L’OBC i el Mozart de F.P.Zimmermann

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 15 de març de 2014

Igor Stravinsky

– Concert en Re major per a orquestra de corda (1946)

Wolfgang Amadeus Mozart

– Concert per a violí i orquestra núm. 3 en Sol major, KV 216 (1775)

– Concert per a violí i orquestra núm. 4 en Re major, KV 218 (1775)

Igor Stravinsky

– La consagració de la primavera (versió 1947) (1911-1913)

 

Frank Peter Zimmermann – violí

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Pablo González – director

 

En el decurs de l’any 1775, Mozart, aleshores a les ordres del príncep arquebisbe de Salzburg, Hyeronimus von Colloredo, va enllestir unes 30 partitures, entre les quals hi havia dues òperes, obres per a església, sonates, divertiments i cinc concerts per a violí que van veure la llum entre l’abril i el desembre d’aquell any. El Concert núm. 3 en Sol major, datat el 12 de setembre de 1775, en el qual Mozart es distancia clarament del seu predecessor, escrit a penes tres mesos abans. Sense apartar-se gaire de l’estil galant i la influència francesa, el compositor obre aquí la porta a un nou llenguatge que posarà de manifest, especialment al darrer moviment, l’enorme riquesa de la seva imaginació. El Concert núm. 4 en Re major -anomenat també Concert d’Estrasburg per l’ús d’un tema d’aquesta procedència al moviment final- va ser escrit a l’octubre següent. De virtuosisme brillant i espectacular, torna la mirada cap a la música italiana.

El violinista Frank Peter Zimmermann va tocar els dos concerts de violí de Mozart magistralment: Zimmermann és un violinista de gran talent amb una tècnica i musicalitat impecable amb una afinació extrordinaria. La seva interpretació dels concerts de Mozart van estar plens de brillantor, de virtuosisme, musicalitat, de frescura i naturalitat tot envolcallat amb un so espectacular del seu Stradivarius amb una gransidisima qualitat sonora. És un violinista amb carisme i gran comunicació cap el públic amb un domini absolut del violí on li permet poder expressar tot el que ell vol donar a la música i a les seves interpretacions.

 

La primera obra del concert d’Igor Stravinsky, el Concert en Re per a orquesra de corda, forma part de l’etapa americana del compositor i va ser escrita a Hollywood, entre el 1946 i el 1948, a petició del director suís Paul Sacher, amb motiu del 20è aniversaride la Basler Kammerorchester.

L’obra de la segona part la Consagració de la primavera va ser estrenada el 29 de maig del 1913 al Théatre des Champs-Élysées. La seva arribada als escenaris, de la mà dels Ballets Russos de Serge de Diaguilev i amb coreografia de Nijinski, va comportar un dels escàndols més clamorosos i llegendaris de tota la història de la música. Anys després, l’escriptora Gertrude Stein recordava que “va ser impossible percebre el so de la música durant tota la representació”.

D’una lucidesa innovadora, la Consagració de la primavera va colpir els espectadors del començament de segle XX amb la seva sonoritat sense precedents: disssonàncies, harmonies agosarades, ritmes agruptes i una nova orquestració evocadora del vigorós batec de la natura que reneix, van ser els elements amb què Stravinsky va plasmar la dansa mortal d’una donzella enmig d’un salvatge ritual pagà de primavera.

La interpretació de la Consagració de la primavera va ser de bon nivell, ja que l’OBC posseeix una molt bona secció de vent-fusta i vent-metall i que en aquesta partitura son els absoluts protagonistes. Ja només començar la partitura per un fantàstic solista de fagot que va introduir l’obra amb rigor i professionalitat com totes les altres intervencions de la resta de solistes del vent i els tuttis de totes les seccions amb una corda unificada. Musicalment va ser correcte de la mà de Pablo González amb un so brillant i conjuntat i amb una manca de profunditat musical.