disc) (text de Rebecca Simpson)

Joseph Canteloube: Chants d’Auvergne

Wolfgang Amadeus Mozart: Vesperae Solennes de Confessore, KV 339

 

María Bayo – soprano, Gemma Coma-Alabert – mezzosoprano, David Alegret – tenor, Joan Martín-Royo – baríton

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (dir: Josep Vila i Casañas)

Orquesta Sinfónica de Navarra

Víctor Pablo Pérez – director

 

La formació científica com a enginyer en telecomunicacions del compositor Ramon Humet ha influït de forma notable en el seu horitzó expressiu, tant pel que fa a la temàtica cosmoantropològica amb fonaments en l’antiga tradició pitagòrica d’algunes de les seves obres, com en la mateixa actitud objectiva, distanciada, amb què le compositor ordena amb “esprit de géométrie” les seves composiscions i sense que cap turbulència anímica les enteli. Escenes d’ocells és un retaule per a orquestra en tres moviments en què el més característic és la simbiosi que s’estableix entre el cant dels ocells concrets evocats en cadascun dels moviments i els respectius entorns naturals on habiten.

Joseph Canteloube es un compositor francés amb una gran ifluència de les cultures més diverses i de la música popular. Es un compositor bastant particular, però considerat per això mateix des de la prespectiva del centralisme parisenc. Les tesis del compositor sobre la bellesa i la veritat de la cançó popular, recolzades en el model del nacionalisme conservador i catòlic de Charles Maurras i del partit Action Française. Les Chants d’Auverge és u recull de trenta-quatre cançons populars en llengua occitana totes procedents de la zona del Massís Central francès, que el compositor va anar harmonitzant i publicant del 1923 al 1955 i que ell mateix va instrumentar per a orquestra.

L’obra de Canteloube va estar interpretada a la part solista per la soprano María Bayo. La soprano va cantar amb molt gust lineal i vocal les cançons populars amb una dicció perfecte i molt bona afinació . Li va possar molta simpatia bon humor a la selecció de els Chants d’Auvergne. L’Orquesta Sinfónica de Navarra va sonar molt clara i brillant en la part orquestral amb una direcció eloqüent i rigorosa per part de Víctor Pablo Pérez.

Wolfgang Amadeus Mozart adquereix un nou càrrec a Salzburg de proporcionar regularment música religiosa a la cort del seu patró, el príncep arquebisbe Hyeronimus Colloredo, i fruit d’un d’aquests encàrrecs és la composició i l’estrena, suposadament el setembre de 1780, de Vesperae Solennes de Confesore, KV 339, música per a l’ofici de vespres dedicat a commemorar la festivitat d’un sant important no identificat. L’obra composta per a trombons en les quatre tessitures en l’orquestra, veus solistes, cor i orgue obligat, consta de sis moviments corresponents als cinc salms més un magníficat final que solien cantar-se en la cerimònia solemne d’aquella hora canònica de capvespre.

En la partitura de Mozart es van afegir el Cor de Cambra del Palau i els quatre solistes María Bayo, Gemma Coma-Alabert, David Alegret i Joan Martín-Royo.

El Cor del Palau va cantar amb correcció, afinació i bona articulació, però amb una secció de les sopranos amb poc volum i que va fer que estiguesin en molts moments a segon pla. Els solistes van cantar amb correcció durant tota la partitura. La direcció de Víctor Pablo Pérez va ser resolutiva, eficaç i musical.