L’OBC i el Festival Rakhmàninov

Temporada de l’OBC 2013-2014

Dissabte, 8 de febrer de 2014

Seguei Rakhmàninov

– Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op. 43 (1934)

Nikolai A. Rimski-Kórsakov

– Scheherazade, op. 35. Suite simfònica per a orquestra (1888)

 

HJ Lim – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Pablo González – director

 

La Rapsòdia sobre un tema de Paganini, escrita a Suïssa el 1934, és una de les obres més reconegudes de Rakhmàninov, segurament per la seva escriptura efectista i pensada per al lluïment de l’artista. La va estrenar ell mateix el 7 de novembre de 1934 a la Lyric Opera House de Baltimore, amb l’Orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski.

Tot i que l’estil és similar al d’un concert per a piano i orquestra, l’estructura consta d’un ùnic moviment subdividit en parts i es basa en els 24 capricis per a violí sol de Niccolò Paganini -una obra sobre la qual ja havien treballat compositors com ara Schumann, Brahms i Liszt.

L’estructura interna es basteix a partir de tres grups: el primer, de la introducció a la variació número 11; el segon, entre les variacions 12 i la 18, i la resta, pertanyent a l’última secció. La novetat és que Rakhmàninov introdueix en alguns passatges de l’obra el Dies Irae alhora que el tema de Paganini sovint queda desintegrat a la mínima expressió.

El cap de setmana de l 7, 8 i 9 de febrer l’OBC ha dedicat els seus concerts amb tres programes diferents dedicat a la música de Serguei Rakhmàninov: el divendres els concerts per a piano i orquestra núm. 1 i 2, el dissabte la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, i el diumenge el concert per a piano i orquestra núm. 3 i les Danses simfòniques juntament amb la pianista coreana HJ Lim i amb el seu director titular Pablo González.

El dissabte a la primera part es va interpretar la Rapsòdia sobre un tema de Paganini amb la pianista HJ Lim a la part solista: l’interpretació per part de la pianista va ser brillant en tots els seus aspectes, ja que aquesta pianista té una gran personalitat alhora de tocar amb una gran força expressiva i física que li permet treure del piano un so gran i sonor. La seva manera de tocar està plena de seguretat amb una musicalitat intensa i una gran vitalitat, amb un gran virtuosime amb una articulació perfecta on s’enten tot el que està tocant, amb un treball de les partitures intel·ligent amb coherència i profunditat amb una gran expressivitat i comunicació. Va agradar tant que ens va deleitar amb dos bisos.

 

Composta el 1888, Scheherazade es basa en el llibre Les mil i una nits. D’orquestració enlluernadora, amb molt de color, es divideix en quatre moviments, i cadascun descriu un dels mil contes: El mar i el vaixell de Simbad, La història del príncep Kalendar, El jove príncep i la jove princesa i Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat superat pel Genet de Bronze. D’estructura similar a un poema simfònic, musicalment arrenca amb quatre notes descendents de l’escala de tons que suposadament descriuen l’implacable sultà Xahria, per donar pas després a una melodia captivadora i sensual, amb un solo de violí acompanyat d’arpa, que reapareixerà a cada moviment i que s’associa a la narradora de la història, Sheherazade, l’esposa del sultà, que aconsegueix commoure’l amb les seves narracions i evitar així la mort. Amb tot, Rimski-Kórsakov sempre va defensar una lectura no programàtica de la seva obra i va negar que els personatges evolucionessin de forma clara i argumental.

A la segona part es va interpretar la coneguda partitura de Rimski-Kórsakov “Scheherazade”. La lectura que va fer Pablo González va ser molt vital, enèrgica i brillant, plena de musicalitat i frasejos interns, amb sensibilitat i sonoritats màgiques necesaries a la partitura . En aquesta ocasió l’OBC va sonar fantàsticament amb un so ple de brillantor, amb una corda compacte i un metall sonor i conjuntat.

La partitura està plena de intervencions solistes: ja al principi el màgic solo del concertino de l’orquestra que es repeteix durant tota l’obra interpretat en aquest cas pel concertino convidat Luc Héry que va tocar amb un so preciòs amb sensibilitat i afinació impecable. Solos destacats del trombó, la trompa, la flauta, el fagot, la trompeta, l’oboe, el clarinet i l’arpa que van ser interpretats fantàsticaemnt pels solistes de l’OBC. Aquesta es una partitura que per moltes vegades que s’hagi sentit sempre és un plaer tornar-la ha sentir en directe al ser una música preciosa que et deixa molt agust.