L’OBC i la setena de Mahler

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 18 de gener de 2014

 

Gustav Mahler

– Simfonia núm. 7 (1904-1905)

 

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Eliahu Inbal – director

La Setena de Mahler sorprèn per un agosarament experimental que, a la manera de Mozart, pren una aparença amable. Això, malgrat la visió que projecta sobre la vida: una visió que desenganyada que continua el missatge de la Sisena.

Els seus cinc moviments presenten una forma cíclica.

Al bell mig, un sinistre Scherzo fa d’eix de simetria de tota la simfonia. A cada banda, un nocturn. Als extrems, el primer moviment i el Finale comencen i acaben l’obra des de la desesperança.

I Allegro, II Primer nocturn, III Scherzo, IV Segon nocturn, V Finale

Els dos moviments extrems, centrats en la problemàtica existencial, tenen un llenguatge harmònic que sembla anticipar la generació posterior. En l’oasi dels moviments centrals, en canvi, la Setena retrocedeix al món de poesia popular i amorosa en què es basen les quatre primeres simfonies.

El primer moviment presenta un instrument que no és propi de l’orquestra simfònica, sinó de la banda: el saxhorn tenor.

La Setena Simfonia de Gustav Mahler per part de l’OBC i Eliahu Inbal va ser fantàstica: el director és un gran especialista en aquest tipus de repertori amb la seva gran trajectòria professional i maduresa interpretativa. Aquesta simfonia de Mahler és bastant complexa en el seu entendiment estil·istic i formal, ja que es una escriptura una mica més menys clara musicalment que les altres simfonies del compositor.

Eliahu Inbal va arodonir l’interpretació de la simfonia amb un total control de la seva forma musical i estilística aconseguint que tot tingues un sentit per on conduir la música. Va ser una interpretació plena de musicalitat viva, de frasejos amb intel·ligència, amb profundita musical i sonora, amb contrastos sonors i de textura orquestral. La seva visió de la partitura va ser enriquidora per la música de Gustav Mahler on va aconseguir que es poguesin sentir tots els sentiments del compsitor volcats a la partitura amb moments molt lírics, contrastats amb uns altres de tristesa.

El treball amb l’orquestra va ser espectacular amb un so compacte amb profunditat, amb una corda densa i brillant, amb un so completament unificat. Amb el metall i la fusta va fer una feina d’unitat sonora molt notable amb un equil·libri amb la corda perfecte, i qu’els músics de l’OBC es van acoplar al director amb rigor i total entrega. Eliahu Inbal, posseeix  allò que pocs directors posseeixen: la total comunicació entre la música i els músics i que es converteix en el vehicle per fer una molt bona versió de la Setena de Gustav Mahler.