Cor Jove de l’Orfeó Català

Estiu al Palau 2016

Diumenge, 3 de juliol de 2016

13524423_829705460500342_2560993890417443423_n

Gioachino Rossini

– Un petit train de plaisir

– Il Carnevale di Venezia

Gabriel Fauré

– Madrigal op. 35

– Les Djinns op. 12

Cristòfor Taltabull

– Comiat de l’ànima

Gabriel Fauré

– Requiem en Re menor op. 48

 

Elionor Martínez – soprano

Andreu Martínez Miret – baríton

Josep Buforn – piano

David Malet – orgue (piano)

Cor Jove de l’Orfeó Català

Esteve Nabona – director

 

Les obres que van obrir el concert les va escriure Rossini com a purs divertiments. De fet, la primera (Un petit train de plaisir) forma part del gruix ingent de petites obres conegudes com a “pecats de vellesa” que el compositor italià va escriure els darrers anys de vida. Molt abans, però, ja havia escrit moltes obres de circumstància, com el Carnevale di Venezia l’any 1821.

Gabriel Fauré fou també una figura clau de la música francesa de finals del segle XIX. En “Madrigal” la música tradueix l’atmosfera mòrbida tan fin-de-siècle del poema d’Armand Silvestre, mentre que en “Les Djinns” posa en música un dels millors poemes de Victor Hugo. Com en el texte, que va afegint peus mètrics al vers fins al clímax i després fa el moviment invers, la música s’estructura en un continu crescendo i descrecendo dinàmic i de textures.

El mateix caràcter burlesc traspua molt discretament del Comiat de l’ànima, sobre una sàtira de Guerau de Liost. Cristòfor Taltabull és un dels compositors catalans menys coneguts, i tanmateix una figura imprescindible per entendre l’evolució de la música catalana.

El Requiem de Gabriel Fauré és una de les obres corals més interpretades arreu del món. Considerat com una de les seves obres cabdals, el va escriure en memòria del seu pare i fou estrenat a La Madeleine de París el 1888. Malgrat que no va tenir una popularitat immediata la claredat, l’equilibri, la serenitat i la bellesa etèria de l’obra sedueix a qui l’escolta. Efectivament, l’autor trenca aquí la tradició tremendista dels grans rèquiems romàntics prescindint del Dies irae, la seqüència apocalíptica de la litúrgia de difunts, i oferint una obra serena, però emotiva. Cal destacar com l’autor aconsegueix aquest gran poder emocional amb una sorprenent economia de mitjans. Això és tant cert en les dues orquestracions que va fer Fauré, la primera per a orquestra de cambra, la segona per a orquestra simfònica, com per a la reducció per a orgue autoritzada pel mateix compositor.

Concert ple de bona música, de qualitat artística, de comunicació i expressivitat, d’entusiasme i energia. El Cor Jove sota la batuta d’Esteve Nabona s’expressa amb totes les seves virtuts i tots els seus recursos potenciats al màxim. És una formació d’excel·lent compenetració entre els seus cantaires amb una gran energia a l’escenari, amb un nivell molt professional on resolen a la perfecció la execució de qualsevol partitura.

El concert va començar amb una simpatica partitura de Rossini “Un petit train de plaisir” per a piano i narradors, on Rossini il·lustra d’una manera molt enginyosa el viatge en tren, de com comença a arrencar la marxa com el xoc del tren, i que va ser interpretada per un eficaç i expressiu Josep Buforn amb dos cantaires del cor que van anar narrant l’història d’aquell tren d’una manera molt simptica.

Va seguir el concert amb “Il Carnevale di Venezia” de Rossini amb un cor al escenari barrejat entre les seves cordes, i que van interpretar la partitura molt energicament amb total cohesió entre les veus, aconseguint un so compacte i ben timbrat. La primera part del concert va continuar amb dues exquisites partitures de Gabriel Fauré; “Madrigal” i “Les Djinns”, obres de gran vàlua musical amb un discurs expressionista, i que el cor les va abordar a la perfecció amb molt bona dicció. La direcció de Nabona va ser molt musical potenciant els contrastos que posseeixen aquestes partitures, amb un gran ventall de colors i textures diferents amb un gran sentit de la musicalitat i de la sensibilitat musical amb expressivitat, aportant un ambient i color misteriós i potenciant el texte.

La primera part es va cloure amb la interessant partitura de Cristòfor Taltabull on es va aconseguir una sonoritat densa, interessant i expressiva amb grans dinàmiques i expressivitats emocionals, on el cor va sonar brillant i amb molt cos sonor.

Durant tota la primera part el cor va estar acompanyat pel seu pianista Josep Buforn amb seguretat tècnica com musical, on el pianista aporta cohesió a la formació amb personalitat. En aquest concert el van acomiadar com a pianista titular del Cor Jove i es va remarcar la gran feina que ha fet fins ara amb el cor amb una feliç cohesió entre ells.

13450128_823687801102108_1437115686288230623_n

A la segona part es va interpretar el fabulós Requiem en Re menor de Gabriel Fauré. La versió que havien d’oferir era per a cor i orgue, però malauradament per problemes tècnics d’última hora l’orgue del Palau no funcionava. Finalment van decidir, molt encertadament, continuar amb el concert amb l’organista David Malet interpretant la part d’orgue al piano. I així es va poder gaudir d’una interpretació del Requiem molt expressiva i musical. Esteve Nabona va treballar la partitura amb gran cohesió entre la música i el text, aconseguint uns efectes sonors i musicals rics en fraseig i sentit musical, amb gran força emotiva del Introit et Kyrie contrastant amb moments eteris al Sanctus i In Paradisum, i on el color juvenil de les cordes ponteciaven aquest sentit eteri i angelical de la partitura. L’obra estava molt ben conduida en el seu conjunt amb un gest clar i efectiu, on es va notar la gran feina que fa amb el cor treient el millor dels seus cantaires per conseguir unes interpretacions amb pes i coherència. Les parts solistes les van interpretar dos cantaires del cor; la soprano Elionor Martínez que va cantar amb una veu de bell timbre i molt ben impostada, i el baríton Andreu Martínez Miret que va cantar amb bona tècnica i seguretat tant vocal com musical de la seva complexa part.

El cor va sonar equilibrat en tot moment amb molt bona dicció, amb un so treballat, amb una musicalitat en cada corda sempre expressiva, amb un timbre colorista i elegant, amb una bona feina dels volums aconseguint uns fortes amb qualitat i uns pianos timbrats amb una interpretació plena de contrastos.

David Malet va resoldre l’entrebanc de l’orgue amb molta professionalitat i seguretat musical, i es va saber adaptar a la situació amb musicalitat.

L’èxit del concert va ser molt apaludit i ens van oferir dos fantàstics bisos, i que va demostrar una vegada més que l’Escola Coral i els Cors del Palau de la Música Catalana estan en plena forma amb un excel·lent críteri i amb una gran qualitat artística.