L’OBC al Palau

Temporada del “Cicle Coral Orfeó Català” 2015-2016

Dijous, 7 de juliol de 2016

palau-de-la-musica-catalana

Manuel Blancafort

– Solemne Cantata Vorgo Maria. Sis estampes vocals simfòniques

Piotr Ílitx Txaikovski

– Simfonia núm. 5 en Mi menor op. 64

 

Orfeó Català. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (dir. Josep Vila i Casañas)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Antoni Ros Marbà – director

 

La Solemne Cantata Verge Maria de Manuel Blancafort són sis estampes simfonicovocals, en qué la part vocal resulta d’una tria de versicles dels oficis divins corresponents a les principals festes marianes: Immaculada, Anuntiatione, Nativitate, Aegyptum, Calvarium, Assunptione. L’obra és plena de contrastos i situacions variades, i en paraules de l’autor: “La poesia del diàleg entre Gabriel i Maria, l’alegria de Betlem, la intensitat dolorosa del Calvari i l’exultació triomfal de l’Assumpció, a tall d’intermedi una evocació de la fugida a Egipte, part que el cor canta sense paraules”. L’estrena va tenir lloc al Palau de la Música Catalana al 1968 dirigida per Lluís M. Millet.

El concert va començar amb la poc interpretada partitura de Blancafort.

El protagonisme va estar marcat per l’Orfeó Català i el Cor de Cambra on va fer una interpretació d’alt nivell vocal en la seva cohesió entre les veus, sempre amb un equilibri encertat, amb un color timbric interessant i brillant, amb bon treball vocal i musical previ per part de Josep Vila i Casañas. La Solemne Cantata Virgo Maria va estar ben plantejada en el seu discurs musical per part d’Antoni Ros Marbà amb una sempre efectica OBC.

13612149_1167366836646938_4825822113570286030_n

La Simfonia núm. 5 de Txaikovski va ser composta entre el maig i l’agost de 1888. Va ser estrenada el 6 de novembre de 1888 a Sant Petersburg sota la direcció del mateix compositor. És una simfonia de caràcter cíclic, a causa de l’aparició d’un mateix tema “motto” en més d’un moviment. El tema “motto” deriva d’un passatge de l’òpera de Glinka “Una vida pel tsar”. El tema “motto” té un caràcter fúnebre al primer moviment, però gradualment va transforman-se en una maxa triomfal, que domina el darrer moviment. Txaikovski es va mostrar especialment atret per aquest tema, perquè el lema de la simfonia és la Providència, concepte estretament lligat a l Destí (el tema de la quarta simfonia). El caràcter canviant del “motto” al llarg de la simfonia sembla implicar que el compositor expressa optimisme respecte del Destí (un punt de vista que no reprendria en la seva sisena simfonia).

A la segona part es va interpretar la fabulosa Simfonia núm. 5 de Txaikovski. Ros Marbà va plantejar una interpretació intensa i expressiva de la partitura, amb un so poderós de l’orquestra i destacant el dramatisme de la partitura contrastant amb altres moments més lirics, romàntics i brillants. L’OBC va respondre a la perfecció a les indicacions del mestre on van plasmar la personalitat del director. Es van poder sentir textures orquestrals amb interès sonor amb uns bons solos dels instruments de vent i amb comunicació cap el públic.

13615093_1167366829980272_635672628945476103_n