L’OBC i el Requiem de Mozart

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 1 de març de 2014

obc portada britten

Benjamin Britten

– Serenata per a tenor, trompa i corda, op 31 (1943)

Wolfgang Amadeus Mozart

– Requiem enn Re menor, KV 626 (1791), versió Sussmeyer

 

BRITTEN

Werner Güra – tenor

Juan Manuel Gómez – trompa

MOZART

Elizabeth Watts – soprano

Ann Hallenberg – mezzosoprano

James Gilchrist – tenor

José Antonio López – baríton

Cor Madrigal (dir. Mireia Barrera)

Orquestra Simfonica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Pablo González – director

 

Benjamin Britten l’any 1942, en tornar dels Estats Units i durant un dels períodes més productius de la seva carrera, el retard al llibret per a l’òpera Peter Grimes va permetre al músic escriure una de les seves obres més commovedores, la Serenata, opus 31, combinant l’encàrrec d’una obra per a trompa per part del jove virtuós Dennis Brain amb el seu propi interès per la veu de tenor. El resultat va ser un cicle de poemes sobre textos dels millors poetes britànics que daten d’entre els segles XV i XX i que parlen de la nit, el son i els somnis, un retorn que Britten va fer seu i que va reaparèixer en obres com el Somni d’una nit d’estiu.

Els sis moviments descriuen els diversos caràcters dels poemes, que transmeten una certa sensació de decaïment mitjançant imatges com una muralla en ruïnes, la mort d’una rosa o una marxa funerària. En un primer moment, Britten va arranjar un setè poema que va descartar i reaprofitar, anys méstard, al Nocturn.

La interpretació de la Serenata de Britten va ser excel·lent per part dels dos solistes Juan Manuel Gómez i Werner Güra. Aquesta meravellosa partitura del compositor anglès va ser en els concerts del cap de setmana de l’OBC la primera vegada que s’interpretava per la formació orquestral.

Per interpretar aquesta partitura de Britten es necesiten dos solistes d’alt nivell, i els solistes que vam poder gauidir eren d’alt nivell: a la part solista de trompa va tocar el solista de la secció de trompes de l’OBC Juan Manuel Gómez que va tocar amb una gran sensibilitat i amb una interpretació impecable (donada la dificultat de la part solista) i amb molta elegancia, ja que es un instrumentista de gran nivell tant tècnic com musical, i que li va aportar a la partitura expressivitat, musicalitat de qualitat, un so de la trompa net i pur amb una molt bona afinació amb una técnica impecable. Té un total domini de l’instrument i que això li permet poder fer servir tots els recursos necesaris que requereix la partitura passant pels pianos més delicats fins els fortes més rics sonorament, ja que va tocar amb una trompa natural al principi i el final de la obra i amb la trompa tradicional que es fa servir normalment amb tottal  naturaliat tècnica, i tot envoltat amb una gran entrega cap a la música.

El tenor Werner Güra també va fer una interpretació impecable en tots els seus sentits: el tenor és un gran interpret d’aquest tipus de repertori i que va aportar amb la seva interpretació expressivitat i sensibilitat, amb una dicció impecable on s’entenia perfectament tot el texte, amb una veu amb qualitat sonora amb un timbre bonic i amb una projecció de la veu clara i concreta, amb total domini de la seva veu per poder moldejar-la a la perfecció per donar els colors i expressivitats necesaries per la part complexa que es pel tenor solista que aborda aquesta partitura amb expressivitat comunicativa cap a la música i el públic.

Werner Güra i Juan Manuel Gómez es van conjuntar a la perfecció i van crear moments molt màgics, ja que aquesta partitura es molt especial i sensible, i qu’ells van saber transmetre aquesta màgia sonora i sensitiva de la partitura.

La secció de corda de l’OBC juntament amb el seu director Pablo González es van acoplar perfectament a els dos solistes.

Wolfgang Amadeus Mozart després de la producció de l’època de Salzburg, que semblava allunyada de la reflexió i el recolliment, obres posteriors del compositor mostren una espiritualitat humana i la confiança en un móm millor. Però, tot i aquest canvi, segurament motivat per la vinculació a la francmaçoneria, el cert és que, des de molt jove, el compositor sentia terror a la mort. A l’estiu del 1791, el comte Franz von Walsegg va enviar un missatger a encarregar la partitura del Requiem a Mozart a canvi d’una bona suma de diners i del secret sobre l’autoria, amb la intenció de fer-la passar com a pròpia.

Mozart, desesperat per la pobresa i assetjat pels deutes, va rebre per endavant la meitat dels diners. En aquell moment, però, a més d’exercir de mestre de capella a la catedral de Sant Esteve de Viena, estava ocupat amb l’estrena de La clemenza di Tito i La flauta màgica i havia d’enllestir el Concert per a clarinet i una cantata maçònica. Esgotat per tant d’esforç, va caure greument malalt. Des d’aleshores i fins a la mateixa nit de la seva mort, es va dedicar exclusivament al seu Requiem.

A la segona part es va gaudir del fantàstic Requiem de Wolfgang Amadeus Mozart.

La interpretació va ser molt correcte en tot el seu contexte amb totes le dinamiques necesaries que requereix la partitura per part de la direcció de Pablo González amb algun desajustament en la seva batuta sobre tot al “Dies Irae” on l’orquestra se li va descuadrar en les seves ràpides corxeres, i on va faltar una batuta més clara i precisa.

En la part vocal solista els quatre cantans van cantar amb seguretat, correcció i afinació: la soprano Elizabeth Wattts va cantar amb un bell tímbre vocal amb seguretat, la mezzosoprano Ann Hallenberg va cantar amb una veu densa i noble, el tenor James Gilchrist va cantar amb una veu brillant i una dicció mot clara i el baríton José Antonio López va cantar amb molta seguretat tècnica.

El Cor Madrigal va tenir una intervenció també impecable en la part important del Requiem, ja que el cor és qui posseeix la part amb més pes de la partitura. El so del cor va ser poderós i compacte i alhora delicat i sensible amb un  total equil·libri de les quatre veus amb una afinació fantàstica, amb un bon nivell tècnic on es van entendre a la perfecció les col·loratures que tenien en algun dels  moments de la partitura, i amb un color sonor del cor de qualitat, i on la seva directora Mireia Barrera segueix fent la seva excel·lent feiana al capdavant del Cor Madrigal.

L’OBC va respondre a la perfecció a les indicacions del director i a les expressivitats de la profunda música de Wolfgang Amedeus Mozart, i ha destacar el solo de trombó per part del solista Vicent Pérez al “Tuba mirum”.

obc britten 1obc brittenobc requiem brahms